Interior consulta l'Advocacia de l'Estat si es pot atendre la reclamació de Puigdemont de tenir escorta

Per ara, només una consulta. El Ministeri de l'Interior ha traslladat a l'Advocacia de l'Estat la sol·licitud del Departament d'Interior de la Generalitat perquè es posi escorta al president a l’exili Carles Puigdemont. Així ho han indicat fonts del ministeri, que dirigeix en funcions Fernando Grande-Marlaska, que han precisat que abans de fer cap tràmit o valoració sobre la sol·licitud, el ministeri ha decidit consultar l'Advocacia de l'Estat “per veure si és pertinent accedir a aquesta petició”, segons informa Efe aquest dimecres. El cap de l'oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, és qui va tornar a fer aquesta reclamació, en aquest cas a l’actual conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, perquè s'assignin a Puigdemont, que viu a Bèlgica, de manera "immediata i amb caràcter d'urgència" els efectius d'escorta que li corresponen en la seva condició de 130è president de la Generalitat.

El cap de l’oficina del president Puigdemont, en la carta, sosté que reitera aquesta reclamació davant de la "greu situació d'inseguretat que persisteix" i "tenint molt present l'augment del nivell de perillositat i risc per a la seva persona, detectat especialment des de fa algunes setmanes, fet que és públic i notori". L'endemà de fer-se públic aquest reclam, dimarts, el ministre de la Presidència en funcions, Félix Bolaños, va assegurar que el Ministeri de l'Interior tramitaria la petició de Puigdemont de tenir escortes. "Ningú qüestiona la seguretat de les persones, per moltes diferències ideològiques que hi pugui haver", va assegurar. Això no obstat, ara fonts del ministeri es mostren més prudents.

El precedent, condemnat

En la resposta, fonts del Departament d'Interior de la Generalitat van recordar que els Mossos d'Esquadra no tenen competències per actuar fora del territori espanyol. Fins i tot, la policia catalana ha de demanar permís al govern espanyol perquè els Mossos puguin portar armes, si les requereixen quan han de fer d'escorta de l'actual president Pere Aragonès o altres autoritats catalanes quan viatgen a l'exterior.

El president Puigdemont va fer la reclamació de tenir protecció policial quan ja era a l’exili, on va demanar que s’activessin les prerrogatives que té un expresident de la Generalitat. Aquest procediment va coincidir quan era conseller d’Interior, Miquel Buch (Junts), denunciat per Ciutadans per haver contractat el sergent Lluís Escolà com a càrrec de confiança al departament, del juliol de 2018 a març de 2019, però que realment era per fer d’escorta al president Puigdemont davant la negativa del govern espanyol de donar protecció al que llavors qualificaven de “pròfug de la justícia” i que des de l’acord d’investidura de Pedro Sánchez, torna a ser el “president Puigdemont”, segons un recent comunicat del PSOE.

L’Audiència de Barcelona es va creure la versió de la Fiscalia i el setembre passat va condemnar Buch a 4 anys i mig de presó per haver contractat l’agent dels Mossos Lluís Escolà perquè fes d’escorta del president Carles Puigdemont a l'exili, a Bèlgica. A més de la condemna de presó, també el castiga a 20 d'inhabilitació absoluta per malversació de fons i pel delicte de prevaricació. El tribunal va castigar Escolà, que és un dels agents dels Mossos que va ajudar Puigdemont a marxar a exili, a 4 anys de presó i 19 d'inhabilitació. Buch va qualificar la sentència de "desorbitada", i les defenses ja han presentat els recursos a la sala d’apel·lacions del TSJC.

La causa de Buch i Escolà encaixa en la futura llei d’amnistia, acordada pel PSOE amb Junts i ERC, que ara es tramita al Congrés dels Diputats. Un cop aprovada la norma, les defenses han de demanar al tribunal, en aquest cas l’Audiència de Barcelona, que decreti l’arxivament del cas per la llei de l’oblit dels fets entre gener de 2012 i novembre de 2023 relacionats amb el Procés.