La nova presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Isabel Perelló, ha reclamat en el seu primer discurs durant l'obertura de l'any judicial, “a les diferents forces polítiques i als poders de l'Estat” que “respectin la tasca dels jutges i magistrats”, i ha advertit que “cap poder de l'Estat pot donar indicacions ni instruccions sobre com han d'interpretar i aplicar l'ordenament jurídic”. “Només aquells estats on la divisió de poders està garantida són realment estats de dret”, ha afirmat, i per tant cal “salvaguardar la independència judicial davant possibles ingerències externes”. Aquesta ha estat la seva carta de presentació, una clara al·lusió a les paraules d’Óscar Puente, criticant que el Suprem s’hagi “extralimitat” en la interpretació de l’amnistia i a la demanda de Junts que la Fiscalia es querelli contra el Suprem per la no-aplicació de l’amnistia a Puigdemont. L'acte d'obertura, que es va celebrar aquest dijous, estava presidit pel rei Felip VI, hi van assistir els màxims representants de tots els estaments judicials, a més del ministre de justícia, Félix Bolaños, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. El discurs inaugural de Perelló l'ha convertit en la reina de les portades d'aquest divendres i El Mundo titula: “Perelló desautoritza l'assetjament del govern espanyol contra els jutges”, indica apuntant que “fa una crida en el seu primer discurs perquè els polítics respectin la feina del Poder Judicial” i que “Pedro Sánchez i 14 dels seus ministres han atacat o pressionat magistrats només en l'últim any”.
Titulars molt similars i en la mateixa línia a El País i l'ABC. El primer apunta que “la presidenta del CGPJ alerta dels 'atacs injustificats' als jutges” i el segon recull una cita de Perelló: “Cap poder de l'Estat pot donar instruccions als jutges”. Perelló ha admès que les resolucions judicials són susceptibles de crítica, però ha recordat que “les possibles irregularitats” que es puguin produir a la Justícia tenen els seus propis mecanismes de correcció a través de les vies d'impugnació. “Aquesta crida no significa que hàgim de ser immunes a la crítica”, ha dit, però “sí que apel·la a la necessitat d'evitar atacs injustificats” que al seu entendre “poden arribar a danyar la legitimitat i la reputació de l'Administració de Justícia o dels seus integrants”. Les seves paraules han agradat a la premsa espanyola que, per això, l'ha coronat com la reina del dia.
En clau internacional ens traslladem a França, perquè la majoria de les portades es fan ressò del nomenament del conservador Michel Barnier nou primer ministre, gairebé dos mesos després que el país celebrés les seves darreres eleccions legislatives. En un comunicat publicat aquest dijous per l'Elisi, Macron assenyalava que el nomenament es produeix després d'un cicle de consultes “sense precedents” i que la figura de Barnier “reuneix les condicions” perquè tant ell com el seu futur govern “sigui el més estable possible i tingui l'oportunitat de reunir la majoria més àmplia”. Barnier, de 73 anys, va ser el comissari europeu per al Mercat Interior entre els anys 2010 i 2014, durant el mandat de Durao Barroso, i l'any 2019 va ser designat negociador europeu del Brexit. L'esquerra critica amb molta duresa no només haver estat descartada per governar, sinó que amb aquesta decisió la clau de la continuïtat del nou Govern estarà paradoxalment en mans de l'extrema dreta de Marine Le Pen, l'avenç de la qual a penes va aconseguir contenir-se a través d'un cordó sanitari i una forta mobilització el 7 de juliol passat. De fet, Macron havia ordenat la dissolució de l'Assemblea precisament arran del triomf de la formació ultra a les passades eleccions europees del 9 de juny. Fem un cop d'ull a la resta de portades d'aquest divendres:
