Un jutjat investigarà de manera directa l'Operació Catalunya, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat ElNacional.cat. Es tracta del segon cas que arriba els jutjats, ja que abans s'havia condemnat l'excap de la brigada política, Eugenio Pino, per intentar adulterar el cas Pujol. La nova causa oberta al jutjat d'Instrucció número 13 de Madrid està centrada en l'expresident del Futbol Club Barcelona, Sandro Rossell, per aclarir la trama policial liderada per José Manuel Villarejo per apartar-lo de la presidència del Barça en el marc d'aquest entramat orquestrat des de les clavegueres de l'estat. Fins ara, que s'ha admès la querella de Rosell, l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem havien anat rebutjant, per diversos motius, les querelles presentades pels afectats de l'Operació Catalunya. Cal recordar que el maig del 2022, Villarejo va assegurar en una entrevista a TV3 que l'Estat va premiar Carmen Lamela, la polèmica jutgessa del procés, amb un ascens al Tribunal Suprem per haver aconseguit tancar a Sandro Rossell a la presó. L'expresident del Barça va estar en presó preventiva durant dos anys, fins que el 2019 va ser absolt.
Així, el titular del jutjat d'instrucció número 13 de Madrid, Hermenegildo Barrera, ha considerat que els fets descrits en la denúncia de Sandro Rosell "fan presumir la possible existència de delictes d'organitzacions criminals: falsedat de funcionari en document oficial, acusació i denuncia falsa, malversació de cabals públics i detencions il·legals". Els advocats de Rosell consideren que el empresari va estar en el punt de mira de la trama parapolicial de les clavegueres de l'estat per intentar frenar l'independentisme català. Ho demostren amb una reunió entre el comissari Villarejo i la llavors líder del PP català, Alícia Sánchez Camacho el 2012. En aquesta, l'ara senadora li va fer entrega d'un llistat de persones a investigar per la seva relació amb l'independentisme, en què figurava Rosell, que en aquell moment feia dos anys que era president del F.C Barcelona. En el mateix llistat, també hi havia, entre d'altres, Artur Mas, Oriol Pujol i l'exconseller d'Economia Jaume Giró. En el seu cas, va presentar una denúncia a títol personal el juny del 2022 contra Sánchez-Camacho i Villarejo.
L'Audiència Nacional va rebutjar la querella de Sandro Rosell
El setembre de 2022, Rosell va presentar una querella contra el comissari jubilat, l'ex cap d'Afers Interns de la Policia Nacional, i un agent de l'FBI per aclarir si la causa que el va mantenir en presó provisional durant gairebé dos anys, per després ser absolt, va ser fruit d'un muntatge policial en el marc de l'anomenada Operació Catalunya. Però l'Audiència Nacional va rebutjar incorporar la causa al 'cas Tandem', que investiga l'excomissari pels seus negocis privats mentre era funcionari policial. Ara, però, un jutjat ordinari, com és el jutjat d'instrucció número 13 de Madrid, sí que ha vist indicis de delicte i podria incorporar-hi querelles d'altres afectats que ja havien estat rebutjades. Sense anar més lluny, el gener d'aquest 2023, la sala penal del Tribunal Suprem no va admetre a tràmit la querella presentada per 31 diputats de Junts al Parlament contra Sánchez Camacho, acusada de fals testimoni continuat davant la comissió parlamentària sobre l’Operació Catalunya. La van considerar irrellevant.
En la seva querella que ara ha estat acceptada, Rosell no s'adreça contra Sánchez Camacho, però considera que hi ha indicis que permetrien investigar-la, de manera que deixa al criteri del jutge la decisió de dirigir-se al Tribunal Suprem, òrgan competent per investigar-la en ser aforada. El que sí que exposa la querella és l'estratègia que s'hauria utilitzat en el marc de l'Operació Catalunya, el pla elaborat contra el moviment independentista català per comandaments policials, membres del govern espanyol i dirigents del PP. Aquesta consistia, segons la defensa de Rosell, a obtenir informació i "confeccionar proves falses" per a "intimidar, investigar, imputar, perjudicar i desprestigiar" a persones que "es consideraven properes a l'esmentat moviment". Entre aquestes, l'expresident del Barça, que en el text fa referència les "estranyes circumstàncies" que van envoltar la seva posterior detenció i investigació a l'Audiència Nacional.
Primera condemna a Eugenio Pino
Per altra banda, aquest és el segon cop que s'investiga la Operació Catalunya en un jutjat, després del cas d'Eugenio Pino, excap de la brigada polític, condemnat per intentar adulterar el cas Pujol. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va revocar parcialment el maig de 2022 la sentència per la qual el juliol de 2020 va ser absolt, condemnant-lo a un any de presó per un delicte de revelació de secrets per lliurar a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) i al CNI una memòria USB amb dades personals i empresarials per a la causa relativa a la família de Jordi Pujol. Així, la Sala Civil i Penal del TSJM va estimar el recurs d'apel·lació presentat per Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran del clan, condemnant a Pino, a més de la pena de presó, al pagament d'una multa de 7.200 euros i a indemnitzar Pujol Ferrusola amb 2.000 euros.