Enrique Arnaldo, un dels dos candidats del Partit Popular (PP) per cobrir les quatre places vacants al Tribunal Constitucional (TC), acumula un extens currículum plegat d'irregularitats. La darrera que ha sortit a la llum és que durant un any va compaginar la seva feina com a coordinador jurídic de diverses comissions del Congrés amb la feina del seu despatx privat en la que feia d'assessor a diverses administracions liderades pels populars, concretament, al govern balear de Jaume Matas, segons publica El País.
Segons l'Estatut del personal de les Corts Generals aquesta mena de compaginació entre les tasques a l'òrgan públic i el privat no està permesa. Específicament es recull a l’article 62.K de l'esmentat estatut.
Arnaldo va passar el primer dels obstacles que el separen del càrrec pel qual l'ha proposat el PP, la comissió de nomenament del Congrés. Ara bé, des d'aleshores han anat sortint més draps bruts del lletrat, un fet que li pot jugar una mala passada el pròxim dijous, quan el ple del Congrés té programat la votació individual, telemàtica i secreta dels quatre aspirants pactats entre el PSOE i els populars.
Més sous simultanis, més irregularitats
El candidat al Constitucional del PP va infringir la Llei Orgànica d'Universitats durant anys per tal de poder cobrar de dues universitats una pública i l'altra privada. Els fets serien constitutius d'una infracció administrativa de caràcter molt greu, que podria comportar la suspensió de feina i sou públics entre tres i sis anys.
La llei universitària recull des del 2007 que un funcionari docent en un centre públic no pot impartir classes a un centre privat. Quan es va aprova la normativa, el candidat al TC era professor en actiu de la Universitat Rei Joan Carles i feia més d’una dècada que impartia classes en el centre Cardenal Cisneros, una institució privada adscrita a la Universitat Complutense.
Teòricament, l'any 2011 hauria d'haver decidit si quedar-se en un centre o en un altre, però no ho va fer. Arnaldo va seguir vinculat als dos centres universitaris fins al curs 2014-2015. Davant d'aquests fets el lletrat s'ha limitat a al·legar que no tenia consciència d'haver incomplit la llei i que va seguir donant classes als dos centres a petició dels qui, en aquell moment, eren director i rector del centre Cardenal Cisneros i la Universitat Rei Joan Carles, respectivament.