Ivo Vajgl (Maribor, Eslovènia, 1943) és eurodiputat del partit liberal ALDE i exministre d'Afers Exteriors eslovè. Interessat en la situació a Catalunya i molt crític amb l'actitud d'Espanya contra els independentistes, especialment després de l'1-O, s'ha posat al capdavant de la plataforma Diàleg UE-Catalunya. Un grup d'una quarantena d'eurodiputats de diferents partits i països que aposta perquè la Unió Europea faci de mediador entre el Govern català i l'espanyol, i que aquest divendres es presentarà com a plataforma a Barcelona. Abans de viatjar a la capital catalana, però, ha assistit a la sessió plenària del Parlament Europeu a Estrasburg, on ha sigut entrevistat per El Nacional.
Quin és l’objectiu de la plataforma Diàleg UE-Catalunya que vostè presideix?
El nostre propòsit és incrementar les possibilitats d'un diàleg constructiu entre el Govern de Madrid i els polítics i la societat civil catalana per trobar una resposta i una solució política per un problema que és polític. El desig democràtic de la població mereix un respecte i el que va passar l’1 d’octubre de l’any passat va ser de tot menys respectuós amb els estàndards i els drets democràtics de la població. Va ser extremadament desafortunat el que va passar i crec que és molt clar: uns votants democràtics van ser confrontats per una policia violenta. Només una banda va utilitzar la violència i, després, va començar la repressió política que encara dura ara. Actualment hi ha exministres sota l'amenaça de ser castigat per rebel·lió i malversació amb més de 15 anys de presó. Aquestes absurdes acusacions, juntament amb l’amenaça de penar-los amb els pitjors crims de l'Estat, no ens fan pensar que Madrid estigui conduint la situació cap a un diàleg, ni que estigui creant una atmosfera per la negociació.
Els líders de la UE són reticents a parlar del tema (català) i es comporten d’una manera que considero vergonyosa
Per tant, l'objectiu és denunciar la situació i cridar l'atenció de la UE perquè dialogui?
Sí, però també per fer veure al poble de Catalunya que hi ha gent i instàncies a la UE que es preocupen pels seus problemes i que està preparada per involucrar-se en el diàleg per trobar una solució. Els líders de la UE són reticents a parlar del tema i es comporten d’una manera que jo considero vergonyosa. Crec que les institucions de la Unió haurien de parlar fort i dir clarament al govern espanyol, tal com li ha dit al govern de Polònia o al d’Hongria, que aquesta no és la manera i que això està fora dels estàndards i dels valors democràtics compartits.
Per què aquesta doble vara de mesurar?
És difícil de dir exactament. El partit majoritari a la Unió Europea és el Partit Popular, que ocupa les posicions més importants de la UE tant al Consell com a la Comissió i al Parlament Europeu. Però aquesta no és l’única raó. A més del fet que el PP no acostuma a involucrar-se en els problemes que afecten els seus governs, el sentiment independentista existeix en diverses regions d’Europa. Algunes regions han reclamat ser tractades d’una manera diferent, tal com va passar amb el cas d’Escòcia. Però hem de ressaltar que, en aquella ocasió, el govern del Regne Unit va tenir un comportament completament diferent del govern espanyol. Ells van acceptar el referèndum i el resultat va ser que volien seguir al Regne Unit.
Al segle XXI, parlar de 30 o 40 anys de presó és un retrocés als estàndards medievals. Això no és possible en els temps moderns, de cap manera!
Espanya mai ha acceptat un referèndum...
És interessant veure com els que estan de part del govern espanyol defensen que no hi ha prou gent favorable a la independència. Però, tot i defensar-ho, hi havia la por que potser estaven equivocats i que alguna cosa podia passar. La nostra plataforma mai ha dit que el problema s’ha de solucionar amb la independència. Nosaltres creiem que el problema l'han de resoldre els catalans i els espanyols, no ho hem de fer nosaltres. Ara bé, el que sí demanem és que es tracti el problema dins els estàndards democràtics i sense violència. És inacceptable aquest tractament jurídic simplement per fer por. En els nostres temps, al segle XXI, parlar de 30 o 40 anys de presó és un retrocés als estàndards medievals. Això no és possible en els temps moderns, de cap manera! Des de la Unió Europea, crec que això se li ha de dir al govern espanyol. Si un país té unes lleis inacceptables, i que no entren dins cap dels sistemes judicials europeus, de cap país, queda demostrat que hi ha alguna cosa que no funciona. Aquesta llei ha de ser canviada, no imposada. S’està abordant el problema de forma legalista i s’hauria de fer políticament.
Algunes posicions del govern espanyol els fan estar molt sols a la Unió Europea
Gran part de la població demana això, una solució política...
Exacte, com a la manifestació de diumenge passat. La concentració va demostrar un gran suport als líders polítics catalans, però també en contra la repressió del govern federal (espanyol). Aquest va ser un missatge que es va veure en tots els països europeus. El govern espanyol ha d’entendre que tenen algunes posicions que els fan estar molt sols a la Unió Europea. La decisió del jutge de Schleswig-Holstein va ser un missatge a Espanya. Les acusacions com rebel·lió no existeixen en cap país europeu, només a Espanya. Per tant, alguna cosa ha de canviar dins el govern federal (espanyol) i jo diria que la Unió Europea ha d’ajudar. Som una comunitat de valors i no podem ignorar-ho si algú està violant aquests valors.
Però, com es comença el diàleg si una part no el vol?
L’art de la diplomàcia i de solucionar els problemes polítics és que ningú hauria de veure’s a ell mateix com un perdedor. L’inici del diàleg és necessari. Els jutjats no són ell lloc on el diàleg pot començar d’una manera constructiva. Això hauria de ser polític. Estic segur que Espanya té una diplomàcia excel·lent i molt bons polítics, per tant, haurien de saber com començar. No crec que necessitin un professor. Tot i això, també crec que la UE hauria d'oferir algun tipus de mediació i diàleg. No crec que es necessiti una institució com el Consell o la Comissió, però sí alguna personalitat imparcial i experimentada. Alguns distingits polítics europeus serien d’ajuda.
El que defensen molts polítics europeus, com per exemple Macron, és que la Constitució no permet un referèndum.
Entenc que Macron, com a president del país veí, faci una crida a la Constitució. Tot i això, si la Constitució permet violacions amb els valors democràtics comuns, aleshores hi ha alguna cosa malament amb la Constitució i s’ha de canviar. No seria el primer ni l’últim país europeu on es canvia la Constitució.
Té la sensació que després de l'1-O la posició d'Europa va canviar?
Sí, si mires els mitjans de comunicació europeus la majoria ha entès que aquest és un problema polític seriós i pot entendre algunes de les demandes de la banda catalana. Tot aquell qui vulgui entendre el problema català ha de fer un esforç i aprendre la història de Catalunya. No és només una regió d’Espanya, és una nació amb una llarga història. A més, té una llarga història d’institucions democràtiques i, de fet, és un país amb un dels parlaments més antics d'Europa. Catalunya és una nació i ha de ser tractada com a tal.
Hi ha nou líders independentistes a la presó. Els considera presos polítics?
Són presos polítics, sens dubte! Estan empresonats per les seves visions polítiques i això és inacceptable. Si això passés en segons quin altre país estaríem elevant aquest tema a un problema seriós. Ho estaríem criticant i dient que els polítics han de ser alliberats. Hi ha massa silenci sobre el fet que hi hagi presos polítics a Espanya.
Acusar un manifestant de terrorisme és no entendre la democràcia ni el dret a manifestar-se. És absurd i un error horrible
També s'ha acusat una activista dels anomenats CDR de terrorisme.
Això és no entendre la democràcia ni el dret a manifestar-se. Si les manifestacions es tornen violentes s'ha de jutjar, però això no és terrorisme. Una acusació de terrorisme aplicada contra manifestants és absurda i un error horrible.
Si finalment es deneguen totes les extradicions, en quina posició pot quedar Espanya?
Espanya haurà de considerar això com un signe que ha d’ajustar els seus estàndards amb els estàndards generalment acceptats.
El dret a l’autodeterminació de qualsevol nació no depèn de les circumstàncies generals. És un dret de tota nació
Vostè és d'un país que també va independitzar-se, en aquest cas, de l'antiga Iugoslàvia.
Iugoslàvia va ser dissolta quan el govern federal va aplicar violència. I això va ser el principi de la dissolució i de la guerra a l’antiga Iugoslàvia. El meu país, Eslovènia, fins a l’últim moment va estar demanant diàleg per canviar la Constitució i fer un acord just per totes les nacions d'aquests països. Tot i això, el govern federal va enviar les tropes i això va suposar el principi del final de Iugoslàvia. Ara bé, cada cas és diferent. Si algú està provant de fer una comparació amb el cas d'Eslovènia, cal tenir en compte que en aquell moment la situació política a tot el continent era diferent. Quan Eslovènia i altres països es van voler independitzar hi havia la dissolució de la Unió Soviètica, la unificació d’Alemanya, la separació de Txecoslovàquia, etc. S’estava regenerant el mapa d’Europa. Ara bé, estic convençut que el dret a l’autodeterminació de qualsevol nació no depèn de les circumstàncies generals. És un dret de tota nació.
Les similituds entre el cas català i l'eslovè fan que al vostre país hi hagi més simpaties cap al cas català?
Sí. Les relacions entre Catalunya i Eslovènia vénen dels temps quan Iugoslàvia encara existia, els problemes de les identitats nacionals i els problemes econòmics són similars. Eslovènia era la més desenvolupada econòmicament de Iugoslàvia. A més, la nostra llengua, cultura i història tenen una influència en com mirem les nacions similars a Europa. Al meu país, Catalunya és un tema que la gent coneix. Recentment hi va haver una conferència amb alguns líders catalans com Raül Romeva o Ramon Tremosa. En aquella ocasió no van parlar de la possible solució de la independència, van demanar suport pel diàleg. No se’ls pot acusar de demanar a l’exterior suport per la independència. Van parlar del dret a l’autodeterminació.
Una de les diferències més grans dels dos casos, però, és la participació. En el cas d’Eslovènia hi havia més d’un 93% de participació, i un 95% de vot afirmatiu. Necessita una base independentista més gran Catalunya?
Fa un any vam tenir l’exemple de Montenegro. El resultat del referèndum va ser extremadament ajustat, però hi havia una majoria que ho va decidir. Després d’això, no hi ha hagut cap problema. El país ha crescut sol, és un candidat per la Unió Europea i recentment ha esdevingut membre de l'ONU, per tant, no és l’únic cas on nacions que han viscut juntes han hagut de trobar noves solucions. Jo he viatjat a Barcelona, i el que he sentit de la gent és que no és un problema de la gent és un problema de polítiques, de grau de tolerància i acceptació.