Josep Antoni Duran i Lleida ha presentat llibre. Ha estat aquest dijous al vespre a la Casa del propi nom de BCN. El llibre es titula (i ara agafi’s) “Un pa com unes hòsties”. Sí, sí, ho ha llegit bé.

O sigui, això del Procés ha fet que el mateix dia l'antiga Convergència marxi del ple del Congrés dels Diputats de la mà de Podemos i que l'antic líder de la difunta Unió presenti un llibre que es diu “Un pa com unes hòsties”. Si encara existís allò que fou i mai més tornarà, el lema de campanya podria ser: CiU, la coalició més punki”.

Només arribar-hi em trobo un antic diputat d'Unió que, m'agafa pel braç, i amb cara de murri em diu: “Dissabte vam enterrar el partit i avui fem el funeral”. Bé, doncs li faig la llista dels familiars que han assistit a la cerimònia: l’exconseller Ramon Espadaler (a qui li he preguntat com anava tot i m'ha dit que molt bé. Dos cops) i els exdiputats Josep Sánchez Llibre (heroi de la Blanquerna i actualment treballant a la CEOE amb la seva empresa familiar), Benet Maimí (ara a la Universitat), Manel Silva, Maria Eugènia Cuenca, Lluís Alegre, Ignasi Farreras, Concepció Ferrer, Jordi Casas i Roger Muntanyola. I crec que no m'he deixat ningú i si és així, disculpes. I també hi era l'home que va ser la cara del partit davant dels mitjans, en Xavier Viejo, i qui possiblement sàpiga més secrets d'Unió. Ell sí que ho petaria si fes un llibre explicant-los tots.

Com a amics de la família li destaco Miquel Iceta, Pere Navarro, Enric Lacalle, Luís del Olmo, el Conde de Godó, Joan Tàpia, Antón Parera (exgerent del Barça), Anna Balletbò, José Luis Bonet (president de Freixenet i un dels primer en comprar el llibre) o Joaquim Gay de Montellà (president de Foment) 

A les 19.23 (7 minuts abans de l'hora prevista per l'inici de l'acte) ha entrat l'autor del llibre (i oficiant) i li he preguntat: “senyor Duran, es nota alliberat?”. Resposta: “Entre setmana tinc força moviment, però ara els caps de setmana són per a mi”.

Sala plena d'un públic d'edat mitjana-força alta i benvinguda a càrrec de l'editor (i exdirector de Catalunya Ràdio), Fèlix Riera, que ens ha dit que el títol és el que pensen molts catalans quan constaten la realitat.

Han presentat el llibre Albert Sáez, de El Periódico, i Enric Juliana, de La Vanguardia. Sáez ha reivindicat la paraula en un moment que aquesta passa per un mal moment. També s'ha referit al títol dient que “trenca amb l'estereotip d'en Duran”. I quan ha acabat, Fèlix Riera s'ha adonat que la dona de Duran estava dreta i li ha fet un senyal perquè anés a primera fila, on tenia reservada una cadira.

Enric Juliana ha defensat que allò que en diríem el catalanisme pactista, el de tota la vida, el d'en Duran, ara podria controlar el Parlament espanyol. “I encara hi som a temps”, ha dit. La seva aportació referida al títol del llibre ha estat que “el procés ha estat una càpsula que ha permès sobreviure a CDC. Les pròximes eleccions ens diran si han fet un pa com unes hòsties”.

I després tocava Duran. La cosa del títol l'ha despatxat només començar i ens ha explicat que tot va néixer fa 4 anys quan en una entrevista a Catalunya Ràdio va pronosticar que el Procés trencaria el PSC, CiU, IC i faria pujar Ciutadans i, va exclamar llavors... “farem un pa com unes hòsties”. Ah, per cert, en castellà es dirà "Un pan como unas tortas" i el presenten dimarts a Madrid.

Duran ha compartit les seves reflexions ja conegudes. Algunes de les frases han estat: “s'han trencat moltes coses”, “el PDeCat governa amb la tutela de la CUP i al Congrés dels Diputats són al galliner”, “el procés no és realista i això genera frustració i això no serà bo per Catalunya ni pel conjunt d'Espanya, perquè també és el seu problema”, “podríem haver aprofundit en una resposta política diferent a la de la independència? Sí”, “caldrà aproximació per generar diàleg”, “cal mirar al futur per la gent que no és independentista ni està a favor de l'immobilisme de l'Estat”, “quan anem a l'estranger ara no ens rep ningú”, “a fora no ens reconeixeran i ells ho saben (ells són els seus exsocis)”, “no hi ha dos marcs legals diferents. De legalitat només n'hi ha una que és la Constitució”, “el país està fracturat entre el sí i el no. I una meitat no es pot imposar contra l'altra, el que cal fer és encaixar-les”, “les critiques del PDeCat a la democràcia i les institucions espanyoles són més dures que les d'Esquerra”, “no es pot dir, com fan alguns, que la democràcia espanyola és com la turca perquè si ho dius demostres ser un ignorant” i la frase, l'única, que ha provocat aplaudiments del públic: “L'obligació del governant és pensar en el millor pel país i no en ell”.

A l'hora de les solucions, Duran ha dit que “la primera pedra per iniciar el diàleg l'ha de posar l'Estat perquè és qui té més poder. Ells han de provocar el diàleg” i ha tancat la intervenció amb un contundent “feu el favor de seure a la taula i començar a parlar!”

Quan sortia de la sala, un important líder del que fou Unió em diu: “Quin discurs més potent”. La meva resposta ha estat: “Sí, llàstima que no li compra ningú”. Ha rigut, ha fet una pausa pensant i m'ha dit: "Cert...".

I allà hi he deixat els afligits familiars dient-se allò tan típic del “ens truquem i quedem un dia, que també és mala sort trobar-nos només en coses d'aquestes”.