Convergència es planteja esgotar els límits que els ofereix el calendari per tancar la investidura d’Artur Mas. Segons els terminis que fixa la llei, la darrera data possible se situaria gairebé a mitjans de gener. Això vol dir que els últims tràmits de la negociació per a la investidura es produirien quan ja s’hagin celebrat les eleccions generals i es conegui el repartiment de forces al Congrés dels Diputats.
El Parlament s’ha de constituir dins dels vint dies hàbils posteriors a la celebració de les eleccions. És a dir, com a molt tard, la setmana del 26 d’octubre. Aquest primer pas ja oferirà un termòmetre sobre les converses entre els diferents grups de la Cambra catalana.
De moment, la previsió és que quatre membres de la Mesa pertanyin a grups independentistes i tres a la resta. Es dóna per segura la presència a l'òrgan de govern de la Cambra de la fins ara vicepresidenta, la republicana Anna Simó, que podria ocupar la presidència. També s’ha apuntat el nom de Carme Forcadell o el del diputat electe de la CUP Julià de Jòdar. Mentrestant, en representació de Convergència, continuaria Lluís Corominas.
Tot plegat, però, depèn de les negociacions entre els grups. Ciutadans ja ha deixat clar que aspira a una vicepresidència. El dos vicepresidents s'escullen en una única votació en què cada diputat escriu el nom en una papereta: el més votat és el vicepresident primer i, el següent, el segon. El mateix mètode se segueix per a l'elecció dels quatre vicepresidents. Inés Arrimadas ha anunciat, a més, que el seu partit renuncia als privilegis de cap de l'oposició que li correspondria com a segona força de la Cambra, però no al títol ni a la funció, encara que l'octubre del 2013 Ciutadans va presentar una proposició de llei per eliminar aquesta figura que ostentava el republicà Oriol Junqueras.
El PP, fora de la Mesa
Tot apunta que l'actual repartiment de forces podria deixar fora de la Mesa de la Cambra el PP, que igualment es quedaria sense senador de representació autonòmica, actualment Alicia Sánchez-Camacho.
Un cop constituït el Parlament, el president o la presidenta de la Cambra disposa de deu dies per proposar un candidat a la presidència de la Generalitat i convocar el debat d’investidura. Això porta el calendari fins a la setmana del 9 de novembre, en què s’iniciaria el debat d’investidura amb la intervenció del candidat a president. Tot seguit correspon el torn dels grups i la votació.
En cas que el candidat no aconsegueixi en aquesta primera votació la majoria absoluta que fixa la llei, 48 hores més tard es pot sotmetre a un nou debat i votació en el qual pot ser escollit per majoria simple. Si tampoc aconsegueix en aquesta votació la designació, el procés torna a començar. Això podria retardar la investidura fins a gairebé la setmana de l'11 de gener.
Si finalment transcorren dos mesos des de la primera votació d’investidura sense que cap candidat pugui ser escollit, el Parlament queda dissolt automàticament i el president convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre 40 i 60 dies després de la convocatòria.