La premsa israeliana, de totes les tendències, ha reaccionat fent-se creus de la deriva de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de trencar per decret les relacions amb Israel i l'agermanament amb Tel-Aviv. El diari Jerusalem Post, un dels més llegits, ha recordat en la seva secció antisemitisme que fa tan sols un any l'Ajuntament de Barcelona va fer dues campanyes per promocionar el turisme israelià a visitar el patrimoni jueu de la capital catalana. De cop, ha arribat el canvi total de criteri. "La decisió de Colau ha arribat menys d'un any després que Barcelona iniciés dues campanyes relacionades: "Shalom Barcelona" i "Barcelona connects Israel" per atraure els turistes jueus i israelians interessats a explorar el patrimoni jueu de la ciutat. I l'estiu passat, Barcelona va obrir el primer restaurant kosher del món amb estrella Michelin", ha recordat.
El diari afegeix declaracions del ministre de Turisme, Haim Katz, que demana a l'alcaldessa de Barcelona que revoqui la decisió "lamentable", perquè creu que "la política i el turisme s'han de separar". També ha parlat amb el president de la Conferència de Rabins d'Europa, el rabí Pinchas Goldschmidt, que reconeix que per a ell la decisió de Colau "és desconcertant". "Desafiar la legitimitat de l'existència de l'estat-nació del poble jueu també soscava la seguretat personal de les comunitats jueves a Europa i de la comunitat jueva, a Barcelona sobretot", ha afegit, mentre recorda que "Tel-Aviv és una de les ciutats més innovadores i avançades del món que també promou valors de tolerància, inclusió i acceptació de l'altre". "Hem vist en el passat com accions de deslegitimació contra l'Estat d'Israel incrementaven els casos d'antisemitisme en aquest país. Seguim amb preocupació la decisió irresponsable de l'Ajuntament de Barcelona", afegeix.
El diari Yediot Ahronot (Últimes notícies), considerat el rotatiu de més lectors al país, remarca especialment la curiosa pressa que ha tingut Colau per aprovar per decret la polèmica ruptura amb Israel, quan estava previst discutir-la en un plenari d'aquí a unes setmanes. I ho ha atribuït a "la por" que tenia l'alcaldessa de fracassar i al seu interès de guanyar vots entre la comunitat musulmana i l'extrema esquerra. "La iniciativa de trencar l'acord d'agermanament amb Tel-Aviv va ser proposada per primer cop fa uns mesos per organitzacions d'esquerra radical i propalestines de Barcelona, que van rebre el suport de Colau i el seu partit. La iniciativa s'havia de sotmetre a una votació democràtica a l'Ajuntament de Barcelona d'aquí a dues setmanes, però Colau va decidir trencar unilateralment l'acord amb Tel-Aviv, així com amb les institucions israelianes", explica.
"La decisió de Colau es va dur a terme sense una votació adequada, i sense permetre que els representants dels altres partits hi expressessin la seva opinió. Segons les fonts, les objeccions en contra d'aquest moviment, i la por que la votació acabés amb una majoria favorable a mantenir l'acord d'agermanament, van portar Colau a fer el pas dramàtic. Les pròximes eleccions municipals a Barcelona tindran lloc al maig, i el partit de Colau lluita per guanyar vots de l'extrema esquerra i de la comunitat musulmana de la ciutat, que probablement portin a decisions radicals", pronostica.
El diari Israel Hayom (Israel Avui) titula que l'alcaldessa de Barcelona ha estat "acusada d'antisemitisme" per la decisió de boicotejar Israel. Publica en aquest sentit la reacció del Congrés Jueu Europeu: "Estem tristos i indignats per l'anunci de l'alcaldessa de Barcelona que suspèn temporalment les relacions entre la capital catalana i Israel, inclòs l'acord d'agermanament amb Tel-Aviv. L'acte és sens dubte motivat per un profund biaix anti-israelià", ha indicat.
Finalment, el diari Haaretz (La Terra [d'Israel]) ha recordat que el Tribunal Suprem espanyol va sentenciar recentment que el moviment contrari a Israel, el denominat BDS, és "discriminatori". "La mesura de Colau arriba només uns mesos després que el Tribunal Suprem espanyol declarés que el moviment per boicotejar Israel representa una discriminació que vulnera els drets bàsics", assenyala. Recorda també que el Parlament de Catalunya va votar al juny denunciant un suposat "apartheid" a Israel, amb un posicionament inèdit a la Unió Europea. PSC, ERC, CUP i comuns van votar a favor de la declaració, mentre que Junts hi va votar en contra, i Vox i Cs es van abstenir. Ara el PSC de Barcelona vol portar la decisió de Colau al ple municipal, per revertir el trencament.