Tot i que la Fiscalia es prepara per arxivar la seva investigació, la causa judicial a Suïssa sobre els 65 milions d'euros de Joan Carles I continua amb noves indagacions. Ja fa tres anys que el fiscal suís Yves Bertossa va ordenar l'escorcoll de les oficines de Rhône Gestion, un edifici al centre de Ginebra on s'amagaven els documents del compte secret del rei emèrit.

Ara, segons informa El País, la causa judicial que va provocar la troballa continua viva. Les diligències judicials, que no han cessat durant aquests 36 mesos, han continuat en les últimes setmanes amb noves indagacions. Joan Carles I, però, no ha estat imputat ni cridat a declarar. 

Un "regal" de 65 milions 

El fiscal Bertossa ha imputat per un suposat blanqueig agreujat de capitals tots els actors del cas menys al Govern saudita. Va ser aquest qui el 8 d'agost de 2008 va transferir 65 milions al compte de la Fundació Lucum, i el llavors cap de l'estat espanyol els va rebre. "Després de tres anys d'indagacions i sense haver obtingut noves proves, no té sentit que ara sigui cridat a declarar", assegura una persona propera a la investigació a El País. 

Un dels fets que evidencia la prudència del fiscal suís, basada en la manca de proves més sòlides, s'evidencia en el fet que encara no ha enviat una comissió rogatòria a l'Aràbia Saudita perquè li expliquin els motius de la transferència d'aquests 65 milions a l'emèrit des del seu ministeri de Finances. A l'explicació del formulari d'ingrés tan sols apareix una explicació: es tractava d'un pure gift (pur regal) del rei Abdullah bin Abdulaziz al seu "germà" Joan Carles I.

Amb les diligències encara obertes, Bertossa sospita que els 65 milions podrien ser el pagament d'una comissió per la rebaixa del 30% que les empreses espanyoles van fer en la seva licitació final per adjudicar-se les obres de l'AVE a la Meca. La defensa dels investigadors és pràcticament la mateixa: els diners es van rebre tres anys abans que s'oferís l'obra i les comissions, generalment, les paguen els adjudicataris, no els països on aquestes es porten a terme. 

Decret per l'arxivament 

 

Ahir dimecres es va saber que la fiscal general de l'Estat, l’exministra de Justícia Dolores Delgado, es prepara per dictar un decret ordenant l'arxivament de les diligències indagatòries perjudicials que es van obrir el juny del 2020 per la investigació dels comportaments irregulars del rei emèrit. Aquest arxivament no té les mateixes conseqüències que el sobreseïment de la causa. Així, es podria tornar a obrir, però mentrestant permetria el retorn temporal de l'emèrit, fugit des de l'agost del 2020 a Abu Dabi, a l'estat. 

Tal com ha conclòs l'equip de fiscals sobre els quals ha recaigut la causa, Joan Carles I no és imputable a causa de la seva inviolabilitat mentre era cap d'estat. A més, alguns dels fets investigats ja han prescrit. 

Retorn de Joan Carles 

Segons informa avui dijous El País, l'entorn de l'ex cap d'estat esperava des de fa mesos aquest arxivament i no s’han mostrat sorpresos per la decisió de la Fiscalia. D'aquesta manera, l'emèrit té moltes ganes de poder tornar a Espanya, i si no ho fa, justifiquen els seus amics, és per evitar perjudicar la corona i el seu fill Felip, amb qui fa temps que les relacions estan trencades. Amb tot, el seu retorn no seria immediat ni definitiu, sinó que serà una visita que demostri que pot entrar i sortir del país sense problemes. 

A la imatge principal, Joan Carles I abans de la seva fugida a Abu Dabi / Europa Press