Després de la constitució de la Mesa del Parlament, presidida per Josep Rull, ha arribat el moment d’investir el president de la Generalitat de Catalunya. Els resultats de les eleccions catalanes del 12 de maig ja van evidenciar un difícil escenari postelectoral i, de moment, cap partit ha sumat els suports necessaris per governar. Dos són els candidats que s'han postulat: el socialista Salvador Illa, que aspira a reunir els 68 diputats necessaris per ser investit en primera votació amb el PSC, ERC i els Comuns; i el juntaire Carles Puigdemont, que només podria ser investit amb el suport de Junts i ERC i una abstenció del PSC.
Així, amb la repetició electoral a l’horitzó si no s'arriba a un acord, Rull ha iniciat el procés d'investidura a Catalunya, que ha despertat encara més dubtes, amb la negativa del PSC d’investir Puigdemont i les exigències d’ERC cap als socialistes pel finançament. El temps avança i ja ha començat el compte enrere per a unes noves eleccions: aquestes són les dates clau de la investidura i els possibles escenaris.
Investidura a Catalunya: dates clau i possibles escenaris
El Parlament de Catalunya es va constituir el passat 10 de juny, format per 42 diputats del PSC, 35 de Junts+, 20 d'ERC, 15 del PP, 11 de Vox, 6 dels Comuns Sumar, 4 de la CUP i 2 d'Aliança Catalana. Els vots dels de Carles Puigdemont, els republicans i els anticapitalistes, 59 en total, van valer per investir Josep Rull com a president de la Mesa, superant la candidatura del PSC, amb Sílvia Paneque, que només va rebre el suport dels 42 diputats socialistes.
El 18 de juny, Rull va començar la ronda de consultes per elegir un nou president de la Generalitat, reunint-se amb els candidats de cada grup amb representació a la cambra. El 25 de juny estava prevista la celebració del ple d'investidura, amb un possible retorn del president a l'exili Carles Puigdemont, però les audiències amb les formacions van confirmar que cap candidat es trobava en condicions de sotmetre's a una investidura. Salvador Illa es va descartar a si mateix, defensant que necessitava "més temps" per negociar amb ERC i els Comuns, a la vegada que va insistir que no donaria suport a la candidatura de Puigdemont.
D'aquesta manera, el procés s'ha quedat estancat i Rull ha convocat una sessió el dimecres 26 de juny, on el president de la Mesa del Parlament comunicarà formalment que cap candidat compta amb els suports necessaris. Una resolució que va fer pública el passat 19 de juny i que diu: "Aquesta presidència, d'acord amb allò que disposa l'article 4.2 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, i amb les facultats que li confereix l'article 39 del Reglament del Parlament, un cop consultats els representants dels partits i grups polítics amb representació parlamentària, dins del termini de deu dies hàbils des de la constitució de la legislatura, constata que no li ha estat possible de proposar al Ple de la Cambra un candidat per ser investit president o presidenta de la Generalitat. Mitjançant aquesta resolució dona compte al Ple del Parlament d'aquesta circumstància, a l'efecte de l'inici del còmput del termini de dos mesos fixat pels articles 67.3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i 4.7 de la citada Llei 13/2008".
I què passa ara? Després del ple del 26 de juny, s'activarà el còmput de termini de dos mesos per investir un president i evitar una repetició electoral. La data límit, per tant, serà el dilluns 26 d'agost, últim dia per poder celebrar una investidura, abans que s'hagin de convocar uns nous comicis. Però si transcorren aquests dos mesos des de la primera votació d'investidura i no s'ha escollit cap candidat, el Parlament quedaria dissolt de manera automàtica i els catalans tornarien a votar, en unes eleccions que se celebrarien el diumenge 13 d'octubre.