Les delegacions de la Generalitat a l'exterior, un dels fronts de major polèmica de l'acció del Govern durant el procés, s'han convertit també en un dels punts que ha provocat l'interès dels grups a la compareixença del nou conseller d'Acció Exterior, Jaume Duch, al Parlament. El conseller ha garantit que el Govern es proposa consolidar i ampliar les delegacions, tal i com es van comprometre el amb ERC en l'acord d'investidura, però ha especificat que prèviament caldrà analitzar la feina duta a terme fins ara i "treballar per definir millor el seu rol". Amb aquesta redefinició el Govern pretén "establir amb claredat quins han de ser els seus objectius perquè resultin útils a la ciutadania, al marge d'ideologies i evitant ocupar terrenys que no els corresponguin".

Duch ha celebrat que el govern de Pere Aragonès ja havia posat en marxa un programa per millorar-ne la governança, ha assegurat que tenen clar quins han de ser els eixos d'aquest nova etapa de funcionament i ha puntualitzat que les delegacions a l'exterior han de tenir un paper de coordinació de les diferents agències i organismes de la Generalitat a l'exterior. De fet, ha subratllat que totes les conselleries han de recórrer a elles per a les seves gestions, atès que no són delegacions exclusivament de la seva conselleria sinó de tot el Govern. "Les delegacions tenen sentit si són útils, si el cost benefici és positiu, si és negatiu s'haurien de reestudiar i ara estem en aquest procés", ha insistit en la rèplica.

Legalitat

La intervenció de Duch no ha estat aliena al protagonisme assumit pel departament d'exteriors al llarg del procés. El conseller ha deixat clar que el Govern de Salvador Illa té l'objectiu de potenciar la presència institucional de Catalunya a l'exterior amb voluntat de desenvolupar al màxim les seves competències, però des de l'estricte compliment de la legalitat. "Estem convençuts que actuar des de màxima lleialtat institucional és la millor manera que els objectius que ens proposem que puguin arribar a bon port. Això sí una lleialtat que esperem recíproca, amb ple respecte de la resta d'institucions a les nostres competències i el nostre autogovern", ha reblat.

Pel que fa a l'oficialitat del català a les institucions europees ha assegurat que serà una prioritat per al Govern i que així ho va traslladar ja al ministre José Manuel Albares, amb qui, segons ha dit, va poder constatar que el govern espanyol hi treballa de manera compromesa i seriosa. Amb tot, ha destacat la dificultat que representa aconseguir l'oficialitat, per la qual cosa ha afegit que mentre no s'aprovi, intentaran treure el màxim profit a les eines ja a l'abast per a l'ús del català.

Repressió

Des de Junts, Francesc Dalmases, ha interpel·lat Duch sobre la impossibilitat que Carles Puigdemont i Lluís Puig puguin ser al Parlament arran de la no aplicació de la llei d’amnistia; i ha advertit que les delegacions a l'exterior són molt més que simples oficines i tenen una missió política. Dalmases ha retret al conseller que, en la seva feina anterior com a responsable de comunicació i portaveu del Parlament Europeu, va tancar la porta a Europa a representants del Govern de Catalunya i no va anar ni un sol cop a la delegació de la Generalitat a Brussel·les. “El seu full de serveis fins ara no ens ajuda a pensar que jugui amb la samarreta que toca, necessitem saber si jugarà amb la samarreta de Catalunya o continuarà jugant amb la roja”, ha reblat el diputat, que ha assegurat que els preocupa moltíssim que l'acció exterior estigui subordinada al partit socialista i al govern espanyol, a qui ha responsabilitzat dels entrebancs que sistemàticament impedeixen el vot dels catalans expatriats.

També el republicà Ruben Wagensberg ha expressat decepció pel rol que va desplegar Duch en la seva anterior responsabilitat, quan el Parlament Europeu no va permetre l’entrada dels líders exiliats a l’Eurocambra; i ha demanat a Duch si denunciarà en la seva acció com a conseller que la repressió continua a Catalunya i que encara hi ha diputats que segueixen a l’exili.

En el torn de rèplica, el conseller ha recordat que Salvador Illa ja va reclamar en la seva intervenció al debat d'investidura l'aplicació de l'amnistia als líders independentistes i ha replicat a les reticències sobre el seu paper a l'Eurocambra assegurant que des de la seva responsabilitat com a responsable de comunicació va treballar en favor del català. "Estic orgullossísim de haver estat la persona que va donar tota la visibilitat al català com a llengua de comunicació al Parlament Europeu. Si avui s'usa amb absoluta normalitat com si fos una llengua oficial en tota la comunicació amb els ciutadans catalans és perquè hi va haver un director de comunicació que, fins i tot deixant de banda quines eren les regles i els límits, va posar el que s'havia de posar per aconseguir que això fos possible i ara es vegi amb normalitat", ha assegurat, a més d'advertir que la defensa del català no ha de ser un tema ideològic, sinó purament lingüístic. 

Des del PP, Cristian Escribano ha aconsellat el conseller que comenci a tancar ambaixades, "que no serveixen per res ni proporcionen beneficis", i s’ha referit a la suposada trama russa del procés per aconsellar-li que “no s’equivoqui d’amics”. També Vox l'ha instat a tancar les delegacions. Comuns i CUP han discrepat amb el conseller sobre la representació de la Generalitat a Tel Aviv.

Influència de Catalunya

Prèvaiment, en la intervenció inicial, Duch ha assenyalat sis eixos en què desplegara el treball de la seva conselleria. El primer és millorar la presència i influència de Catalunya a les institucions de la UE, ser presents als espais de presa de decisions que pertoca a la Generalitat, com el Comitè de Regions, o assumir la representació de l'Estat al Consell de la Unió Europea. En aquest punt ha avançat que la Generalitat assumirà la representació de les CCAA en pesca, educació i cultura, que li correspon aquest any, després que fins ara el Govern havia rebutjat aquest paper. 

La resta d'eixos de treball es refereixen a la participació en organismes multilaterals, com la UNESCO; la defensa dels drets humans -ha anunciat un augment als pressupostos de l'any vinent dels fons dedicats a la cooperació amb la població civil palestina-; l'acompanyament a la projecció econòmica de Catalunya; impuls d'una política de cooperació al desenvolupament sòlida, feminista i alineada amb els compromisos internacionals; reforçar la dimensió europea al món local i consolidació de la relació amb les comunitats catalanes a l'exterior.