El vot de confiança que va fer la CUP amb Pere Aragonès ha viscut en el primer mes de vida del nou govern, diversos episodis que han dut els anticapitalistes a activar els llums d'alarma. Primer va ser la presència de la Brimo en un desnonament de persones en situació de vulnerabilitat, després, que no s'optés per plantar el sopar del Cercle d'Economia davant la presència del rei Felip VI. I l'últim capítol ha estat la "desproporcionada" sentència -així l'han qualificat des d'Interior- contra Marcel Vivet, l'activista condemnat a cinc anys de presó per haver colpejat un agent dels Mossos amb un pal de bandera. Els cupaires collen el govern, especialment ERC que és qui el presideix i comanda la conselleria d'Interior, perquè rectifiqui de manera immediata i adopti un gir de 180 graus en relació a la legislatura passada. 

A l'acord subscrit entre la CUP i ERC per la investidura d'Aragonès, els republicans es van comprometre per escrit a la "retirada de les acusacions particulars contra participants en mobilitzacions socials i polítiques", però incorporava un matís important, "exceptuar aquelles on hi hagin lesions a agents acreditades amb certificat mèdic. A les actuacions actuals i futures, la personació de la Generalitat es limitarà als casos de lesions acreditades, si s'escau, i es centrarà en el rescabalament de la responsabilitat civil en casos de lesions no lleus". 

I aquí radica el conflicte d'interessos entre anticapitalistes i republicans. La CUP ha volgut augmentar l'aposta i demana anar més enllà d'allò escrit, més tenint en compte que consideren que el cas del Marcel incorre en falsedat documental. És més, han forçat l'aprovació d'una declaració de la Junta de Portaveus que obviava l'excepció dels casos de lesions. ERC i Junts, com els comuns, hi han acabat votant a favor. Amb tot, fonts d'ERC recorden que quan hi ha una agressió a un funcionari públic, els serveis jurídics de la Generalitat tenen l'obligació de personar-se com a acusació. Ara bé, hi ha un marge. I segons expliquen a ElNacional.cat des de l'executiu, hi ha voluntat de transitar en aquesta escala de grisos. 

La sortida d'Elena

Joan Ignasi Elena podria agafar el camí del mig i mantenir-se neutral en el cas del Marcel Vivet, condemnat ja i amb un procés d'instrucció amb l'acusació de la Generalitat que el nou conseller d'Interior ha heretat de la legislatura anterior. Entre afegir-se al recurs de la defensa per demanar l'absolució i no fer res, hi ha rebaixar la pena demanada per la Generalitat contra l'activista en aquest darrer tràmit del procés judicial. L'acció del departament d'Interior en el cas Vivet s'haurà d'estudiar i valorar entre els interessos dels agents, els serveis jurídics i les voluntats polítiques.

Però el cas d'en Marcel podria ser, també, un abans i un després en la defensa judicial que ha de fer la Generalitat dels seus funcionaris, en aquest cas, la conselleria d'Interior dels Mossos d'Esquadra. Els interessos i drets de la policia pel que fa a la defensa jurídica topen amb les acusacions contra els activistes que, en aquest cas han derivat en una pena de 5 anys de presó, en un procés basat en el testimoni d'un mosso. Interior veu desproporcionada la sentència en relació amb els fets. I és en aquest aspecte que Elena podria canviar els criteris d'Interior. Almenys aquesta sembla ser la seva voluntat. Tot apunta a una revisió dels criteris de personació a l'hora de defensar els interessos dels funcionaris públics en aquest tipus de casos.

L'altre front, el del Parlament, passa per una compareixença que també ha demanat la CUP. Interior està pendent de com ho valoren els grups parlamentaris, segons fonts del departament. En el cas de compareixença, el conseller no podrà esquivar la polèmica que, a banda de la política, ha esclatat també avui, sobre la possible investigació en paral·lel que es va fer des dels mossos d'Esquadra sobre Marcel Vivet i Adrià, un altre jove acusat exactament del mateix pel mateix mosso i en la mateixa manifestació de rebuig a la convocatòria del sindicat policial JUSAPOL. La defensa de Vivet acusa Interior de tenir coneixement d'aquesta investigació en paral·lel i de no actuar. 

A la imatge principal, una nit d'aldarulls després de la sentència contra Pablo Hasel. / ACN