Ofensiva. L’exconseller d’Economia Jaume Giró, finalment, ha presentat aquest dilluns als jutjats de Madrid una querella contra l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, l'exnúmero 2 a Interior Francisco Martínez, l'exlíder del PP María Dolores de Cospedal i el comissari de la policia espanyola jubilat José Manuel Villarejo per haver-lo espiat a l’inici de l’Operació Catalunya, l’any 2012, quan no tenia cap càrrec polític, ja que era el director general adjunt de CaixaBank, i només era per la seva ideologia i pel seu suport al soberanisme Catalunya. Giró, amb el seu advocat Jordi Pina, ha acordat de presentar la querella, després que a l’estiu passat la Fiscalia del Tribunal Suprem s’espolsés la seva denúncia contra la policia patriòtica del PP i la senadora del PP Alicia Sánchez-Camacho, i la derivés al jutge de l’Audiència Nacional, que investiga Villarejo en la peça de l’operació Tàndem, que també va rebutjar investigar-ho.
"S'ha de denunciar, arribi on arribi judicialment", ha declarat aquest dilluns Giró a diferents mitjans de comunicació, a més d'insistir que era una persecució a Convergència pel seu gir soberanista. En la querella, Giró acusa els excàrrecs del PP dels delictes de revelació de secrets, malversació de fons i organització i grup criminal. En aquest sentit, el president de la Generalitat Artur Mas també estudia ara presentar una querella contra la policia patriòtica del PP, en la qual ja treballa el penalista Jordi Pina.
El precedent de Sandro Rosell
Giró segueix els passos d’altres afectats per l’Operació Catalunya, després dels cops de porta de la Fiscalia i de l’Audiència Nacional a investigar el seu espionatge per part de les clavegueres de l’estat espanyol. L’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell és el primer que ha obtingut una resposta: el jutjat d'instrucció número 13 de Madrid ha admès a tràmit la seva querella pels delictes d’organització criminal, falsedat en document oficial, acusació i denúncia falsa, malversació de cabals públics i detencions il·legals contra Villarejo, dos responsables policials més i un agregat de l’FBI a Madrid. Per ara, aparca denunciar la senadora Alicia Sánchez-Camacho, que és qui hauria donat els noms dels espiats a Villarejo, per encàrrec de Cospedal, segons uns àudios que es van conèixer l'estiu passat. Sánchez Camacho és aforada i la seva investigació s'hauria d'elevar al Tribunal Suprem. En el cas de Rosell, el jutge Manuel García Castellón va negar la connexitat amb el cas Tàndem, però va admetre “la gravetat de les afirmacions de la querella” i que els fets “presentaven indiciàriament aparença de delicte”.
Més querelles contra la policia patriòtica
Paral·lelament, l’exdirector executiu de la Banca Privada d'Andorra (BPA) Joan Pau Miquel també va presentar una querella contra Villarejo i la policia patriòtica del PP, que ha recaigut en el jutjat d’instrucció 9 de Madrid, que ha de resoldre si l’admet a tràmit. En la mateixa situació està la querella de Narciso Ortega, excomissari en cap de Catalunya, que ha recaigut en el jutjat d’instrucció 37 de Madrid. La família Sumarroca, vinculada amb el cas del 3% de Convergència i el dels Pujol, també ha presentat una querella en el jutjat de guàrdia de Madrid, pendent de repartir-se. Hi ha altres afectats, com Oriol Pujol, que a través de l’advocat Xavier Melero també estudia presentar una querella, així com els empresaris Carles Vilarrubí i Susana Monge, exdirectius del Barça. Si prosperen més querelles, el més probable és que la defensa de l’excomissari Villarejo, que està en totes, demani unificar-les totes en un mateix jutjat.
Sánchez-Camacho, més endavant
En la querella, de 28 planes, el penalista Jordi Pina exposa que a partir de l’any 2012 i en anys posteriors “per frenar l’ascens del moviment independentista català, diversos comandaments de la Policia, del govern espanyol del Partit Popular, dirigents d’aquest partit unionista i inclús alguns mitjans de comunicació es van concertar per idear un pla, anomenat Operació Catalunya, per obtenir informació i confeccionar proves falses que servissin per intimidar, investigar, perjudicar i desprestigiar persones, càrrecs públics i empresaris. I cita els presidents de la Generalitat Jordi Pujol i Artur Mas, l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, ara candidat per Junts, el llavors president del Barça, Sandro Rosell, i el que va ser director de La Vanguardia, José Antich.
Hi afegeix que el 6 de novembre de 2012 es van reunir el llavors comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo i la llavors presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, en el domicili d’ella, i la política va fer-li una “llista negra”, tal com va dir, d’empresaris i polítics que havia de seguir i frenar pel seu perfil independentista. Pina destaca que era una reunió pocs dies abans de les eleccions al Parlament, el 25 de novembre de 2012. Sánchez-Camacho va donar el número de mòbil de Giró, “òbviament per interceptar les seves comunicacions de forma il·legal i sense control judicial, i fins i tot se li van fer seguiments il·legals”, afirma Jordi Pina a la querella.
El penalista hi manifesta que l’acció de Sánchez-Camacho “no és aïllada”, sinó que “és la corretja de transmissió entre la cúpula del seu partit i la denominada policia patriòtica, encapçalada per Villarejo, que perseguia a qui considerava els seus adversaris per raons ideològiques”. A l’estiu passat, es van filtrar els àudios d’aquesta reunió, i per això una part d'afectats van presentar denúncies a la Fiscalia i al Tribunal Suprem perquè Sánchez-Camacho, en ser diputada al Congrés, té l’aforament a l’alt tribunal. En aquest sentit, Pina exposa que hi ha clars indicis per dirigir la querella també contra la popular catalana, però que no ho fan perquè el Suprem va indicar a la família Sumarroca que primer s'interrogués Villarejo sobre la reunió, i després si hi havia indicis més clars, derivar-ho al Suprem.
La implicació del ministre de l’Interior
En l’escrit, es detalla que el 16 de desembre 2012 el llavors ministre Fernández Díaz, el número 1 de la policia espanyola, Eugenio Pino, i el comissari Villarejo van acordar de presentar diverses denúncies a l’Audiència Nacional i als jutjats de la Plaza Castilla contra dirigents independentistes com els presidents Pujol i Mas, i que l’exministre de l’Interior va insistir que no podia transcendir aquesta reunió, anys després filtrada als mitjans de comunicació per Villarejo, que té diverses causes obertes contra ell. Així, Pina assegura que els dirigents del PP i els caps policials formaven una organització o grup criminal, i sosté: “A més de combatre l’independentisme per mitjans delictius, aquesta organització hauria actuat també amb la finalitat de prefabricar proves contra tots aquells a qui es consideraven pròxims al moviment independentista català, amb l’objectiu de tractar de frenar el seu ascens”.
En les agendes, anotat “Jiró”
Pel que fa al comissari Villarejo, l’advocat exposa que la publicació de part de les seves agendes “ha acreditat que els fets ara denunciats eren coneguts per càrrecs del govern del PP”. Fins i tot, detalla que l’exconseller d’Economia hi surt diversos cops, tot i que el seu cognom surt escrit amb J (Jiró).
Per tot això, l’exconseller Giró demana una tutela judicial efectiva contra l’espionatge que ha patit, juntament amb altres persones. “Són investigacions prospectives a 22 persones respecte de les quals ni tan sols se sospitava que haguessin comès cap delicte; sinó per raons purament ideològiques i de pensament”, clou Pina.
La primera condemna, amb els Pujol
La primera condemna per l’acció de l’Operació Catalunya va ser el maig passat, quan el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va revocar l’absolució de l'exdirector adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional Eugenio Pino, i el va condemnar a un any de presó per un delicte de revelació de secrets per lliurar a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) i al CNI una memòria USB amb dades personals i empresarials sobre la família de l'expresident Jordi Pujol, extreta il·legalment i que podria haver anul·lat tota la investigació de l'Audiència Nacional vers la família Pujol Ferrusola. La família de l’expresident, representada per Cristóbal Martell, també estudia si demana personar-se en la causa de Rosell, després d’haver intentat diversos cops en l’Audiència Nacional.
A la foto principal, l'exconseller Jaume Giró, amb el seu advocat Jordi Pina, el juny passat als jutjats de Barcelona, on va denunciar haver estat espiat pel govern espanyol del PP / Foto: Sergi Alcàzar