Jaime Miquel (Madrid, 1959) s'autodefineix com "un obrer de la dada" i gràcies a aquesta mirada microscòpica sobre l'opinió pública va ser pioner a vaticinar l'esfondrament del bipartidisme a Espanya. "Jo em dedico a projectar: amb les dades que tenim, què és el que ha de passar?", repeteix fins a dues ocasions per explicar l'ofici d'analista electoral —format a la prestigiosa empresa enquestadora dels EUA, Gallup—. La teoria queda reflectida al seu llibre la Perestroika de Felip VI, on atribueix a la bretxa generacional la irrupció de Podemos i Ciutadans. És a dir, que els ciutadans socialitzats després de la Transició tenen preferència per forces emergents. Però ell no és sociòleg, sinó que va estudiar Geografia i Història. Un còctel idoni per oferir una visió particular sobre què passarà a Catalunya, el mateix dia en què el PSOE presenta a Ferraz una bateria de mesures per intentar impedir el referèndum, al marge de Mariano Rajoy.

Vostè acostuma a parlar de la cultura 'postfranquista' a Espanya. Què vol dir?
L'autoritat mai va dir a l'administrat que allò de Franco es deia dictadura i, per tant, que no se'n podia treure cap mena de profit. No li ho va dir ni el Rei, ni el president del govern, ni ningú, de manera que es va passar d'una situació a una altra sense ruptura. Es va fer una reforma amb pactes inconfessables entre elits, materialitzats en lleis. Però no ho va fer la societat, el relat sobre la Transició és fals. L'antifranquisme va existir, però la dada objectiva és que el dictador va morir al llit i la massa social estava amb ell. 

I quina relació té la cultura postfranquista amb el conflicte català?
La qüestió és que si ja no hi ha consens social, ni territorial, caldrà buscar un altre consens. El Partit Popular és cultura postfranquista i per això no reconeix el subjecte polític català. Ara bé, el PSOE també és postfranquista. El seu concepte federal és uninacional.

...però la vella guàrdia socialista va ser derrotada. Podria ser que la crisi interna al PSOE fos l'exemple, a escala micro, que els socialistes han iniciat la ruptura amb el marc postfranquista?
D'una banda, Alfonso Guerra, Felipe González són els capitosts d'aquells pactes inconfessables que s'estan esfondrant ara. Per exemple, es veia en la legislació electoral, que afavoria el context de turnisme PP-PSOE. Per altra banda, la caiguda respon a una manca de democràcia interna, de voler fer prevaldre interessos partidistes perdent vots. Finalment, ensenya que el sistema ja no controla, que no n'encerta ni una. És el mateix que van fer amb Íñigo Errejón a Vistalegre II: volien trencar Podemos fabricant un supercandidat. Això demostra que ni els poders ni els caps de l'Ibex ja no tenen ni idea d'on va el comportament i el que està passant. S'imposa Sánchez perquè és un heroi ciutadà: tothom va contra ell, i els guanya.

L'única oportunitat de Pedro Sánchez per ser president és l'1-O

Llavors vostè està afirmant que Sánchez és només una conjuntura. Per tant, no suposa el trencament de la sociologia del PSOE. 
És que una cosa és Sánchez i una altra cosa és aquest partit, que està sumit en una crisi de la qual no sortirà. Per a la plurinacionalitat ja existeix Podemos. Després, els socialistes no li menjaran vots a la formació morada. Hi ha una bretxa generacional i al PSOE només han canviat el lideratge. Tot i que el factor Sánchez ha generat 3 punts de remuntada, té pèrdues de vot cap a Cs, Podemos i la desmobilització. Només ha crescut el PSC i el PSGa (Galícia). A Madrid no. Per altra banda, fixa't que Sánchez va donar suport a l'opositor de Ximo Puig a les primàries a València, però ha guanyat Puig. A Andalusia, Susana Díaz no accepta la plurinacionalitat. Felipe, Rubalcaba... el votant del PSOE és d'aquest perfil.

El mateix Emiliano García Page, que ara pacta amb Podemos a Castella i la Manxa, amenaçava de marxar del PSOE si guanyava l'actual secretari general. 
A veure, és que el PSOE segueix sent el PSOE de sempre. Sánchez és plurinacional? No. Sánchez vol ser president, llavors serà el que faci falta per aconseguir-ho. És un plurinacional de conveniència. La "nació de nacions" és un concepte castellà que no li serveix a la nació catalana o la basca. La resta és màrqueting. El seu concepte federal és postfranquista uninacional. 

Però hi ha expectatives posades en ell: quant a la qüestió territorial, i sobretot perquè el PSOE torni a la Moncloa.
Perquè, en canvi, és la força que faran servir tots els altres per fer fora Rajoy. Aquesta és l'expectativa de l'endemà de l'1-O. Perquè sigui així, aquell dia a Espanya ha de succeir alguna cosa vergonyosa. Sigui el que sigui, haurà estat el fruit del no-diàleg d'un problema que sí que és polític: el territorial. Si hi ha esdeveniments vistosos i cridaners, incoherents, dins de la UE ens haurà de donar les explicacions el senyor Rajoy.

Sánchez s'ha de distanciar de Rajoy després de l'1-O: presentar-li una moció de censura a canvi d'una comissió pel referèndum

Vol dir que Sánchez usarà l'1 d'octubre per prendre el poder? 
És l'única oportunitat que té per ser president. Després dels esdeveniments d'octubre, s'ha de distanciar absolutament de tot el que hagi passat, perquè això serà obra i art del PP. Ha de declarar inassumible la situació i presentar-li una moció de censura. Per poder prosperar, aquesta s'haurà de fer a canvi d'una comissió per a l'estudi del referèndum a Catalunya. Si no, no tirarà endavant. Ara bé, un altre escenari és que la vida segueixi amb Rajoy governant i segueixi la legislatura. 

Però la Generalitat assegura que aquest serà el referèndum definitiu. Per què un altre?
Ja va passar un 1-O i Catalunya no és independent. En política real les coses no succeeixen així. En política real, el poder representatiu pot dir missa. Però hi haurà d'haver un acord entre totes les parts, ja que no diu fins aquí hem arribat i trenca els contractes.

Sánchez pot aprofitar la conjuntura per afavorir la negociació. Així ho insinuava el PDeCAT fa unes setmanes.
Tot això és un disbarat... Jo que crec que anem cap a un procés constituent. I el procés sobiranista serà un dels factors principals d'envelliment, caiguda i destrucció precipitada de l'Espanya dels castells. La concepció uninacional d'Espanya no se sosté, cal arribar a un nou acord de convivència. La nova Constitució espanyola serà plurinacional, s'ha de revisar tot.

Però el PP té majoria al Senat i no permetrà això. 
És que és igual, es pot fer fora Rajoy abans de final d'any. I al PP no li quedarà més remei.

I per què creu que és l'única oportunitat del PSOE? No pot sumar majoria amb Podemos en les properes eleccions?
No dic la del PSOE, dic la de Sánchez. És que el PSOE és això que deia abans, Alfonso Guerra essent 40 anys el cap de Madrid, Felipe González, Rubalcaba... Perquè si als espanyols ens fa molta vergonya el que el govern espanyol faci i la situació posterior, el posem al carrer. És l'oportunitat de Sánchez, no del PSOE. De Sánchez.

L'1-O hi haurà la quebequització del votant del 'no': els ciutadans aniran a votar encara que Rajoy i Rivera cridin a l'abstenció

I davant el temor a quedar-se sol sostenint la defensa de la unitat a l'Estat, què creu que hauria de fer el govern espanyol? La pretensió és d'impedir-ho.
La força està descartada com a per procediment per resoldre res, estem a la UE i s'ha vist com es solucionen els conflictes: Escòcia, el Brèxit... Per tant, crec que el govern espanyol hauria de caminar de puntetes fins a l'1-O sense ficar-se en embolics i deixar que passi el que ha de passar: que la gent voti. No hi ha mitjans per impedir-ho. I cada vegada que diuen "aquest referèndum no se celebrarà", s'equivoquen.

Creu que Catalunya pot desobeir? Aquesta setmana entra la llei de referèndum al Parlament i el Consell de Ministres ja té el recurs preparat.
Pot desobeir tant com vulgui, però absolutament tant com vulgui. Digues com impediran que la gent obri els col·legis i que els ciutadans posin les seves paperetes. No es pot impedir l'expressió pacífica de les persones, amb urnes o amb el que vulguin. No hi ha recursos per impedir-ho, ni tan sols la suspensió perquè és una mesura als polítics. Ho poden fer amb Puigdemont, Junqueras, etc. però no amb la gent del carrer. Aquí la qüestió és que les institucions catalanes han convocat un referèndum i allí no pot faltar ni un.

...algun ciutadà hi faltarà. El 'no' fa crida a l'abstenció perquè no creu en el dret a decidir.
Error. L'últim CEO de la Generalitat informava que aquest referèndum no està pactat i després pregunta "què pensa fer vostè?". El CEO ens dona un 55% de votants del PP i gairebé una xifra similar de votants de Ciutadans que aniran a votar no. Això vol dir quebequització. És a dir, que vostès des de Madrid, senyors Rajoy i Rivera, poden dir el que vulguin, perquè jo soc català, en primer lloc, i als meus governants no me'ls fan passar per les casernes de la Guàrdia Civil, ni li demanen que acreditin en què es gasten el pressupost, perquè m'humilia. Llavors, si vostè humilia els catalans, nosaltres anirem al referèndum a votar que "no".

El procés sobiranista serà un dels factors principals de caiguda i destrucció de l'Espanya dels castells i l'apertura d'un procés constituent 

D'acord, però vostè sap que entre els ciutadans pot haver-hi l'expectativa que alguna cosa és políticament correcta —en aquest cas, dir que s'anirà a votar— i dir-ho per quedar bé davant l'enquestador. El PP sempre ha tingut vot ocult, n'és l'exemple. 
La gent no farà cas als partits polítics. Partim d'una realitat: 8 de cada 10 ciutadans volen votar, i això es repeteix en moltes enquestes. Aquí el que falta és el primer partit fent campanya en contra, perquè ni el PP ni Cs ho faran. Penso que la participació del no és necessària per legitimar el resultat. 

Els comuns...?
En alguna mesura es pot dir que sí. Alguns diuen que qui vulgui que s'expressi, no posen traves, però altres votaran que no. I la gent del carrer anirà a votar. Ara bé, en autonòmiques els comuns no acostumen a mobilitzar-se tant com en generals. Per tant, no crec que el no voti en tanta quantitat perquè es legitimi el resultat, tot i que la participació espero que sigui superior a 2,4 milions, que és la mida de la nació [fa referència a la suma d'ERC, PDeCAT, CUP]. Podria arribar a ser al voltant d'uns 3 milions. A partir d'aquí, quan es faci el referèndum, guanyarà la democràcia. Això no va de sí o no. 

A Podemos també li està passant factura el referèndum per a la seva credibilitat davant de l'independentisme. 
És que té raó, aquest referèndum no és acordat. Em nego a aquest argument secessionista. Catalunya s'ha quedat veient un tot hostil a Espanya, però aquesta ha canviat ja, és una qüestió generacional. 

I com pot afectar el component "1-O" a PSOE i Podemos, i als seus vasos comunicants, després del referèndum?
Depèn del que passi a Catalunya i del que faci Sánchez. Això del PSOE, o és de veritat, o és una presa de pèl, la gent se n'adonarà.