Una jutgessa de Barcelona ha obert diligències sobre l'atac sofert per un faristol que va instal·lar dimarts passat 26 de març l'Ajuntament de Barcelona davant la Prefectura de Policia per denunciar les tortures durant la dictadura franquista en aquest edifici de Via Laietana.
En un acte, al qual ha tingut accés Efe, la titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona ordena a Prefectura que aporti les gravacions de les càmeres de seguretat instal·lades a la façana de la comissaria, situada al número 43 de Via Laietana, per comprovar si va gravar el moment en què es van causar els desperfectes, que van ser visibles a primera hora del matí del 28 de març.
Aquesta és la placa, intacte, en el moment de la seva inauguració | Foto: Twitter / @Ateneu_Memoria
La jutgessa també demana a Prefectura que faciliti el número professional dels agents que es trobaven de guàrdia a les portes de la comissaria la nit en què la placa va patir el desperfecte. En l'acte, que es pot recórrer i que ha estat notificat a la Fiscalia, la jutgessa accepta la personació de l'Ajuntament de Barcelona.
A la placa instal·lada per l'Ajuntament el 26 de març, que va aparèixer cremada dos dies després, es podia llegir que l'edifici de Prefectura és l'"espai més emblemàtic de la repressió política de la ciutat" durant el franquisme. De fet, diverses entitats han impulsat una campanya de recollida de firmes perquè l'edifici de Prefectura a Via Laietana passi a mans de la Generalitat o de l'Ajuntament de Barcelona per convertir-se en un centre dedicat a la memòria sobre la tortura durant el franquisme.
Abans que la placa fos danyada, el Sindicat Unificat de la Policia (SUP) va emetre un comunicat en què denunciava "l'abandonament institucional" i els "atacs" al Cos Nacional de Policia a Catalunya i exigia que es retirés la placa, en considerar que estigmatitza el cos policial.
La placa va ser refeta el passat 1 d'abril pel consistori d'Ada Colau, que a Twitter va denunciar l'atac per part d'un "grup feixista" i va avisar de que el faristol seria renovat "tantes vegades com calgués" perquè serveix perquè es facin públics els relats de centenars de víctimes de "terribles tortures durant el franquisme".