La Comissió de Peticions del Parlament Europeu, que presideix la popular Dolors Montserrat, va celebrar aquest dimarts una audiència pública sobre la immersió lingüística a Catalunya a petició de la presidenta de l'Asamblea por una Escuela Biligüe (AEB), Ana Losada. La sessió, a banda de provocar una pluja de crítiques contra l'eurodiputada Dolors Montserrat per haver permès que la petició tirés endavant, i a més de desencadenar la fugida de part dels eurodiputats que integren la comissió, va donar peu a un seguit de peculiars reflexions sobre la immersió per boca dels 'experts' i eurodiputats que hi van participar.
Entre els eurodiputats que hi van intervenir, figurava Jorge Buxadé, de Vox, nascut a Barcelona, que es va presentar ell mateix davant la comissió com a membre de la primera promoció d'alumnes catalans que han patit la immersió, atès que va començar l'escolarització el 1983, just quan va entrar en vigor la llei. Segons ell, la immersió és un eufemisme per descriure "una persecució implacable i en tota regla l'idioma comú dels espanyols", un intent de "cancel·lar culturalment l'espanyol" i "d'esborrar qualsevol rastre d'espanyolitat a la regió".
Vox va enviar com a expert per intervenir a la sessió un dels seus diputats del Parlament i professor de secundària i batxillerat en excedència, Manuel Acosta Elías, que va alertar contra el que va descriure com "un sistema d'imposició forçosa d'un monolingüisme en català". "El dolor, emocionalment parlant, que senten els nens per la segregació que pateixen, quan volen parlar espanyol i no poden, no el podem consentir, ens interpel·la, i volem posar fi a aquesta vulneració de drets tan bàsica que té lloc al sistema educatiu català", va reclamar.
Al llarg del debat, Buxadé tot i advertir que "és el govern espanyol qui té l'obligació de defensar Espanya dels enemics interns i externs" i que, d'altra manera, estaríem davant "d'un govern il·legítim", va preguntar: "Quina és la cosa més immediata que farà, per començar a revertir aquesta situació de vulneració massiva dels drets dels catalans?". Acosta es va encarregar de respondre-li que el sistema aplicat a Catalunya "no és una immersió lingüística, és una aplicació forçosa del monolingüisme", "un atemptat contra la llibertat i la nostra història", per la qual cosa va recomanar mesures pràctiques com imposar proves de nivell unitàries a tota Espanya al final de la secundària i per l'accés a la universitat, però també altres mesures més contundents com "aplicar un article 155 educatiu a la Generalitat de Catalunya".
Nens "rodejats, sense ajuda"
Jorge Calero, catedràtic d'economia aplicada, va comparèixer a la comissió a proposta del PP, i va aportar la seva particular descripció sobre què és la immersió: "Consisteix en el fet que l'alumne és deixat en un context en què només es parla català a l'escola, i l'únic espanyol que hi ha és el que marginalment poden parlar al pati, i encara així aquest poc espanyol s'intenta eliminar a través de persones que controlen el que parlen els nens al pati". Segons Calero, es tracta d'una situació en què els nens estan "rodejats, sense ajuda, sols en un context únicament català", atès que l'espanyol a les escoles de Catalunya "està només present com una llengua estrangera". Tot plegat amb un objectiu que és "la creació a través de l'idioma d'una nació i, a través de la creació d'una nació, la creació d'un estat".
En nom dels populars va comparèixer també Teresa Freixes, catedràtica de Dret Constitucional. Després d'assegurar que va ser perseguida durant el franquisme per defensar el bilingüisme, Freixes va apuntar que a Catalunya es pateix persecució per defensar el bilingüisme i que "això no és propi d'una democràcia, sobretot quan té establert un règim de cooficialitat de les llengües".
Freixes va assegurar que aquest sistema també provoca desavantatges per als catalanoparlants a l'hora d'optar a "alts tribunals d'alts funcionaris", "perquè no adquireixen mai les competències necessàries per a un desenvolupament lingüístic adequat i proporcionat als llocs a què aspiren, i, malgrat tenir molts bons coneixements, no són capaços d'expressar-se amb convicció i, per tant, mai adquireixen un lloc destacat a aquests concursos a què es presenten".
També l'eurodiputada de Ciutadans Maite Pagazaurtundúa va intervenir, per fer una reflexió sobre el benestar dels nens i en particular sobre la "crueltat cap a nens amb necessitats especials com sordesa", atès que "a tots se'ls obliga a estudiar només en català". L'eurodiputada taronja va denunciar que durant el franquisme hi havia diglòssia a Catalunya, ja que l'espanyol era la llengua fonamental i el català, la secundària, però ara es busca "donar la volta a la truita".