El rotatiu irlandès Irish Times ha relatat l'auge de la "fúria nacionalista" arran de la decisió del Tribunal Suprem de fixar un mínim de 25% dels continguts a les aules en castellà. L'article signat per Guy Hedgecoe explica com la justícia espanyola ha carregat contra el sistema d'"immersió total" vigent a Catalunya "des de fa quatre dècades" malgrat la "davallada" de la llengua en els últims anys. A banda, Hedgecoe ha incidit en la voluntat del Govern de la Generalitat de "desobeir" aquesta decisió i la petició de Pablo Casado de tornar a imposar el 155 si finalment no s'aplica.
"Enfrontament"
L'article de l'Irish Times descriu la polèmica amb el català a les aules com un "enfrontament entre el Govern català i la justícia" espanyola que, al seu torn, complica la majoria parlamentària de Pedro Sánchez. D'una banda, tenim els defensors de la "immersió total", un sistema "basat en el model del Canadà francoparlant". A parer dels nacionalistes catalans, tal com el rotatiu irlandès, aquesta política lingüística és una "manera efectiva de promoure la llengua catalana i que encoratja la integració dels nens migrats d'altres parts d'Espanya". Per contra, tenim els activistes a favor que s'imparteixin més hores en castellà, com ara l'Assemblea d'Escoles Bilingües, que creuen que la immersió és "una estratègia propagandística brutal orquestrada pels catalans a favor de la independència".
Desobediència
"Però el Govern català sembla determinat a desobeir" la del Suprem "i ha ordenat les escoles que no incrementin l'ús de la llengua castellana", continua Hedgecoe. El Govern "assenyala el fet que el model d'immersió està blindat a la llei d'ensenyament" catalana. Això és el que ha despertat la "fúria nacionalista" de personatges com Pablo Casado, que han demanat el retorn de l'article 155. Tal com explica l'article, però, dades de la realitat lingüística a Catalunya justifiquen el model actual. Hedgecoe recorda que si bé la majoria de la població a Catalunya entén i parla el català, només un 32% la reconeix com a llengua materna. També incideix en el fet que el català és més prominent a les zones més rurals, mentre que a Barcelona ciutat i el "cinturó industrial" que l'envolta, el castellà és més comú.
Les dades demostren com en els últims quinze anys la llengua ha sofert una "davallada" en l'ús, sobretot en les aules, "així i tot," escriu Hedgecoe, existeixen "associacions que advoquen perquè hi hagi més hores de castellà". "Des de 2005, 80 famílies s'han queixat de la política existent", recorda l'article. En aquest sentit, el periodista irlandès també fa eco de les declaracions de Iolanda Segura, responsable del sindicat de professors a Catalunya (USTEC), que veu "escandalós i obscè" que vuitanta famílies puguin fer canviar tot un sistema educatiu.
El PSC i ERC
Però com expliquen els irlandesos la reintroducció d'aquest debat després de "quatre dècades" d'immersió? Hedgecoe incideix en el fet que fa uns anys el sector catalanista del PSC defensava sense problemes la immersió lingüística. Amb l'auge de "partits unionistes" com Ciutadans i arran de la presidència de Mariano Rajoy, però, aquest debat s'ha tornat a desenterrar. La llengua ha esdevingut un altre "camp de batalla" en el conflicte polític amb l'Estat. El govern de Pedro Sánchez, "que depèn d'ERC per a la majoria parlamentària, sembla tenir poques ganes d'incidir en aquest debat", explica l'article. Després de la sentència del Suprem, Sánchez s'ha limitat a recordar que "implementar la decisió és responsabilitat del mateix tribunal". A més a més, per l'aprovació dels pressupostos generals de l’Estat de 2022, Sánchez ha promès als republicans fixar una quota del 6% per al doblatge dels continguts a les plataformes audiovisuals en català, euskera i gallec; les "nacionalitats històriques" dins l'Estat espanyol, tal com indica l'Irish Times.
Foto principal: el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes / Efe