Quan Juan Ignacio Zoido va succeir Jorge Fernández Díaz al capdavant del ministeri de l'Interior, el novembre del 2016, malgrat negar-se qualsevol vinculació amb l'Operació Catalunya —l'operatiu de les clavegueres de l'Estat per crear proves contra els líders independentistes catalans— es va procedir a una operació de neteja estètica per posar fi a la guerra policial que es va agreujar després de conèixer-se els enregistraments entre Jorge Fernández Díaz i el llavors cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso.
Enrique García Castaño, el Gordo, màxim responsable de la unitat central de suport operatiu (UCAO) de la Comissaria General d'Informació, va ser dels primers a ser apartat —aparentment—. Ara bé, segons revela avui La Vanguardia, el cessament del Gordo no va ser més que una pantalla per dirigir-lo a altres comeses, ja sota la batuta del ministre Zoido.
El Gordo, que hauria estat qui va muntar l'equip per robar documentació compromesa en poder de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, en el marc de l'Operació Kitchen, hauria estat captat per José Antonio Nieto, secretari d'Estat de Seguretat i successor de Francisco Martínez —que ara està cantant tota la vinculació de Fernández Díaz i María Dolores de Cospedal amb la Kitchen— per a, atenció, muntar una segona Operació Catalunya clandestina, ara dirigida directament contra la cúpula independentista del moment, quan Catalunya encarava la recta final de la celebració d'un referèndum que culminaria a l'octubre amb la declaració d'independència i la intervenció de l'autogovern català per part de l'executiu de Mariano Rajoy.
'Pen drive' de Bárcenas
Segons converses revelades pel mitjà citat, el Gordo va rebre l'encàrrec que "de forma clandestina tornés a muntar el tema català". El mateix Gacía Castaño hauria desconfiat de la petició, que relacionava amb el fet que obrava en el seu poder un pen drive amb informació de Bárcenas que implicaria la cúpula del PP.
Segons una altra conversa, el Gordo es va posar en contacte amb Villarejo, que li va recomanar aprofitar la informació per extorsionar la cúpula del PP, començant pel llavors president del govern espanyol, Mariano Rajoy.
Aquesta segona Operació Catalunya estaria finançada amb fons reservats, dirigida a evitar la celebració del referèndum que va tenir lloc l'1 d'octubre del 2017 i tindria en el seu punt de mira el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
Totes aquestes revelacions suposen que la guerra bruta contra l'independentisme no va acabar amb la sortida de Fernández Díaz del ministeri de l'Interior, sinó que va continuar amb el seu successor.