El diari Irish Times parla de "rebel·lió catalana" per l'espionatge massiu de polítics, periodistes i professionals diversos catalans amb el programari Pegasus, i atribueix a això que els partits independentistes intentessin "fer-lo descarrilar" al Congrés en la votació de les mesures arran de la guerra d'Ucraïna. "El projecte de llei del govern es va aprovar per dos vots després que un partit nacionalista basc d'extrema esquerra va oferir el seu suport en el darrer moment al govern", assenyala. Segons el diari, tot això posa de manifest "la fragilitat de la coalició de govern de Sánchez, que sovint necessita confiar-se en un reguitzell de partits menors, inclosa ERC, per aprovar les lleis". Al seu entendre, a això s'hi sumen les dificultats per fer front a una economia maltractada després que la inflació ha pujat un 10 per cent, "la taxa més alta que ha vist Espanya en els darrers 37 anys".

L'Irish Times posa com a exemple de la tensió amb què viu el govern Sánchez, que va suspendre dijous un viatge a Polònia i Moldàvia, arran dels dubtes sobre l'existència d'una majoria al Congrés. "El govern ha hagut de lluitar per tirar endavant les seves iniciatives a través del Congrés aquest any. Al febrer, va aconseguir aprovar una llei clau de reforma laboral per un sol vot, i només després que un membre del principal partit de l'oposició (el PP) cometés un error en votar", afegeix.

Mentrestant, el president Carles Puigdemont s'ha referit avui des d'Innsbruck (Tirol, Àustria) al massiu cas d'espionatge, detallant-ne les característiques: un escàndol revelat pel setmanari estatunidenc The New Yorker i gràcies a una investigació del laboratori Citizen Lab. Així, ha recordat que es tracta del cas més gran de ciberespionatge a Europa, i que tot assenyala que l'Estat espanyol és darrere. Però també ha compartit la seva poca esperança que aquest resolgui qui va ordenar l'operatiu. "No confiem que Espanya ho aclareixi. Si depèn del govern espanyol, no serà possible aclarir res", ha advertit. Ara bé, hi ha raons per a ser optimista, ha indicat: i és que l'independentisme ja va alertar la setmana passada que portaria el CatalanGate arreu d'Europa. "Hi ha una oportunitat perquè presentarem diverses querelles a cinc jurisdiccions europees, més enllà d'Espanya: a França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Luxemburg. Veurem si gràcies a la justícia europea trobem els responsables de les violacions de drets".

Puigdemont també ha assenyalat una greu contracció en les esferes més altes de la Unió Europea: com s'entén la diferent reacció entre el cas espanyol i el d'altres països del continent? De fet, ha esclatat en aquest mateix sentit per criticar el "doble recer" de la Unió: "Per què són tan valents amb Orbán, però, en canvi, callen quan descobreixen que Espanya ha estat espiant dissidents catalans?". En un sentit similar, també ha lamentat que l'organització europea s'hagi pronunciat contra l'entrada de Catalunya i Escòcia a formar part de la comunitat, mentre que obre la porta a altres Estats. "És estrany que el projecte europeu rebutgi un país com Escòcia, però vulgui incorporar-hi el Kosovo. O nosaltres mateixos: podria la Unió Europea resistir tenir un membre com Catalunya, que és un contribuent positiu?", s'ha preguntat.