JxCat i ERC es miren de fit a fit en el darrer tram d’una investidura que està resultant tremendament complexa, tenallada tant pel calendari que imposa el reglament de la Cambra com pels terminis judicials dels propers dies. En el rerefons, la confessió dels dos grups que asseguren que no volen anar a unes noves eleccions, però alhora una tensió i desconfiança creixent que comença a passar factura.
Aquest dissabte el president, Carles Puigdemont, va posar una data damunt la taula, el 14 de maig, dilluns de la setmana vinent. Aquell dia hi ha d’haver, segons la seva proposta un debat d’investidura, encara que sigui la de l’anomenat pla D, el quart candidat que ha d’obrir la porta a un govern provisional. Amb tot, JxCat ha assegurat que intentarà de nou investir Puigdemont a partir de la reforma de la llei de Presidència.
Els dos grups són conscients, però, que la reforma d'aquesta llei que hauria de permetre la investidura a distància, serà recorreguda i suspesa tan bon punt aparegui publicada al DOGC amb la rúbrica del president espanyol, Mariano Rajoy, màxim responsable del govern català en virtut del 155. Precisament, aquesta tarda, la Mesa del Parlament ha donat el vistiplau a la traducció al castellà de la nova llei i el text ha sortit en direcció a Madrid. Un cop publicada, els membres del consell de ministres rebran la trucada per reunir-se de manera extraordinària per recorre el text.
La suspensió d'aquesta via està, per tant, cantada. No obstant això, JxCat no ha volgut renunciar a un darrer gest per denunciar la impossibilitat d’investir Puigdemont. De retruc, però, l'anunci d'aquest darrer intent d'investir el polític gironí pressiona de nou ERC i al president del Parlament, Roger Torrent, a qui correspondria convocar el ple, el mateix que va ajornar en el darrer moment el passat 30 de gener.
El missatge de fons no ha escapat a Esquerra que, segons algunes fonts, ha fet evident aquest dilluns, durant la reunió de la seva permanent nacional, el malestar pel que consideren gesticulació del grup de Puigdemont per pressionar-los.
La portaveu del partit, Marta Vilalta, ha emplaçat en la roda de premsa posterior a convocar una reunió conjunta dels dos grups per abordar el camí a seguir per a una sortida consensuada. Quan se li ha demanat si ERC es plantejaria proposar el seu propi candidat si no hi ha una proposta viable de JxCat, ha evitat descartar aquesta possibilitat.
Els republicans havien estat informats telefònicament de la voluntat de JxCat de tornar a proposar Puigdemont poc abans que es fes públic dissabte. La responsable del grup, Elsa Artadi, era aquest dilluns a Madrid, on va volar directament diumenge des de Berlín, per anar a la presó d'Estremera. Finalment aquest dilluns al vespre, els negociadors de JxCat i ERC han celebrat la reunió reclamada per Vilalta.
L'electricitat entre els dos grups, però, ha anat espetegant públicament les darreres hores, per exemple, amb la piulada del diputat republicà Joan Tardà, on advertia que si tot plegat porta a noves eleccions "a alguns els haurà de caure la cara de vergonya".
Els moviments són ja gairebé contrarellotge. La previsió és que tan bon punt el govern espanyol recorri la llei de Presidència, i per tant faci impossible investir Puigdemont -ni cap dels dos candidats empresonats, Jordi Sànchez i Jordi Turull-, es plantegi el pla D. El president serà l'encarregat d'anunciar des de Berlín el nom del diputat que se sotmetrà a la investidura.
Dissabte a Berlín Puigdemont no va assenyalar cap dels 30 diputats que hi podrien optar -un cop descomptats els tres empresonats-, però tothom és conscient que qui surti investit haurà d'assumir aquest paper en representació seva i com a responsable d'un Govern provisional fins que es pugui restituir el govern suspès pel 155.
Els tràmits per a la investidura s'han de desencadenar al llarg d'aquesta setmana. El calendari que va assenyalar el president obligaria Torrent a obrir la ronda de consultes per proclamar el nou candidat i a convocar el ple divendres per celebrar-lo dilluns, 14 de maig. Això situaria la investidura, en segona volta, dimecres, sempre i quan la CUP mantingui la seva abstenció. Aquell mateix dimecres, esta prevista a Brussel·les la vista sobre l'euroordre dels membres del govern que són a Bèlgica. En cas que la justícia belga desestimi l'extradició i retiri les mesures cautelars, el conseller Toni Comín, de nou amb el passaport a la mà, no podria argumentar la impossibilitat de ser present al Parlament per delegar el vot. També Puigdemont està pendent de la resolució del jutge sobre l'euroordre. L'aritmètica podria tornar a trontollar.
La cursa és brutal i els equilibris constants, perquè els factors que poden influir en el resultat són molts. "Cada dia que passa és un dia més que estem en risc", advertia aquest matí ERC.