El 15 de juny del 2011, desenes de persones es van concentrar davant del Parc de la Ciutadella per intentar impedir l’aprovació dels primers pressupostos d’Artur Mas, marcats per les retallades. El moviment es va batejar amb el nom d’Aturem el Parlament. El cas va acabar als tribunals, on una vintena de manifestants van veure’s immersos en un periple judicial. El primer jutge que va tenir la causa sobre la taula va ser Eloy Velasco Núñez, que va veure indicis de delicte en la seva actuació per la “intimidació ambiental” a la qual havien sotmès els diputats. I el magistrat ara aspira a presidir l’Audiència Nacional. El Consell General del Poder Judicial ha anunciat els noms de les vuit candidatures a rellevar José Ramón Navarro, entre les quals figuren vells coneguts de la persecució judicial contra l’independentisme i jutges històricament vinculats al PP.
Un dels noms que destaca és el d’Eloy Velasco. L’abril del 2013, en una providència, va apreciar indicis de delicte contra les institucions de l’Estat, castigat amb entre tres i cinc anys de presó, en el setge al Parlament del 2011, que va obligar a endarrerir quinze minuts l’inici del ple de la cambra catalana. L’argument del jutge era el següent: “Escopir, insultar, sostreure documents, llançar líquids, subjectar, frenar trajectòries, impedir el pas, colpejar vehicles, pintar una creu en una gavardina, empènyer, agafar un braç, increpar, perseguir, bloquejar o escometre, quan es fa prevalent-se de la intimidació ambiental, aprofitant la covardia de l’acció del grup i no aïlladament, es converteix en greu i, per tant, en delictiu”.
Tanmateix, el juliol del 2014, l’Audiència Nacional va absoldre els dinou acusats (i va condemnar a un d’ells a quatre dies de localització per una falta de danys). Per cert, Fernando Grande-Marlaska (l’actual ministre de l’Interior, que en aquell moment exercia de jutge) apostava per condemnar deu dels acusats. El Parlament, la Generalitat i la Fiscalia van presentar un recurs i el març del 2015, el Tribunal Suprem, amb Manuel Marchena com a president de la sala, va anul·lar la sentència absolutòria i va condemnar vuit dels acusats a tres anys de presó: donava per bo el relat que havia fet Eloy Velasco. Finalment, sis anys més tard, el juny del 2021, el Tribunal Constitucional va confirmar les condemnes, malgrat que tres magistrats van considerar que les penes eren desproporcionades. En el seu vot particular, Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer van sostenir que les penes de presó eren “innecessàries, desproporcionades i descoratjadores per a l’exercici del dret de reunió”. El jutge que va estar a l’origen de tot això, Eloy Velasco, ara vol fer el salt al capdavant de l’Audiència Nacional.
Per cert, és el mateix magistrat que fa uns dies va arremetre contra Irene Montero per donar lliçons sobre consentiment “des del seu caixer de Mercadona”. El jutge va criticar que Podemos donés lliçons als juristes sobre el consentiment, que està al centre de la Llei del només sí és sí: “Ens van intentar explicar què és consentir. A un jurista, que portem des del dret romà sabent el que és el consentiment, i mil coses més que mai aprendrà Irene Montero des del seu caixer de Mercadona”, va afirmar.
María Tardón, la jutgessa que va enviar Gonzalo Boye a judici
Qui també aspira a presidir l’Audiència Nacional és María Tardón, una vella coneguda de Gonzalo Boye. És la jutgessa que va enviar l’advocat de Carles Puigdemont a judici per haver ajudat presumptament a Sito Miñanco a blanquejar 890.000 euros del narcotràfic. El judici va començar el passat 18 de novembre i acabarà a finals de gener. La defensa de Boye argumenta que les acusacions són “infundades”, esgrimeix que la seva única participació va ser “d’assessorament legal, sense involucrar-se en activitats il·lícites” i denuncia que el fiscal del cas, Ignacio de Lucas, “ha liderat una campanya judicial sense fonaments, usant testimonis coaccionats i proves dèbils per sostenir les acusacions”.
D’altra banda, María Tardón té un passat al món de la política vinculat al PP. El 1999 va anar a les llistes populars a l’Ajuntament de Madrid com a independent: va ser escollida i va passar a ser tercera tinent d’alcaldia i responsables de les àrees de Policia Municipal, Protecció Civil i Atenció Social amb l’alcalde José María Álvarez del Manzano. Més tard, entre el 2003 i el 2005, va ser consellera general de l’assemblea de Caja Madrid, sota la presidència de Miguel Blesa, que va ser condemnat pel cas de les targetes black a sis anys de presó i es va acabar suïcidant.
Enrique López, un exconseller de Justícia d’Ayuso que va dimitir del TC després de ser sorprès conduint borratxo
El tercer candidat és Enrique López López. Actualment, és magistrat de la Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional, però antigament va formar part del govern madrileny presidit per Isabel Díaz Ayuso i va ser vocal del Tribunal Constitucional, un càrrec que va deixar abruptament. Entre l’agost del 2019 i el juny del 2023, va ser conseller de Justícia i Interior de la Comunitat de Madrid (els dos primers anys també va ser-ho de Víctimes i els dos últims, de la Presidència). A més, entre el gener del 2020 i el maig del 2022 va ser secretari de Justícia i Administracions Públiques del PP sota el lideratge de Pablo Casado. A més, el setembre del 2021, La Razón va publicar una entrevista en la qual destacava que el PP “té el suport de la majoria de la carrera judicial”. Es referia a la modificació del sistema d’elecció dels vocals del CGPJ: “La immensa majoria de la carrera judicial ens està transmetent que volen que continuem lluitant pel canvi de model”. El febrer del 2023 va deixar la militància del PP.
Abans, havia sigut magistrat del Tribunal Constitucional. Va ser elegit el juny del 2013 per la majoria absoluta del PP al Senat, però l’estiu del 2014 va dimitir després de ser enxampat conduint una moto sense casc i sota els efectes de l’alcohol. Més tard, de tornada a l’Audiència Nacional, va ser nomenat per jutjar el cas Gürtel, però va acabar apartat (al costat de Concepción Espejel) perquè havia aconseguit càrrecs prèviament gràcies al suport del PP. Per exemple, quatre dels acusats van votar a favor de la seva elecció com a membre del TC. A més, Enrique López haurà de declarar com a testimoni al judici del cas Kitchen.
Juan Pablo González, membre del tribunal que va condemnar Valtonyc i apartat de la Gürtel
Qui també va ser apartat del judici del cas Gürtel va ser Juan Pablo González, que avui en dia és el president de l’Audiència Provincial de Madrid. Justament, va substituir Enrique López, però també va ser recusat pel seu vincle amb el PP: els populars van ser claus en alguns dels seus ascensos i havia participat en diferents cursos de la Fundació FAES, presidida per José María Aznar. Del 2012 al 2015, va ser magistrat d’enllaç amb França nomenat pel govern espanyol de Mariano Rajoy. Abans de tot això, entre el 2001 i el 2008, va ser vocal del CGPJ proposat pel PP al Senat, on tenia majoria absoluta. A més, va formar part del tribunal (al costat de Concepción Espejel i Enrique López) que el febrer del 2017 va condemnar Valtonyc a tres anys i sis mesos de presó per injúries al rei.
Francisco Manuel Oliver, exalt càrrec d’Esperanza Aguirre i partidari de condemnar una pintada a la tomba de Franco
L’últim nom relacionat amb el PP que també vol presidir l’Audiència Nacional és Francisco Manuel Oliver, que actualment és magistrat de l’Audiència Provincial de Madrid. El gener del 2022 es va oposar a l’absolució d’Enrique Tenreiro, l’artista que l’octubre del 2018 va pintar un colom i el missatge “per la llibertat” a la làpida de Francisco Franco al Valle de los Caídos i que estava acusat dels delictes de profanació i contra la llibertat de consciència. L’artista va ser absolt, però Francisco Manuel Oliver va emetre un vot particular contrari a aquesta decisió justificant que el seu acte atemptava “no només contra el respecte al difunt sinó contra els sentiments religiosos” i que la llibertat d’expressió “no pot emparar” actes com aquell. “Les idees no s’expressen així, el que va aconseguir és retallar, precisament, la reconciliació”, va reblar.
Prèviament, segons va revelar elDiario.es, Francisco Manuel Oliver va ser alt càrrec de la Comunitat de Madrid durant els mandats d’Esperanza Aguirre i d’Ignacio González. Primer va ser secretari general del Tribunal de Defensa de la Competència i director de l’Agència Madrilenya per a la Tutela d’Adults. Posteriorment, el 2013 va ser nomenat director general de Seguretat.
Tres jutges més opten a presidir l’Audiència Nacional
Finalment, hi ha tres candidats més que també participaran en el procés per presidir l’Audiència Nacional i que tenen una trajectòria mediàtica i pública molt menor. Són Manuel María Estrella Ruiz (actual president de l’Audiència Provincial de Cadis), Juan Manuel Fernández Martínez (magistrat de la Sala Civil i Penal del TSJ de Navarra) i Jesús Eduardo Gutiérrez Gómez (magistrat de la Sala Penal de l’Audiència Nacional).