L'amenaça d'interferència del ple del Tribunal Constitucional (TC) a un debat del Congrés dels Diputats —amb el ple d'aquest dijous, que s'ha endarrerit a les 12 h, per analitzar el recurs del PP per aturar la reforma del Poder Judicial— ha escandalitzat a Madrid. El Parlament de Catalunya, però, pateix aquesta interferència del tribunal des de la consulta del 9-N del 2014, i a més, a instàncies dels partits al govern espanyol, tant del PP com del PSOE. És a dir, el bloc conservador del TC amb el mandat caducat aplica ara al Congrés la metzina que va aprovar per a Catalunya. L’octubre del 2015 es va reformar la llei per tal que el TC tingués competències executives de les seves resolucions, un fet excepcional i aquestes noves atribucions es van usar per primer cop contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O amb la imposició d’elevadíssimes multes coercitives perquè no fessin cap actuació per avançar el referèndum d’autodeterminació, que es van deixar sense efecte en dimitir del càrrec. I la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va ser condemnada a presó pel delicte de sedició per permetre el debat i votació de les lleis de desconnexió, la tardor del 2017.
L'excepcionalitat jurídica estrenada amb Catalunya és que el TC avança les seves competències a esmenes de debat i tramitació d'una norma, en lloc d'analitzar si la norma va contra la Constitució un cop aprovada.
La ingerència del TC contra el debat parlamentari més greu ha estat amb la mesa del Parlament que presidia Roger Torrent (ERC), el 2019, la qual va ser acusada i jutjada per haver admès a tràmit resolucions sobre la independència de Catalunya i contra la monarquia de forma genèrica, sense cap efecte executiu ni legislatiu. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de forma excepcional i sense majoria, va absoldre Torrent i els altres membres de la Mesa d’ERC i de Junts en resoldre que el mandat del TC no era prou clar. La Fiscalia ja va anunciar que presentarà recurs en contra.
Les ingerències del tribunal de garanties
El grup del PSOE ha presentat aquest dijous un escrit en el Tribunal Constitucional (TC) perquè no admeti a tràmit el recurs d’empara del PP que demana que aturi dues esmenes que reformen la llei del Poder Judicial per desbloquejar la renovació d’aquest tribunal de garanties, hores abans que es faci el debat i aprovació en el Congrés dels Diputats. La majoria conservadora del TC (amb 6 magistrats a 5) i el PP han fet un front contra el govern socialista.
Pedro Sánchez, però, va ser qui va instar al TC a aturar el debat del Parlament català el 2019 i el tribunal va enviar un requeriment, per a alguns genèrics i ambigu, a la Mesa perquè no permetés cap acció contra les seves resolucions anteriors, en què declara il·legal el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya. El ple del Parlament es va avançar a les 9 del matí, i un correu electrònic del TC que pesava en excés va arribar tard. La votació es va fer, però, no es va registrar, seguint els advertiments dels lletrats del Parlament. La inviolabilitat parlamentària es tornava a no respectar. I ara en el Congrés dels Diputats es lamenten de patir el mateix greuge.