El govern italià està "molt empipat" amb Espanya, pel que considera una "traïció" del ministre d'Afers Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, que havia promès votar la candidatura de Milà per l'Agència Europea del Medicament (EMA). "Però després Espanya no ha votat per nosaltres", han dit a l'agència Ansa "fonts familiaritzades amb l'afer", que han insistit, però, que "va guanyar la mala sort". 

Roberto Maroni, el president de la Llombardia, regió de la qual Milà és la capital, tampoc s'ho ha agafat bé i ha dit que, "en conseqüència, donarem suport amb més força a Catalunya en les seves demandes d'autonomia i d'independència".

L'EMA va anar a parar a Amsterdam per sorteig, després que les ciutats italiana i holandesa empatessin.

El president del consell dels ministres italià, Paolo Gentiloni (foto) "estava molt empipat" pel vot espanyol, segons ha explicat Maroni, que ha telefonat al cap de l'executiu immediatament després de la decisió de Brussel·les. "La rivalitat i el ressentiment han prevalgut sobre l'estratègia", ha afegit Maroni.

Portada del Corriere della Sera

A Itàlia s'han agafat tot aquest afer amb la seva clàssica flegma sorneguera disfressada de dramatisme operístic. En dies anteriors, l'ambient general era que Milà s'enduria la seu de l'EMA de carrer. El disgust ha estat gran.

El Corriere della Sera, el gran diari milanès i el més venut d'Itàlia, parla en portada de "la traïció espanyola". La Repubblica, el diari progressista romà, atribueix la "derrota de Milà" a "la traïció de Berlín i Madrid" i ho compara al penal que Roberto Baggio va fallar al Mundial del 1994 i va suposar el triomf del Brasil. El diari econòmic llombard Milano Finanza ho qualifica en portada de "derrota inesperada".

El liberal La Stampa, de Torí, ciutat veïna i rival de Milà, insisteix en "la traïció de Berlín i Madrid" i obre a tota portada amb el titular "EMA, la gran desfeta de Milà" (no "d'Itàlia").

En l'entreacte, Maroni, el president llombard, de la Lega Nord (dreta regionalista), ha aprofitat per enviar un torpede al primer ministre Gentiloni, del Partit Demòcrata (centre-esquerra): "La pregunta és si les coses haurien anat altrament entre la segona i tercera votació, quan n'hi havia prou amb dos vots, amb la presència del Govern, del primer ministre, del ministre d'Afers Exteriors... Segurament sí".