Intel·lectuals i acadèmics de referència global han llançat en les últimes hores un manifest en suport del referèndum de l'1 d'octubre, amb el títol "Referendum, not War" (Referèndum, no Guerra). Els signants censuren el tracte antidemocràtic dispensat pel govern espanyol a les demandes catalanes mitjançant l'aplicació de facto d'un estat d'excepció, que, al seu parer, ha convertit l'Estat espanyol en un "estat canalla o autoritari".

Entre d'altres, el text el subscriuen Alain Jugnon, escriptor, filòsof i dramaturg francès; Alain-G. Gagnon, politòleg de la universitat del Québec a Mont-real; el filòsof i politòleg italià Antonio Negri i el seu company literari Michael Hardt, filòsof i teòric cultural nord-americà; Bruce Bégout, un dels pensadors francesos més influents de l'actualitat; Catherine Malabou, filòsofa francesa, professora a la universitat de Kingston, a Londres; Dominic Keown, expert en estudis catalans a la Universitat de Cambridge; els historiadors italians Enzo Traverso i Giovanni Levi; Idith Zertal, historiadora israeliana i professora a Basilea (Suïssa); Ivan Segré, filòsof francès; John Hutchinson, historiador i sociòleg de la London School of Economics; Mari Paz Balibrea, professora de literatura espanyola moderna i estudis culturals a la Universitat de Londres; el filòsof i musicòleg francès Peter Szendy o la pensadora turc-americana i catedràtica a Yale (EUA) Seyla Benhabib.

Els autors del manifest sostenen que "més enllà dels posicionaments a favor o en contra de la independència de Catalunya", el que apareix és la tensió entre "les inèrcies autoritàries d'una determinada configuració del poder estatal", en al·lusió a l'Estat espanyol, i els intents "de construir estratègies polítiques orientades cap a l'horitzó normatiu de les nostres democràcies", com es planteja des de Catalunya.

Desbordament de l'Estat de dret

En aquest marc, els pensadors assenyalen que l'Estat espanyol ha desatès doblement les seves funcions polítiques en relació amb el conflicte plantejat des de Catalunya. Primer, per tal com ha rebutjat la proposta d'un referèndum d'autodeterminació "legal i pactat" i segon, perquè ha desbordat el seu propi Estat de dret aplicant de facto els efectes d'una declaració d'estat d'excepció que no ha pogut dur a terme parlamentàriament.

Els signants citen entre aquests efectes des de la limitació dels drets de reunió i manifestació tant a Catalunya com a Espanya i l'acusació de sedició a forces polítiques fins a la censura de l'accés a webs relacionats amb l'1-O, passant per les detencions de funcionaris i alts càrrecs o la citació judicial a més de 700 alcaldes.

Per això, els intel·lectuals donen suport a la celebració del referèndum com un medi per "superar la lògica autoritària" i "avançar cap a una cultura política postnacional en clau europea" en la qual els conflictes se superen mitjançant "protocols no-violents".

El text íntegre del manifest és el següent:

"La representació dominant del conflicte català a escala internacional ha estat fins fa uns dies la d'un conflicte de tipus nacionalista, lligat al passat més funest de la història de l'Europa del segle XX. Els fantasmes de les nostres guerres han operat com una pantalla per no pensar el que realment estava en joc. Els esdeveniments d'aquests últims dies comencen a trencar aquest marc interpretatiu i urgeixen a revisar aquesta lectura precipitada que podria explicar la reticència inquietant de bona part de l'opinió pública internacional a considerar-ho una mica més que un assumpte domèstic. El que avui apareix amb tota claredat, més enllà dels posicionaments a favor o en contra de la independència de Catalunya, és la tensió entre les inèrcies autoritàries d'una determinada configuració del poder estatal i els intents precaris, però determinats, de construir estratègies polítiques orientades cap a l'horitzó normatiu de les nostres democràcies.

En els últims anys s'ha vingut expressant una reiterada demanda per part d'una majoria de la societat catalana de decidir democràticament el seu estatut polític. Davant d'aquesta demanda, l'Estat espanyol, que en cap cas no entenem com a representant de les diferents sensibilitats i aspiracions polítiques de la societat espanyola en el seu conjunt, ha desatès doblement les seves funcions polítiques.

D'una banda, no ha accedit a acordar la proposta d'una celebració legal, pactada i amb garanties d'un referèndum d'autodeterminació, negant així la realitat d'aquest conflicte a Catalunya. D'altra banda, davant de la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre per part del Parlament de Catalunya, el poder executiu espanyol, tenint en compte la impossibilitat parlamentària de declarar legalment l'estat d'excepció recollit a la Constitució Espanyola de 1978, ha desbordat el seu propi estat de dret aplicant de facto els efectes de l'esmentat estat d'excepció, convertint a l'Estat espanyol en el que alguns pensadors contemporanis han anomenat estat canalla o autoritari:

  • El dret de reunió i manifestació ha estat limitat tant a Catalunya com a Espanya i organitzacions polítiques han estat acusades de sedició.
  • Funcionaris públics i alts càrrecs electes han estat detinguts pel fet de coordinar la logística del referèndum.
  • Més de 700 alcaldes sobre un total de 948 han estat citats a declarar judicialment sota pena d'inhabilitació i sanció.
  • Mitjans d'informació públics han estat inspeccionats policialment i periodistes i intel·lectuals són amenaçats per l'Estat espanyol per haver informat sobre el referèndum.
  • Partits polítics parlamentaris com la CUP (Candidatures d'Unitat Popular) es troben sota vigilància policial.
  • Material per al vot (paperetes, propaganda electoral, etc.) ha estat requisat i empreses privades han estat inspeccionades sense ordre
  • S'ha censurat l'accés públic a webs relacionats amb el referèndum.
  • S'ha vulnerat la llibertat d'opinió política.

Aquest desbordament de l'Estat de dret per part del poder estatal contradiu els principis fundacionals de l'estat democràtic de dret europeu, conseqüència de dos processos: primer, satisfer les aspiracions democràtiques de les societats europees modernes i, segon, limitar constitucionalment l'arbitrarietat del poder constituït.

Per tot això, considerem el referèndum com un mitjà concret per superar la lògica autoritària que ha destruït tan sovint la vida de les societats polítiques modernes, així com per avançar cap a una cultura política postnacional en clau europea en la qual els esmentats conflictes puguin decidir-se mitjançant protocols no-violents".

(Imatge: Manifestació pel referèndum vista des de l'edifici històric de l'UB)