Dimarts, 26 d’abril. És la nova cita en la causa penal contra l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, acusada d’haver donat subvencions directes a entitats socials pels seus “estrets llaços personals i professionals”, segons la querella presentada per l’Associación para la Transparencia y Calidad Democrática. El titular del jutjat d’instrucció 21 de Barcelona, el magistrat Ignacio Sánchez, ha citat a declarar dimarts vinent la interventora delegada de l’Ajuntament de Barcelona, Carmen Torres, com a testimoni, perquè aclareixi el funcionament  en l’aprovació dels ajuts. Aquesta és la segona declaració, després que Colau declarés com a investigada,  on va negar qualsevol irregularitat, el 4 de març passat.

Després de la declaració de Colau, la fiscalia va considerar que la documentació de la querella aportada per l'entitat conté el 99,9% de la informació que va presentar Abogados Catalanes por la Constitución contra Colau a la mateixa fiscalia, i que van arxivar l'estiu passat en no veure-hi indicis de  delicte, segons fonts judicials. Amb tot, la defensa, exercida pels penalistes Olga Tubau i Àlex Solà, no ha demanat l’arxivament de la causa, tot i que insisteix en el fet que no hi ha delicte de prevaricació ni de malversació de fons públics.  La defensa esperava que el jutge cités a declarar com a testimonis la interventora i el secretari general de l’Ajuntament de Barcelona i llavors demanar que es tanqui aquesta causa, a la que es van aportar vuit informes. El fiscal d’Anticorrupció també haurà de dir la seva.

 Acusacions

De les subvencions qüestionades,  hi ha la modalitat de l’ajut que es comptabilitza en el pressupost i és recurrent, com té l’Observatori DESC i Càritas, entre altres. En aquest cas, l'interventor del consistori va indicar que fossin nominatives, fet que s’ha corregit en el pressupost del 2020, segons va explicar Colau al jutge, que no li va fer cap pregunta directa. En l’interrogatori, Colau va respondre al fiscal i a la seva defensa i va refusar les de l’advocat querellant, que li va demanar que declarés en castellà i l’alcaldessa ho va refusar. Colau va recordar que aquestes subvencions i convenis bianuals es van començar a donar en l'any 2014, amb el govern del convergent Xavier Trias, i que el seu govern el va renovar des del 2016 a l’actualitat.

Des de la defensa es va assegurar que més que irregularitats, la querella qüestiona les entitats, fet que marca la seva tendència política. Les entitats citades en la querella són: l'Observatori DESC (on Colau treballava abans d'assolir l'alcaldia. En la querella es precisa que cinc membres del seu equip municipal també hi van ser); Enginyers Sense Fronteres (ESF), la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH, de la qual l'alcaldessa va ser una de les fundadores el 2009 i portaveu fins al 2014), i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).  També cita Ladefe i Ecologistes en Acció.  L’alcaldessa va defensar al jutge la feina “única” que fan aquestes entitats, i les defenses no van voler polititzar l’interrogatori.