Un refugiat d'origen iraquià, Salwan Momika, ha cremat aquest dimecres un exemplar de l'Alcorà davant una mesquita d'Estocolm, en el que ha estat el primer acte d'aquesta mena autoritzat per la policia sueca després que els tribunals suecs han revocat recentment una prohibició anterior apel·lant a raons de seguretat. Amb la nova interpretació han primat la llibertat d'expressió. A l'acte hi han acudit unes 200 persones i ha comptat amb forta presència policial. Ha transcorregut sense incidents greus, encara que una persona ha estat retinguda per la policia per dur una pedra a la mà.

L'autor de la crema de l'Alcorà, que ha coincidit amb la jornada en la qual els musulmans celebren la festa del sacrifici, ha assegurat que la seva intenció era criticar l'Islam. Després d'això en to provocador ha posat cansalada sobre l'Alcorà -el porc és considerat un animal impur en l'Islam- i hi ha calat foc. 

Protesta de Turquía

 

Turquia ha titllat de "menyspreable" la nova crema de l'Alcorà. "És inacceptable permetre aquestes accions antiislàmiques amb el pretext de la llibertat d'expressió", ha indicat. Segons alguns analistes, la crema amb permís judicial podria refermar el veto turc a l'entrada de Suècia a l'OTAN, ja de per si complicat pel suport que el país nòrdic dona als kurds. Turquia manté el bloqueig a la ratificació de l'ingrés de Suècia a l'OTAN, aprovat fa un any a la cimera de Madrid.

El gener passat es va produir una situació similar a Estocolm, quan l'ultradretà danès-suec Rasmus Paludan va cremar un exemplar de l'Alcorà davant de l'ambaixada turca. Això va provocar una onada de protestes a l'exterior, inclosa Turquia.

La policia sueca va decidir denegar el permís al febrer a dues peticions de crema de l'Alcorà al·ludint als riscos que per a la seguretat de Suècia podrien tenir actes d'aquesta mena, però la Justícia ha rebutjat aquest argument en diverses instàncies els mesos posteriors. "Els problemes d'ordre i seguretat a què remet la policia no tenen una vinculació prou clara amb les reunions planejades per rebutjar el permís", ha assenyalat en una sentència a principis de mes un tribunal d'apel·lació administratiu.

"Legal però no idoni"


El primer ministre suec, Ulf Kristersson, ha qualificat l'acte d'avui de "provocació" i ha admès que era "legal però no idoni". "No penso donar als provocadors l'atenció que volen. Pretenen provocar i ofendre els altres. Em centro en el fet que Suècia entrarà a l'OTAN tan ràpid com sigui possible perquè és important per a la seguretat sueca i de la nostra regió", ha afirmat.

Suècia i Finlàndia, que van posar fi a la seva històrica no alineació militar arran de la intervenció militar russa a Ucraïna, van veure admeses les sol·licituds d'ingrés a l'OTAN fa un any després d'un acord a última hora amb Turquia perquè aixequés el veto. Però mentre Finlàndia ja va ser acceptada com a membre de ple dret a principis d'abril, Suècia continua esperant vèncer les reticències turques i hongareses.

Budapest ha criticat l'actitud "hostil" de Suècia i ha apuntat que cal resoldre una "àmplia quantitat de queixes", mentre que Ankara retreu a aquest país nòrdic que no extradit kurds vinculats a organitzacions que considera terroristes.