El context del discurs d’investidura de Pedro Sánchez no era gens fàcil. En les últimes hores s’ha complicat, després que la Junta Electoral hagi decidit inhabilitar Quim Torra com a president i Oriol Junqueras com a eurodiputat. Conscient de tot això, en l’inici del debat al Congrés dels Diputats, el candidat socialista ha volgut retenir l’abstenció d’ERC a través d’una mesa de negociació entre governs. A l’independentisme li ha promès, en primer lloc, “tornar el conflicte polític a la política” i, en segon lloc, “deixar enrere la deriva judicial que tant dolor i fractura ha causat en bona part de la ciutadania catalana i espanyola”. Toca "recomençar". Un Sánchez que recordava més al de la moció de censura ha advertit que "amb la llei no n'hi ha prou". Això sí, també ha volgut deixar clar que "ni Espanya ni la Constitució es trencaran".
Després de la decisió unilateral de la JEC aquest divendres, que el PSOE va qüestionar de manera contundent, gran part de les mirades estaven posades en el discurs de Sánchez. I el candidat a la investidura no s’hi ha referit directament, però sí que s’ha compromès a “deixar enrere la judicialització de la política”. Si bé ha dit que han “heretat” la crisi catalana, ha dit que l’assumirà “amb lleialtat constitucional i responsabilitat institucional per tornar a la política un conflicte polític i deixar enrere la deriva judicial”. Ha admès que portem “massa temps en querelles, moltes d’elles estèrils, que resten temps als assumptes que podrien proporcionar-nos més prosperitat i progrés”.
Malgrat tot, Sánchez ha arrencat el seu discurs de gairebé dues hores justificant-se davant de la dreta, deixant clar que “no es trencarà Espanya ni la Constitució” amb les seves aliances, sinó que “el que es trencarà és el bloqueig”. Han estat les primeres frases. També ha volgut deixar constància, subratllant-ho, que “el PSOE és un partit espanyol, format per compatriotes". Després ja ha passat a oferir diàleg.
El dirigent socialista ha admès que hi ha “sentiments innegables”, com el de “greuge” d’una “part important” de la societat catalana per l’actuació de l’Estat, així com els qui no se senten representats per les institucions catalanes. Ho ha atribuït a “l’abandonament de la via política per resoldre un problema de naturalesa política”. Ha promès, a través del diàleg, “corregir els desgastos del sistema autonòmic”.
“És la nostra obligació i deure”, ha defensat Sánchez, que ha recordat que “el diàleg ha de partir del reconeixement de l’altre”. En aquesta línia, ha insistit que “el diàleg és el camí”, i que per això el govern de coalició amb Unidas Podemos “obrirà un diàleg emparat per la seguretat que atorga el nostre marc jurídic”. És "l'única via possible". El seu govern, ha resumit, governarà “amb mirada progresista per aconseguir acords amplis i reduir la tensió territorial mitjançant la política i el diàleg per a superar el contenciós polític català”. Això es farà de manera bilateral, entre governs. L'"anunci" de la mesa de negociació ha estat aplaudit pels diputats d'ERC. En paral·lel hi haurà la conferència anual de presidents autonòmics.
“És evident que els sentiments no poden imposar-se per la força”, ha constatat el candidat socialista a la investidura, que ha subratllat que “la solució no vindrà de la imposició d’una percepció sobre una altra, sinó d’un canvi de totes dues percepcions”.
El debat d’investidura ha començat amb un nou espectacle de la portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, que ha demanat a la presidenta del Congrés que es donés lectura de l’acord entre el PSOE i ERC. Meritxell Batet li ha denegat la petició, argumentant que ja és conegut per tothom i que no pertoca.
Fa seu el llenguatge de Podemos
A més de gestos cap a l’independentisme, el candidat socialista també ha tingut gestos cap a la formació de Pablo Iglesias, amb qui ha signat l’acord de govern de coalició. En primer lloc, gestos retòrics, com quan ha fet seu el concepte de “patriotisme” de Podemos en referència a la defensa dels serveis públics. També pel que fa a les mesures, d’un important contingut social. Entre altres mesures, s’ha compromès a derogar la reforma laboral del PP, prohibir per llei les amnisties fiscals, aprovar la llei d’eutanàsia o acabar amb la llei mordassa. La llibertat, ha defensat, és “incompatible” amb aquesta llei, amb “clausurar mitjans” o amb “il·legalitzar organitzacions que no pensen com un”, ha advertit a la dreta. També ha promès la “primera llei trans” per garantir els seus drets. Algunes d'aquestes mesures han estat rebudes amb aplaudiments també de la bancada d'Unidas Podemos.
Sánchez també ha reivindicat el moviment feminista, assegurant que és “un moviment polític i social irreversible i imparable”. En aquest context, davant dels retrocessos de la dreta, ha promès reformar el Codi Penal “perquè només el sí sigui sí” pel que fa al consentiment sexual. Pel que fa a la immigració, ha defensat que, en “temps dolorosos on es qüestionen els drets humans”, l’executiu que neixi lluitarà contra “la intolerància i el fanatisme”. Ho farà “amb una noció de llibertat inspirada en l’humanisme i que no es deté a les nostres fronteres”.
Dia de les víctimes del franquisme
En l’àmbit de la memòria històrica, el dirigent socialista ha avançat que faran del 31 d’octubre el dia de record de les víctimes del franquisme i del 8 de maig el dia de reconeixement de les víctimes de l’exili. També s’ha compromès a exhumar les víctimes del franquismes de les fosses comunes, retirar la simbologia franquista de l’espai públic i anul·lar les condecoracions per accions repressives durant la dictadura. Finalment, també ha garantit “auditar els béns espoliats” pel dictador, començant per la “recuperació” del Pazo de Meirás.