L'exministra d'Igualtat i actual eurodiputada Irene Montero afirma que la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, va exigir la seva dimissió en plena crisi per la llei 'només sí és sí'. De fet, Montero ha detallat al seu llibre Algo habremos hecho que Díaz va arribar a preguntar "cridant" que quan es produiria la seva renúncia. També assumeix que la decisió de proposar Díaz com a futura candidata electoral després de la sortida del govern espanyol de l'exlíder de Podem Pablo Iglesias va ser l'"error polític més gran" comès per la seva formació aquests anys.
En el seu llibre, l'exministra detalla la tensió al voltant d'aquesta polèmica llei i apunta a les pressions socialistes. Tanmateix, segons la seva versió, va ser "molt angoixant i menyspreable" la forma en què van actuar llavors diversos dels que eren els seus companys a Unides Podem, asseverant que Díaz va sol·licitar la seva dimissió en diverses reunions que va convocar "específicament per a això".
El veto de Díaz
En el seu llibre, Montero torna ha apuntat que l'equip de Díaz va comunicar a la seva formació que estava "vetada" per anar a les llistes electorals al 23J i que es va decidir en una reunió on van participar també l'actual ministra de Sanitat, Mónica García, l'exlíder d'IU Alberto Garzón, l'exportaveu parlamentari de Sumar, Íñigo Errejón, i l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, encara que asseverés que aquesta última es va oposar a la seva exclusió.
Per Montero, tot plegat era una "operació" per substituir Podem per un altre espai electoral, en al·lusió a Sumar, que "no tingués autonomia política" ni anés "més enllà del que el PSOE volgués" al govern espanyol.
Errejón, útil a la guerra contra Podem
En el seu llibre, Montero rememora els inicis de Podem i planteja que des del principi "va ser fàcil veure" que Errejón estava "construint la seva pròpia estructura de partit" i que Iglesias "estava completament fora dels seus plans". L'eurodiputada sosté que l'errejonisme dedicava la major part dels seus esforços a les batalles de poder intern des de 2015, l'organització es jugava el 2016 la possibilitat de construir l'opció d'un govern de coalició.
Montero emfatitza que l'errejonisme es va aixecar com a "espai de disputa de poder intern des del principi", abans fins i tot dels comicis europeus de fa una dècada, i reivindica que el "pablisme", es va forjar en resposta a aquesta deriva. I demana valorar tots dos corrents en funció dels resultats de l'acció política, és a dir, "la praxi com a criteri de veritat".
Sense buscar venjança
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Montero ha assegurat que no ha fet el llibre per "passar comptes", sinó que està pensat, en les seves paraules, per al present i el futur i per no caure en la resignació. L'eurodiputada ha explicat que la raó per escriure el llibre és conjurar la "violència política" patida per companys del seu partit i, textualment, capgirar-la i reafirmar que han fet les coses bé.
Ha dit que ha escrit el llibre "amb molta esperança, precisament perquè la memòria de tots aquests anys" serveixi, textualment, per voler arribar encara més lluny en política.