El pacte de govern entre el PP i Vox al País Valencià conegut aquest dijous deixa signes evidents de la política lingüística que pretenen implantar en aquesta legislatura: enfortir i blindar la presència del castellà a tots els àmbits i, en contraposició, reduir la promoció del valencià com a llengua pròpia del territori. Sota del paraigua de la “llibertat d’elecció”, les 50 mesures anticipen una ofensiva lingüística a base de vaguetats, conceptes genèrics i eufemismes que amaguen la intenció d’arraconar tot allò relacionat amb el valencià. En la literalitat dels acords, el PP compra el marc conceptual de l'extrema dreta, basat en l'anticatalanisme, la xenofòbia i el masclisme.
Menys presència del valencià
El document en el qual es fa la relació de mesures, que està escrit exclusivament en castellà, atorga la vicepresidència i la conselleria de Cultura al torero Vicente Barrera i té com a leitmotiv la “llibertat d’elecció”. Una de les prioritats de la coalició, segons el text, serà “eliminar les subvencions a les entitats o associacions que promouen els ‘Països Catalans’”. En el punt de mira, per tant, hi queden els col·lectius, com Acció Cultural del País Valencià, que promouen i protegeixen l’ús social del valencià i la unitat lingüística amb el català, que viuran una ofensiva en contra a la vista dels acords.
En aquest sentit, la coalició s’ha proposat aprovar una Llei de Senyes d’Identitat amb l’objectiu de “protegir els valors, costums i tradicions de la Comunitat Valenciana com a part essencial de la riquesa plural d’Espanya”, a la vegada que s’ha posat entre cella i cella “derogar les normes que ataquen la reconciliació en els assumptes històrics”. L’executiu entrant pretén tombar la llei de memòria democràtica aprovada pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem, que ja havia servit per multar ciutadans que exhibien simbologia franquista.
Castellà o valencià: “lliure elecció”
Amb tot, l’educació i la llengua és un dels eixos principals. Sobre el paper la jugada és sibil·lina. En un territori en el qual l’ús del català està en clar retrocés i en inferioritat respecte el castellà, el PP i Vox aposten per “la lliure elecció de la llengua d’ensenyament entre les dues llengües en totes les etapes educatives”, deixant entreveure que s’eliminarà el model plurilingüe que ha impulsat el Pacte del Botànic en els darrers anys que permetia als alumnes el domini del valencià, el castellà i l’anglès. El model vigent permetia escollir la línia d’estudi, en català o castellà, i s’establia un mínim de continguts de cadascuna.
Dit d’una altra manera, la mesura implicarà a la força una reducció del valencià al sistema educatiu perquè, com a llengua minoritzada, no competeix amb les mateixes condicions sociolingüístiques que el castellà, que és la predominant als carrers. És de suposar que, al ser la llengua majoritària, les famílies escolliran cursar l'ensenyament en castellà a les aules, deixant a la intempèrie la protecció administrativa del català als centres escolars, en el marc de la immersió lingüística.
La “lliure elecció” és un subterfugi per apuntalar la predominança del castellà com a llengua vehicular a les aules i arraconar el valencià. De fet, un de les primeres mesures que ha posat sobre la taula el futur president, Carlos Mazón, és eliminar l’Oficina de Drets Lingüístics, creada el 2017, que ell mateix va definir com a “Oficina de Policia Lingüística” i que es basava, segons el seu criteri, en un “exèrcit d’assessors lingüístics nomenats a dit”. El pla de Mazón i Barrera és posar més inspectors educatius a les aules per “treure la ideologia de les aules”, una manera fina d'atemorir els professors per evitar que s'abordin qüestions delicades. La petjada de Vox també es deixa notar perquè, en l’acord, s'inclou una mena de pin parental, encara que li canvien el nom amb una semàntica més simpàtica: una de les mesures és garantir que “els pares autoritzaran el contingut de les activitats extracurriculars”. El pin parental consisteix a donar potestat als pares per vetar, per exemple, que els seus fills rebin classes d'educació sexual.
À Punt “per la concòrdia”
En aquesta batalla, els mitjans de comunicació públics sempre són camp abonat per a la batalla ideològica. En aquest sentit, el PP i Vox asseguren la continuïtat de la televisió i ràdio autonòmica À Punt, malgrat que suggereixen que en retallaran el pressupost. “Apostarem per un model racional amb la conjuntura econòmica”, afegeixen. També posaran la mà als continguts “que afavoreixin la concòrdia i respectin els valors constitucionals”, deixant anar que fins ara no era així. Vox sempre ha defensat tancar les televisions autonòmics, però ara s’obre a ofegar-la. La declaració d’intencions es forja des d’un inici perquè el primer punt de les mesures al País Valencià és “defensar la unitat d’Espanya, la igualtat entre espanyols i la riquesa i diversitat cultural”. En aquest cas, l'independentisme no s'interpreta com una opció política legítima.
Al marge de qüestions identitàries i culturals, l’acord de dretes també nega l’existència de la violència de gènere i, en aquest punt, es mimetitza amb la terminologia ultra i parla de promoure polítiques per “erradicar la violència intrafamiliar, en especial la que pateixen les dones i els nens, garantint la igualtat entre totes les víctimes”. També aposta per abaixar l’IRPF a les rendes mitjanes i baixes, i eliminar l’impost turístic mentre que no hi ha cap punt dedicat a l’emergència climàtica. Pel que fa a la seguretat, l'acord parla de crear "una oficina per assessorar totes les víctimes davant les ocupacions il·legals", a la vegada que aposta per retirar subvencions a entitats que "emparin casos d'immigració il·legal", en referència a Open Arms.
El joc d’equilibris PP-Vox a tot l’Estat
L’acord al País Valencià ha estat veloç, en contra dels rumors que apuntaven que es rubricaria després de les eleccions generals del 23 de juliol. A Cantàbria, els populars podran defugir de Vox gràcies a l’abstenció del Partit Regionalista de Cantàbria. Però hi ha altres comunitats en les quals el PP i Vox també estan condemnats a entendre’s. La celeritat valència ha contrastat amb el xoc murcià perquè al sud del País Valencià els populars han exclòs l’extrema dreta de la mesa del parlament regional. Això ha indignat els ultres, que volien presidir la cambra i, per això, han amenaçat de forçar una repetició electoral.
La concessió a l’ultradreta a València pot ser una arma del PP per exigir governs en solitari en la resta de comunitats que ballen, en contraposició a la prioritat dels ultres, que malden per entrar als executius. A Extremadura, el PP necessita el suport de Vox perquè el PSOE va ser la força més votada el 28 de maig i María Guardiola creu que podrà governar en solitari. A l’Aragó i a les Illes Balears, les dues forces a la dreta del PSOE també estan negociat com superar la investidura. En aquestes dues comunitats, els partits regionalistes com Sa Unió i Aragón Existe poden tenir la clau per evitar la influència ultra.