Prometia ser un dels plats forts del congrés nacional d'aquest cap de setmana i ha complert amb les expectatives. Aquest dissabte Joan Tardà ha presentat les conclusions de la coneguda com a Comissió de la Veritat (finalment anomenada "sobre les suposades estructures paral·leles als òrgans de govern) sobre l'afer dels cartells dels germans Margall i l'Estructura B del partit, la gota que va fer vessar el got en un congrés ja de per si tens. Segons aquesta comissió, que només és política i no té capacitat de sancionar ningú (d'això se n'ha d'encarregar ara la comissió de garanties) queda acreditat que "va haver-hi una estructura paral·lela" que es va anar professionalitzant i que a partir del 2019 (quan Oriol Junqueras estava empresonat a Lledoners) es va descontrolar.
Així ho ha explicat el vicesecretari de comunicació, Isaac Albert, a la premsa, mentre que l'encarregat de presentar les conclusions en el plenari ha estat Joan Tardà, president de la comissió escollit per Junqueras. "La immediatesa, la voluntat de ser original i de donar resposta ràpida a fets polítics acaba generant unes dinàmiques perverses", ha traslladat Albert, que ha considerat que es va acabar "perdent l'ètica". Per tot plegat, la direcció ha volgut demanar perdó pels fets als militants, votants i també al país sencer.
Llista dels compareixents amb noms i cognoms
Albert ha insistit en el fet que no s'han dit noms, sinó càrrecs, concretament al que ocupava el vicesecretari d'estratègia i comunicació del partit. Així, tot i que no els han anomenat, ha quedat clar que es referia a Sergi Sabrià i Marc Colomer, que van ocupar aquesta posició en la direcció d'ERC durant els anys en qüestió. També ho va fer Oriol Lladó durant catorze mesos, però en la primera investigació, elaborada pel responsable de Compliment del partit, només els dos primers formaven part dels quatre sancionats, però no Lladó. Cal recordar que quan Sabrià va plegar per l'escàndol dels cartells ho va fer disparant molt durament contra Junqueras.
En canvi, sí que s'han dit només i cognoms a l'hora de passar llista dels convocats que van assistir i els que no a la convocatòria de la comissió de la veritat. Així, s'ha explicat, per exemple, que Pere Aragonès o Ernest Margall (un dels principals afectats per l'escàndol i que va estripar el carnet del partit tot i que durant la guerra interna es va posicionar clarament en contra de Junqueras i de qui havia estat la seva número 2 a l'ajuntament de Barcelona, Elisenda Alamany) van optar per no declarar, mentre que Marta Rovira, amb la residència fixada a Suïssa, va optar per fer-ho per escrit. Ni Sabrià ni Colomer tampoc no hi haurien assistit.
Algunes de les veus presents en el congrés, com Helena Solà, que va optar a la presidència al capdavant de Foc Nou, han parlat d'"escarni" i han criticat el funcionament d'aquesta comissió. Anna Simó, exconsellera d'Educació s'ha afegit a aquest rebuig: "Judicis de valor, de part, incoherències semàntiques, i pocs aclariments", ha lamentat a través de les xarxes. Albert ha negat de ple que s'hagi produït cap "escarni", sinó que s'ha complert el "compromís de donar explicacions dels fets" per posar "punt i final" a un escàndol que ha arrossegat ERC durant mesos i que encara no es pot donar per tancat perquè falta que la Comissió de Garanties emeti les seves conclusions i decideixi les sancions.
El ninot de Junqueras
Tot i que els cartells contra els germans Margall eren la taca més fosca d'aquesta història, també hi havia sobre la taula el ninot d'Oriol Junqueras penjat d'un pont a Sant Vicenç dels Horts pels quals passaven els seus fills per anar a escola mentre ell estava empresonat. Així, segons militants presents en la presentació de l'informe, s'ha confirmat que aquest ninot penjat a només dos dies de les europees del 2019 també havia sortit de dins del partit i d'aquesta estructura B. Aquesta tardor, Ernest Maragall va assegurar en una entrevista que el ninot havia sortit de Sant Vicenç dels Horts, cosa que Junqueras i ERC del municipi sempre van negar. Per això, tot i que no s'han dit noms (tret de la llista de les persones cridades a declarar) , s'ha demanat disculpes al col·lectiu Free Junqueras, en considerar que se'ls havia carregat el pes de la culpa en aquest cas.
El cost, una incògnita
Preguntats pel cost que haurien tingut totes aquestes operacions, s'ha revelat que l'empresa Relevance Marketing va facturar 4 milions d'euros entre el 2016 i el 2023 del partit. Aquesta empresa, però, no només s'encarregava del que reclamava l'estructura B sinó també d'altres elements com enquestes o campanyes electorals oficials. Per això, no s'ha pogut determinar en concret quin costa havia tingut les campanyes B a les finances d'Esquerra. “L’informe parla del paper protagonista de l’empresa, però té un paper protagonista en moltes coses perquè era un proveïdor molt important", ha resumit Albert.