En les darreres hores els Estats Units i el Regne Unit havien rebut l'amenaça d'un imminent atac terrorista a Kabul. Finalment, aquest ha arribat. Enmig de la caòtica evacuació d'afganesos que fugen a contrarellotge de les milícies talibanes, tres atemptats han massacrat la ciutat i tot apunta que han estat obra del Daesh-K, també anomenat Estat Islàmic Khorasan.
Però, qui són? Formen part de l'Estat Islàmic del qual hem parlat en nombroses ocasions durant els darrers anys? Doncs sí. El Daesh-K és la branca d'aquest grup que actua a l'Afganistan i, de fet, ara volen controlar-lo, segons ha afirmat un portaveu dels Estats Units a Politico. El seu nom fa referència a una regió històrica que en l'actualitat es repartiria entre l'Afganistan i el Pakistan.
Captura d'imatge de l'aeroport de Kabul després de l'atac / News 18
Amb un modus operandi basat en els atemptats suïcides amb cotxes bomba o amb explosius en persones, tenen un clar objectiu: imposar un estricte règim sota la xaria o llei islàmica.
L'origen del Daesh-K
El grup va sorgir l'any 2015, moment de plena expansió del califat a Síria i l'Iraq i està format, principalment, per talibans provinents de l'Afganistan i el Pakistan que estaven desencantats amb la seva organització.
Tot i que en el seu moment àlgid, el 2016, es calcula que el grup va arribar a tenir entre 2.500 i 8.500 combatents, durant els últims anys s'havia debilitat. Diverses derrotes militars, causades pels atacs per part de l'exèrcit afganès amb el suport aeri de les forces especials nord-americanes, sumat a la detenció d'alguns dels seus principals líders van fer que el grup quedés reduït als 2.000 i 4.000 integrants. Ara bé, han aprofitat la inestable situació actual al territori per reaparèixer.
Dos enemics definits
Tenen dos enemics principals: els talibans - recordem que, entre les víctimes dels atemptats, també hi ha membres d'aquest grup - i els Estats Units. Per què exactament?
Tot es remunta a l'acord de pau que van segellar el mes de febrer de 2020 amb el llavors president dels EUA, el republicà Donald Trump. Un pacte considerat el punt de partida de tot el replegament militar i la consegüent ocupació del país produïda durant les darreres setmanes per part de les milícies talibanes.
Visita de Donald Trump a les tropes a l'Afganistan / Europa Press
L'Estat Islàmic, apartat
Des de l'Estat Islàmic s'hi van mostrar absolutament en contra, atès que aquest inclou el compromís que el nou règim no allotjarà terroristes internacionals ni organitzarà atacs a l'exterior.
De fet, el seu portaveu, Abú Hamza al-Qurashi, va titllar el pacte com una enganyifa que tapava "l'actual aliança entre els apòstates talibans i els creuats per combatre a Estat Islàmic", i que, en realitat, volia "establir un govern nacional" que reuneixi ambdós bàndols.
Un nou risc: el conflicte armat
Ens trobem doncs davant l'amenaça d'un conflicte armat cada cop més tangible, amb dos fronts marcats lluitant pel poder.
I, com sempre, les víctimes potencials són els milers de civils que es troben, dia rere dia, amb un panorama cada cop més incert i desesperançador mentre demanen ajuda per poder travessar les fronteres i fugir del país.
Un nen afganès a la frontera entre el seu país i l'Iran / EFE
Imatge principal: Nombrosos afganesos mostren credencials mentre intenten contactar amb les forces internacionals per intentar fugir de país, aquest dijous als exteriors de l'aeroport Hamid Karzai de Kabul / EFE