Jaume Giró (Badalona, 1964) va fer el salt a la política el maig del 2021 quan es va incorporar al Govern de Pere Aragonès de la mà de Junts. Deixava enrere una carrera al món de l’empresa i la banca per assumir la conselleria d’Economia i Hisenda, la qual cosa el va convertir en un dels fitxatges estrella del nou executiu de coalició. Després d'aconseguir aprovar els pressupostos del 2022 dins del termini, per primer cop des del 2010, i amb l'impuls, entre altres projectes, d'un fons per cobrir els avals dels líders independentistes davant el Tribunal de Comptes, Giró s'ha convertit en un dels valors en alça de Junts i inquilí habitual a les travesses de possibles candidats a la presidència de la Generalitat. En una entrevista amb ElNacional.cat, l'exconseller apunta els condicionants que marcaran la seva decisió al respecte, entre els quals, la situació del partit. De moment, però, assegura que es dedica a "escoltar el país", atenent peticions de les agrupacions comarcals i alcaldables del partit, i "trepitjant territori".
Va abandonar l’activitat privada per la vida política. On és ara?
Després de 30 anys dedicat a la vida privada vaig dir que sí a ser conseller d’Economia i vaig entrar a primera línia política, en la feina més important i exigent que he fet. En aquest moment tinc la impressió que he de continuar en aquesta vida política, com a mínim durant un temps, perquè me’n vaig anar amb una sensació de feina inacabada i no m’agrada deixar les coses a mitges.
El seu nom apareix constantment com un possible candidat de Junts a la presidència de la Generalitat, estaria disposat a assumir aquest paper?
En aquest moment estic fent vida de partit des de l’executiva de Junts. Quan arribi el moment de decidir sobre la candidatura de Junts a la presidència de la Generalitat hi haurà els procediments establerts al partit, en aquest cas, unes primàries. En aquell moment, que encara no és avui, una decisió tan important com aquesta, dependrà de com jo vegi el país, com vegi la meva família i com vegi el partit. En funció de tot això anirà la decisió.
Junts ha de tornar a ser el partit hegemònic, que ocupi la centralitat del país i aspiri de veritat a governar Catalunya i ser decisiu a Madrid
Fa tres mesos Junts va abandonar el Govern, i vostè es va mostrar contrari a fer-ho. Com veu el partit ara?
Acostumo a dir sempre allò que penso. Vaig dir que creia que era molt millor continuar al Govern. ERC havia generat una situació que portava que Junts tingués raons objectives per sortir del Govern, però, així i tot, per a Junts, era molt millor continuar-hi. A vegades, t’has d’empassar gripaus, assumir contradiccions. Qualsevol govern assumeix contradiccions; un de coalició, més. En la política es tracta d’ocupar tots els espais possibles de poder polític, recursos econòmics i visibilitat mediàtica per traslladar el teu programa, el teu model de país, i poder complir així amb el mandat amb els electors. Creia que era millor continuar al Govern. Ho continuo pensant. Però això ja ha passat. Hem de girar full, continuar endavant i gestionar el millor que puguem perquè Junts torni a ser el partit hegemònic, que ocupi la centralitat política del país i aspiri de veritat a governar Catalunya i a ser decisiu a Madrid. Aquest és el partit fort, útil i eficaç, que espero que sigui Junts i que, a poc a poc, anem construint entre tots.
Junts ha de fer costat als pressupostos de Pere Aragonès?
Junts ara està a l’oposició. Quan estàvem al Govern vam fer el que havíem de fer. Ara som a l’oposició i és lògic i legítim que Junts demani allò que creu que han de ser els pressupostos, d’acord amb el model de país que defensem. Això és el que hem fet, des del primer moment vam fer un document de 50 punts de millores pel benestar i el progrés econòmic de Catalunya. D'acord amb aquest document s’ha negociat amb ERC.
ERC malgrat que intenta colonitzar l’espai de centre moderat sobiranista no té credibilitat per fer-ho
I com estan les negociacions?
En algunes coses hem avançat i en d’altres, no. Al final no es tracta tant de si hi ha 7 o 8 punts on estàs d’acord, sinó si el conjunt del document s’accepta o no. Està clar que ERC té un model de país molt diferent del que representa Junts. I això hauríem d’intentar deixar-ho molt clar. El model de país d’ERC s’assembla molt més al dels comuns o al de la CUP que no pas al de Junts. Probablement per això els és molt més fàcil arribar a acords amb els comuns i, quan toca, amb la CUP, que no pas amb Junts o amb el PSC. Això és perquè ERC, malgrat que intenta colonitzar l’espai de centre moderat sobiranista, no té credibilitat per fer-ho. El model de país que defensen des del punt de vista de benestar de les persones, avenç econòmic, progrés de les empreses, grans projectes de país, infraestructures bàsiques... és diferent del de Junts.
ERC no té un govern del 80%, sinó 33 diputats. Els cal humilitat i cultura de govern
En qualsevol cas, ERC necessita els vots de Junts o PSC pels pressupostos. I el Govern apel·la a la responsabilitat d’aquests grans partits subratllant que és molt importants que s'aprovin. Què ha de fer Junts?
Estic d’acord que l’oposició té també un grau de responsabilitat, però la responsabilitat més gran és sempre del govern. A qualsevol país del món. Hi ha mesures que no han tingut una resposta positiva per part del Govern d’ERC, referents a actualitzar els mòduls de suport a l’escola concertada, temes fiscals per ajudar la classe mitjana treballadora, mesures per alleugerir l’impacte de la inflació a les famílies o ajuts a les empreses intensives en consum d’energia. D’aquesta manera és molt difícil que puguem acordar pressupostos. Quan un té no un govern del 80% —que això és una frase de màrqueting polític que no existeix més enllà d’aquesta retòrica— sinó del 21%, amb 33 diputats, ha de fer un exercici d’humilitat i intentar arribar a un acord. Per la manera com negocien els pressupostos, sembla que s’hagin cregut el seu propi màrqueting. Els cal —i molt— humilitat i cultura de govern. El que no farà Junts en cap cas és donar suport a uns pressupostos que no representen mínimament el model de país que necessitem pel 2023, que serà un any molt complicat.
Junts defensarà uns pressupostos d’acord amb el model de país que tenim, que no és el dels comuns ni el de la CUP
El Govern va dir aquest dimarts que a Junts se’ls havia acceptat una cinquantena de propostes. Pel que vostè diu és insuficient...
És del tot insuficient. No és tant quantes, sinó que a les fonamentals no hi estem d’acord. O almenys no hem tingut una resposta positiva fins ara del govern d’ERC. Si això canvia en les hores vinents, magnífic; si no, Junts farà allò que ha de fer que és defensar uns pressupostos d’acord amb el model de país que tenim, que no és el dels comuns ni el de la CUP, sinó un model que creu en el progrés econòmic i social, i en els empresaris, autònoms i classe mitjana treballadora. Arribar a un acord sempre depèn de dos, no només d’un.
El Govern argumentava que aquests pressupostos els va impulsar vostè...
Això va durar unes setmanes. Tothom sap perfectament que aquells pressupostos van canviar, el Govern va canviar completament l’àmbit de competències, i poc després es va arribar a un acord amb els comuns, quina casualitat! En aquest moment els pressupostos no tenen res a veure amb els que jo vaig deixar fets.
Quin pronòstic fa? Creu que s’aprovaran amb el vot del PSC?
És difícil fer pronòstics, però estic convençut que el mes de febrer s’aprovaran els pressupostos amb el suport del PSC.
ERC acaba de pactar els tercers pressupostos amb Pedro Sánchez, a canvi bàsicament de qüestions extrapressupostàries
No obstant el PSC també exigeix punts que el Govern no accepta, com els projectes del Hard Rock, el Quart Cinturó o l’ampliació de l’aeroport. L’executiu argumenta que són extrapressupostaris.
En primer lloc, m’ha sorprès molt que ERC ara vagi a correcuita a arribar a un pacte amb el PSC, quan ja vaig dir des del principi que el 23 era un any molt complicat i que el millor seria un acord d’ampli espectre, sense tancar la porta al PSC. En aquell moment a ERC li va semblar un escàndol. Van dir que no, van perdre molt de temps, i ara tenen molta pressa a pactar. En segon lloc, a qualsevol negociació de pressupostos s’acorden temes extrapressupostaris, i qui hauria de tenir-ho més clar és ERC. Esquerra acaba de pactar els tercers pressupostos amb Pedro Sánchez a canvi bàsicament de qüestions extrapressupostàries. Perquè tot això del delicte de sedició i la malversació no està a cap partida pressupostària, evidentment. Ells saben que això s’ha fet sempre. Projectes com Hard Rock o la B-40, també són al document de Junts. Són infraestructures bàsiques perquè el país avanci.
No és el mateix prorrogar pressupostos amb un govern fort i sòlid que fer-ho amb 33 diputats
Què passaria si ERC no aconseguís aprovar els pressupostos? El Govern assegura que no afectaria la legislatura...
El meu humil pronòstic és que s’acabaran aprovant amb el PSC i que no trigaran gaire a anunciar-ho. Si no és així, no és el mateix prorrogar pressupostos amb un govern fort i sòlid que fer-ho amb 33 diputats. Mai és bo prorrogar, però amb un govern de 33 diputats encara farà les coses més difícils, deixarà més en evidència la fragilitat de Govern. Tot s’alentiria i el principal perjudicat seran els ciutadans.
Però les dificultats al Parlament ja hi són ara. La portaveu de Junts, Mònica Sales, va qüestionar en una entrevista a l'agència Efe la viabilitat de l’executiu d’Aragonès després de constatar les 91 votacions que ERC ha perdut al Parlament. Quin ha de ser el paper de Junts?
Un cop presa la decisió de sortir del Govern, som a l’oposició. El que ha de fer Junts és reforçar-se i preparar-se per governar Catalunya; treure un gran resultat a les municipals i intentar ser el partit que guanyi les eleccions; reforçar-se com a partit útil, al servei de la gent i les empreses, per tornar a ser el partit hegemònic de Catalunya. Un partit polític es deu als ciutadans, tota aquesta política petita de declaracions i contradeclaracions és avorrida i cansa tothom. Nosaltres hem de mostrar-nos com un partit que té un programa per al país, que sap on va i com arribar-hi. Catalunya té una sèrie de valors, la cultura de l’esforç, la responsabilitat individual, l’excel·lència en la feina ben feta, l’actitud constructiva, dialogant... que són la base del país i el que Junts representa millor que ningú.
No obstant, la dinàmica política catalana obliga al pacte, amb qui se sent més còmode negociant amb Pere Aragonès o amb Salvador Illa? Qui considera que és un soci més fiable?
El model de país que representa ERC ja he dit que és el dels comuns i, per tant, m’hi sento molt allunyat. A nivell de persones, amb tothom s’ha de parlar. Ho he fet sempre. No puc entendre la visió que a vegades es té que no s’ha de negociar res amb Madrid, que no s’ha de pactar. És evident que s’ha de dialogar. No conec cap altra manera d’avançar que no sigui dialogar, negociar i pactar; i com més poder té l’altre, més has de negociar. Amb qui has de negociar si no? Junts té una inequívoca i irrenunciable vocació sobiranista, estem convençuts que el millor seria que Catalunya fos un estat independent d’Europa, però mentre això arriba el que la gent del carrer vol és que avancem tot allò que puguem, no una situació de bloqueig.
Aragonès aguantarà tot el que pugui al Palau de la Generalitat, no hi haurà eleccions fins d’aquí a molt de temps
Quin ha de ser el paper de Junts? El diputat Joan Canadell es va mostrar a favor de fer costat a una moció de censura del PSC contra Aragonès en cas que fos per convocar eleccions...
Estava clar que si sortíem del Govern no hi hauria eleccions immediatament, perquè el president Aragonès aguantarà tot el que pugui al Palau de la Generalitat, i a mesura que passin els mesos, es demostrarà que no hi haurà eleccions fins d’aquí a molt de temps. I, pel que fa a una moció de censura tècnica jo no hi crec ni crec que sigui possible. És un exercici tècnic de laboratori. No m’imagino el PSC, guanyador de les eleccions a Catalunya, pactant una moció de censura. Es necessita un candidat, que lògicament el proposaria el PSC. No només això, has de formar govern. I després què? Ho desmuntes tot per anar a eleccions? Ho veig com un exercici teòric, però que no és viable.
L’independentisme està profundament dividit. Qui més ha patit aquesta retòrica de la unitat independentista ha estat Junts
Vist tot plegat en què ha quedat el 52% de vot independentista que va sorgir de les eleccions de febrer del 2021? Què se n’ha fet d’aquella suposada unitat independentista?
El primer que hem de dir al ciutadà és que la unitat independentista no existeix. Pràcticament no ha existit mai, i aquest és un dels principals problemes que tenim. Veig un profund ressentiment, fruit suposo de moltes cuites prèvies. Ara per ara, no és que no hi hagi unitat, sinó que hi ha una divisió. L’independentisme està profundament dividit. Com més aviat ho assumim abans podrem treballar tocant de peus a terra i mirant al futur. Qui més ha patit aquesta retòrica de la unitat independentista ha estat l’espai polític que representa Junts. Per defensar i anar alimentant i cuidant la unitat independentista, hem anat perdent el model de país que representem, el model que ha transformat Catalunya els darrers 30 anys. Per intentar mantenir aquest miratge de la unitat independentista. Un dels dies més tristos per mi va ser el darrer 1-O, pels xiulets a personalitats, per a les quals tinc admiració i estima personal, l’independentisme dels quals està fora de qualsevol dubte. Se’ls xiulava, se’ls escridassava! Em va doldre molt.
El procés no ha acabat, però ningú pot pensar que la independència és un objectiu immediat
Ha acabat el procés, com diu el president espanyol, Pedro Sánchez, parafrasejant l'exsecretari general de Junts Jordi Sànchez?
El procés no ha acabat, en el sentit que no hem assolit l’objectiu de la plena sobirania del país. El que no és realista avui és defensar la independència com un objectiu immediat. Ningú pot pensar que és un objectiu immediat en aquest moment. Però crec que el president Pedro Sánchez s’equivoca i confon els seus desitjos amb la realitat. De la mateixa manera que la gent ha après totes les lliçons que s’havien d’aprendre des de l’1-O del 17. I això no és de franc. Han passat moltes coses i la gent ho té molt clar. La immensa majoria d’independentistes no han deixat de ser-ho, però és evident que veuen una realitat que no és la que ells creien l’octubre del 17. Cal anar endavant i esperar una finestra d’oportunitat i treballar-la perquè aquest país pugui tenir el màxim benestar possible.
El cert és que Catalunya ha deixat de ser un problema per a Espanya. Això és gràcies a l’habilitat de Sánchez o a la incapacitat de l’independentisme?
L’Estat veu que la situació és diferent. En part perquè l’Estat va dedicar tot l’aparell, tot, els serveis d’espionatge —el 2012 Alícia Sánchez Camacho ja li deia a José Manuel Villarejo que em seguís perquè jo era un perillós independentista; el 2012—, la policia, la Guàrdia Civil, jutges, el poder executiu, el poder mediàtic... Tot ha anat contra el procés sobiranista, des del moment en què van veure que agafava una massa crítica i podíem aconseguir allò que ens proposàvem. I el que sí que estic segur és que ells sí que ho tornarien a fer. Tan bon punt vegin que aquí tornem a intentar endegar un nou procés democràtic i pacífic per poder esdevenir un estat, l’Estat espanyol ho tornarà a fer sense cap mena d’escrúpol i sense cap mena de mania, i amb l’aplaudiment de la majoria de gent poderosa de Madrid. Sense renunciar a l’aspiració, hem de saber com fer-ho la pròxima vegada.
Junts està en una fase de construcció, enfortiment, cohesió...Per fi comencem a parlar més dels problemes de la gent que no de nosaltres
Vostè és membre de l’executiva de Junts, un partit que ha viscut des que es va crear una vida interna agitada. En quina situació estan ara?
Tots els partits tenen una vida agitada. I més quan un partit té un moment de trasbals amb la sortida d’un govern, això sempre genera més soroll. Avui veig el partit en una fase de construcció, enfortiment, cohesió... Crec que per fi estem començant a parlar més dels problemes de la gent que no de nosaltres. Hi ha hagut moments en què Junts potser s’ha centrat massa a parlar de temes particulars i interns de partit. Això ho estem superant, que és el que hem de fer com a partit amb vocació de govern i de servir a tots els catalans, pensin el que pensin.
Vostè és turullista o laurista?
Les etiquetes et limiten. No hi crec. Som una família àmplia, amb matisos, perquè tots els partits grans tenen diversitat en els seus punts de vista, i Junts no és l’excepció. A tots hi ha diversitat i matisos. Però jo no em defineixo ni en un sentit ni en un altre. He fet el pas a la política per servir el país i ajudar en tot el que pugui a Junts.
Borràs sabrà en funció de com sigui la sentència el que ha de fer
Creu que Laura Borràs podrà mantenir la presidència del partit si és condemnada al judici que començarà properament contra ella per fraccionament de contractes?
Primer, hem de demanar per Borràs igual que per a qualsevol persona la presumpció d’innocència. Veurem com va el judici, i com van les coses. Ens hem estat setmanes parlant de la derogació de la llei de sedició, dels retocs de la malversació... Alguns sembla que no s’adonen que el problema no són les lleis. El problema són els jutges. Fins i tot Pedro Sánchez se n’ha adonat. Per tant, el que espero és presumpció d’innocència, que sigui un judici just, i a partir d’aquí ella sabrà en funció de com sigui la sentència el que ha de fer.