La policia espanyola investiga l’intent d’assassinat del polític català Alejo Vidal-Quadras aquest dijous, a plena llum del dia, al carrer de Núñez de Balboa, a Madrid. Un pistoler que amagava el seu rostre amb un casc de motocicleta de color negre, va plantar-se davant de l’ex del PP i Vox i va obrir foc amb una arma curta, una pistola, de calibre 9 mm, i li va disparar a la cara. Per sort, l’impacte va ser a la zona de la mandíbula i no va arribar a la zona cranial, un fet que hauria sigut fatal.

El de Barcelona, que havia estat diputat del PP al Parlament de Catalunya i també al Parlament Europeu, no va arribar a perdre el coneixement i va poder narrar als testimonis, i després a la policia, les seves sospites. El règim iranià estava rere de l’atac; ell ho va tenir clar des d’un primer moment. I sabia que el sicari que havia obert foc tenia ordres d’eliminar-lo, i per això, tenia por, mentre es recaragolava de dolor, agafant-se a una furgoneta, al mig del carrer, mentre esperava que arribés l’ambulància del SAMUR, que el pistoler tornés a acabar la feina.

La Policia Nacional ara investiga els fets en dues línies clares, que han de convergir. Localitzar i detenir l’autor dels trets, empresa complicada, i, alhora, poder saber qui va ser l’autor intel·lectual d’aquest intent d’assassinat contra Alejo Vidal-Quadras al més estil mafiós. Ara mateix hi ha pocs detalls per on estirar. La policia ha recuperat el projectil i la motocicleta que els dos sicaris va fer servir per escapar, però el vehicle ha aparegut calcinat i costarà que pugui aportar llum al cas.

Excusatio non petita, accusatio manifesta

I sobre l’autoria intel·lectual, si bé Vidal-Quadras apunta a l'Iran, des de l’ambaixada a Madrid d’aquesta república islàmica, asseguren, sense citar l’atac al polític català, que estan en contra de les accions terroristes. En un comunicat publicat a X, l’antic Twitter, asseguren que el terrorisme de la “secta MKO” —referint-se a l’Organització dels Muyahidins del Poble d'Iran— ha deixat 17.000 víctimes innocents amb actes terroristes i, asseguren també, “la nació iraniana ha estat i és una de les víctimes més grans i més antigues del terrorisme”. 

Sense badar boca sobre l’atac contra Vidal-Quadras, asseguren que condemnen “fermament qualsevol mena d'operació terrorista”. Asseguren que un dels principis i les prioritats de la política exterior de la República Islàmica de l'Iran és lluitar contra el terrorisme i portar-ne els responsables davant de la justícia.

Un document que assenyala Vidal-Quadras

El comunicat sembla voler dir que Teheran i el règim dels aiatol·làs no té res a veure amb l’intent d’assassinat de Vidal-Quadras, però el diari de Madrid Vozpopuli ha tingut accés a un document de l’any 2022 on s’apunta directament al de Barcelona com un opositor al règim. El document, que està signat per fonts governamentals d’aquell país, es va fer per assenyalar a personatges internacionals i empreses que s’havien mostrat bel·ligerants, segons el seu entendre, amb el règim després de la mort de la jove Mahsa Amini, torturada per la policia de la moral per no haver-se volgut posar el hiyab. En aquesta llista de persones hi apareix el nom d’Alejo Vidal-Quadras, fet que dona credibilitat a les sospites del mateix polític i ho converteix en una línia d’investigació d’unes diligències que comparteixen, ara per ara, el grup d’homicidis de la Policia Nacional i també la Comissaria General d’Informació

LLoc de l'atac contra Alejo Vidal-Quadras / Foto: Abel egà
Lloc de l'atac contra Alejo Vidal-Quadras, a Madrid / Foto: Abel Degà

Alejo Vidal-Quadras ha mantingut relacions amb l’oposició de l'Iran des de fa molts anys i és una de les veus més potents contra el règim dels aiatol·làs a l’Estat, fet que també verifica aquesta línia d’investigació, que, alhora, podria acabar-se tractant, tot i que hagi estat perpetrat per sicaris del crim organitzat, com un atac terrorista en territori espanyol. Les indagacions de la Policia Nacional seran claus per aclarir qui va ordenar matar Alejo Vidal-Quadras.

Altres negacions

És habitual que el règim iranià negui qualsevol relació amb el terrorisme fora de les seves fronteres contra opositors i persones que estan en contra d’ells. L’any 2018, a França, des de Teheran es va organitzar un atac contra una reunió d’opositors que es feia a Villepinte, a tocar de París. Ministeri d'Intel·ligència de l’Iran, segons les investigacions fetes per França, estava rere de l’atemptat, que es va poder frustrar, però el govern iranià va negar qualsevol mena de relació amb l’atac, com ara.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!