Carles Puigdemont ha estat dels primers a reaccionar a la caiguda d'Espanya en el rànquing elaborat per The Economist, en el que ha passat de ser considerat una democràcia plena a una democràcia defectuosa, en treure molt mala nota en l'indicador d'independència judicial pel bloqueig del Consell General del Poder Judicial. El president ha publicat un missatge a les xarxes en el que ha ironitzat sobre l'agència Global Spain. Aquesta penja del ministeri d'Exteriors i en anys anteriors feia lluir la posició d'Espanya en aquesta mena de rànquings quan es retreia a l'Estat la pèrdua de la qualitat democràtica durant el procés, amb la violència policial del referèndum de l'1 d'octubre i també per la sentència contra els presos polítics. "Segur que els creatius de les campanyes de Global Spain ja n'estan preparant una de nova explicant al món que són una democràcia defectuosa. Per no contribuir més a les fake news que diuen que són una democràcia plena".
Tuit de Carles Puigdemont
El 2019, per exemple, aquesta agència va reaccionar molt ràpidament al rànquing, quan encara es posicionava com a democràcia plena. "En un context general en què la caiguda de la democràcia retrocedeix per l'avenç dels populismes, Espanya es manté com una democràcia plena", anunciaven a les xarxes. En un context la democràcia espanyola estava en dubte, especialment per la llei mordassa, la persecució d'artistes com Valtònyc i tot el que envoltava el procés català, des del ministeri d'Exteriors treien pit i acusaven de mentir aquells que qüestionaven la qualitat democràtica de l'Estat. "Davant les notícies falses i els intents de crear relats falsos, les dades, els fets i les institucions independents com The Economist, la independència de la qual està més que provada, deixen clar que Espanya és una democràcia plena". Així de contundents s'expressaven llavors. De moment, encara no han reaccionat a l'últim llistat, en què Espanya recula dues posicions fins a la 24a. En general, la mitjana global ha baixat per les restriccions imposades per controlar la covid-19.
Estat de la democràcia a Espanya
El conflicte sobre si Espanya és o no una democràcia plena fa anys que porta cua. El gener de l'any passat, quan encara era vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias assegurava que "no hi ha una situació de plena normalitat política i democràtica a Espanya quan els líders dels dos partits que governen a Catalunya, un és a la presó i l'altre a Brussel·les". Iglesias va tornar a repetir aquestes declaracions mentre des del PSOE recorrien a l'índex de The Economist per justificar que la democràcia a l'Estat era plena.
Tot i que l'Estat no ha baixat a la segona divisió democràtica fins a enguany, els organismes que elaboraven els rànquings havien advertit que aquesta era una possibilitat, ja que les notes en l'indicador d'independència judicial eren especialment baixes. El 2020, per exemple, Joan Hoey, la directora regional per Europa de The Economist explicava que havia de fer Espanya per millorar. "L'ús de la força per part del seu govern nacional en l'intent d'evitar un referèndum l'1-O, la posterior dissolució temporal de la Generalitat, la suspensió del Parlament i l'empresonament dels líders independentistes van tenir un efecte negatiu damunt la seva puntuació", va advertir.
Discrepàncies
El politòleg Jordi Mas també exposava el 2021 que diversos organismes i associacions internacionals posaven en dubte la qualitat de la democràcia espanyola. "En els últims anys, la controvertida llei mordassa que ha sancionat o enviat a presó artistes crítics amb les institucions de l'Estat, s'ha perseguit a aquells que denuncien o permet un debat parlamentari sobre la unitat de l'Estat o la monarquia, mentre que la sentència dels tribunals espanyols als polítics catalans ha causat estupefacció internacional, així com un recorregut jurídic molt curt i amb un final diferent a Bèlgica i Alemanya...", exposava Mas. El politòleg també afegia la "gran discrepància entre el que observen els rànquings", que situaven Espanya per sobre de França o els EUA, "i el que denuncien diferents sectors, tant a fora com a dins del país".
Mas va treure a la llum que molts països portaven a terme campanyes per influir sobre els rànquings, fent lobby sobre els organismes que els elaboren. "Puntuar a la baixa segons quin Estat suposa ficar-se en algun problema", reflexionava. En el rànquing del 2020, un servidor va trobar fins a tres errors en la puntuació d'Espanya, però mai es van donar explicacions.