Per fer les preguntes que vostè podrà llegir tot seguit, ens hem assegut al sofà del seu despatx. Un despatx, per cert, on domina el color blanc. En relació a ara fa un any, es veu un lloc més viscut. Llavors, quan feia poc que s'hi havia traslladat, l'estança encara no tenia personalitat. Ara, tot i l'ordre habitual en l'expresident, cosa que fa que tot estigui a lloc, es nota que allà hi passen coses. 

Abans de començar em diu que està molt constipat i m'ofereix prendre alguna cosa. L'oferta és cafè o aigua. Opto per l'aigua. Me la serveixen en un gerro de vidre. Està fresca. Després descobreixo que en una altra sala hi ha una d'aquestes fonts de garrafa. A ell també li duen aigua, però no farà ni un sol glop. 

Es posa còmode a la seva butaca, em mira amb aquella cara de mitja rialla que combina amb un cert tancament dels ulls, i comencem:

L'ha sorprès el cas Bárbara Rey?

Li agradaria veure la carpeta que hi ha al CNI sobre vostè?
M'és bastant igual perquè ja m'ho imagino. Tot són mentides, falsedats, muntatges, testimonis i confidents pagats amb fons reservats, perquè em consta que és així... No crec que hi hagi cap cosa amable en aquella carpeta. 

Imagini que davant seu no hi sóc jo sinó Santi Vidal. Què li preguntaria? Què voldria saber? 

Ha mesurat molt les paraules...
Molt.

Què enyora menys de ser president?
(S'ho pregunta tres cops a si mateix, rebuscant en la memòria. Després d'una llarga pausa, respon). El que menys enyoro és la relació amb la CUP.

Li agradaria que alguna de les seves nétes es dediqués a la política?
(Resposta ràpida i contundent)

Quan va fer l'última metàfora marinera? 
Encara en faig. Una de les últimes, i amb un llenguatge una mica especial, és una apresa amb gent que navega amb un sardinal de vela llatina: "Quan vegis l'estela mardejant, vira que l'estàs cagant". I això serveix per a tot i per a tothom.

El millor que li pot haver passat a Convergència és desaparèixer?
Convergència no ha desaparegut. S'ha refós i ha renascut dins d'un nou projecte que es diu Partit Demòcrata, que és un moviment que s'alimenta del que havia estat Convergència i d'altra gent que no hi havia estat. Per tant, té vocació de moviment més ampli. 

Amb qui preferiria sopar, amb Cristóbal Montoro o amb Soraya Sáenz de Santamaría?

I amb Anna Gabriel?
Tampoc. Però em podries posar exemples que m'agradessin més...

Amb Josep Antoni Duran i Lleida, segur, oi?
Sí, sí que hi soparia. Ho he fet unes quantes vegades. No puc comparar en Duran amb Montoro i amb Sáenz de Santamaría. 

Posi tres adjectius a l'anomenada Operació Diàleg...
(Es formula la pregunta a si mateix i de seguida li surt el primer) Oportunista... inconsistent i... (pensa una estona)...

Si vol, ho deixem en dos...
Perfecte, doncs oportunista i inconsistent.

També li demanaré tres adjectius per descriure Anna Gabriel... Però si vol també pot deixar-ho en dos. O en un...

Per acabar, una frase que va fer fortuna perquè se'n va parlar molt. Vostè s'ha sentit en algun moment a la paperera de la història?
(Contundent). No, no. Mai, mai. Com mai em vaig sentir tampoc al frontispici de la història. Ni a la paperera ni al frontispici.