Des de l'1 de gener de 2022, la Unió Europea (UE) reconeix la llengua irlandesa com a oficial. L'irlandès ja va obtenir l'estatus de llengua oficial de treball l'any 2007, però no ha estat fins al 2022 que ha assolit la plena oficialitat. I és que, segons la UE, hi havia una manca de personal de traducció que reduïa la quantitat de documentació que es traduïa a l'irlandès. Val a dir que, des que Irlanda va entrar a formar part de la Comunitat Econòmica Europea l'any 1973, tots els tractats europeus s'havien de traduir a l'irlandès.

Tanmateix, no va ser fins al 2005 que Irlanda va demanar que la llengua es convertís en oficial. En aquest sentit, el secretari d'estat irlandès, Jack Chambers ha defensat que "l’irlandès té ara el mateix estatus que les altres llengües oficials i de treball de la UE, cosa que enfortirà les relacions entre els ciutadans i els sistemes administratius europeus". Segons les darreres estadístiques del govern irlandès, la llengua té aproximadament 85.000 parlants. Amb l'irlandès ja són 24 les llengües oficials dins la Unió Europea, però el català encara no ho és. 

El català, sense oficialitat dins la UE

Catalunya continua intentant convertir en oficial el català dins la UE. El darrer intent el va fer la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, que el passat mes de setembre es va reunir amb el ministre d'Afers exteriors, José Manuel Albares, per demanar-li ajuda per fer possible l'oficialitat del català a les institucions europees, però el ministre li va tancar la porta. En aquest sentit, cal recordar que l'estat espanyol ha bloquejat fins a 16 vegades la petició d'oficialitat del català a la Unió Europea (UE).  Alsina va explicar que a la reunió de treball del setembre passat amb Albares li va demanar el suport del govern espanyol per fer possible l'oficialitat del català a les institucions europees.

La resposta del ministre d'Afers exteriors espanyol, però, va ser negativa. "Li vaig demanar el seu suport en un tema en el qual necessitem la voluntat política de l'Estat per fer possible l'oficialitat del català a les institucions europees. Li vaig expressar la meva voluntat de fer d'aquest tema un tema important, necessitem la complicitat del govern central com a Estat membre de la Unió Europea", va declarar.

Amb tot, Espanya es nega, un cop més,  a fer oficial el català dins la UE. Així, el passat setembre la consellera va topar amb un ministre i un govern espanyol que no té cap voluntat de col·laborar a fer oficial el català a la Unió Europea. "No hi ha la complicitat de l'Estat. Porta tancada", va lamentar Alsina. I malgrat que el català és el 13è idioma més parlat a la Unió Europea, no gaudeix d'oficialitat. Tot i això, existeixen altres llengües com ara el lituà o l'eslovè que tenen menys parlants i que sí que són oficials.

Les conseqüències de la no-oficialitat del català

No obstant això, quines són les conseqüències de la no-oficialitat del català a la Unió Europea? En primer lloc, la impossibilitat d'utilitzar el català davant les institucions i els organismes europeus. 

En segon lloc, la limitació de certs drets lingüístics que prèviament garantia la legislació catalana, com les lleis de consum i etiquetatge per als productes alimentaris. Això és degut al fet que el Reglament 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell només garanteix l'etiquetatge en llengües que siguin oficials de la Unió Europea.

En tercer lloc, cap dels documents oficials de les institucions europees pot estar escrit en català.

En quart lloc, el català no pot formar part de l'àmbit de programes i accions comunitàries de protecció, foment i difusió de llengües de la Unió Europea.

En cinquè lloc, el català actualment no disposa del prestigi simbòlic que mereix ni d'un estatus que permeti millorar-ne la internacionalització.

 

Imatge principal: La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen/ Europa Press