Jaume Roures ha llançat sobre la taula el rei de bastos i acusa "forces fosques" de bloquejar-li la compra de l'endeutat Grupo Zeta. En declaracions al programa A Diario, de Radio Marca, aquest dijous, ha assegurat que "hi ha molts poders fàctics que no veuen amb bons ulls aquesta operació". La compra de Zeta va començar com una operació personal de Roures i de Tatxo Benet (a la foto), cofundadors de Mediapro, l'empresa de serveis audiovisuals líder a Europa, de la qual cada un en posseeix un 12%. Ara és una operació de grup, segons fonts de Mediapro.

"Nosaltres estem interessats en el Grup Zeta. Negociem seriosament amb ells... amb moltes interferències. No només hi ha interferències al món del futbol, sinó que hi ha molts poders fàctics que no veuen amb bons ulls aquesta operació", ha dit Roures.

"Continuarem insistint. Crec que la nostra oferta no només és la millor, sinó la més beneficiosa per a la gent que hi treballa [a Zeta]. Entrar en una altra dinàmica laboral com la que ha viscut la redacció els últims anys no és d'allò més recomanable. Nosaltres som una productora, un grup fort, que pot donar més continuïtat a aquest negoci, però les forces fosques actuen". Aquestes declaracions apareixen a partir del minut 44'29" de l'esmentat programa.

Intrusions

Alguna cosa passa. Fins ara, l'empresari audiovisual s'havia estalviat de comentar les intrusions del govern i de l'establishment espanyol en aquesta operació, encara que tot el sector les dóna per descomptades en el context polític i social que es viu a Catalunya.

El destí de Zeta no està en mans del seu propietari, Antonio Asensio Mosbah, sinó dels deu bancs als que els hi deu 99 milions d'euros. El més exposat és Santander. Després venen CaixaBank, BBVA i Sabadell.

El grup s'ha sotmès a un ajustament duríssim per complir els pagaments del deute, reestructurat l'estiu de 2017. En any i mig va vendre la rendible Edicions B, va tancar les deficitàries revistes Interviú i Tiempo, i va acomiadar més de 250 treballadors, a més d'aplicar una retallada de salaris d'un 16% de mitjana i altres reduccions de despeses. Tot i així, bon nombre dels seus col·laboradors habituals no cobra de fa mesos i, pitjor encara, al desembre va incomplir el pagament de nou milions d'euros, la primera quota pactada en la reestructuració del 2017.

Per facilitar la venda, Asensio ha sol·licitat una quitança del 50% del deute, de manera que el preu de venda cauria a 50 milions destinats a amortitzar les obligacions amb els creditors més altres 20 milions pels actius del grup: sis diaris d'informació general i dos d'esportius (entre ells El Periódico de Catalunya i Sport), 44 de gratuïts d'àmbit local i regional; quinze revistes de diferents segments (Cuore, Woman...) i 50 publicacions d'empresa.

La millor proposta

Fa molts mesos que Roures i Benet negocien aquesta compra. Ofereixen 55 milions d'euros, deu menys dels que demana Asensio, però que li permetrien saldar el deute de 99 milions d'euros del grup amb els bancs —si accepten la quitança— i embutxacar-se alguna cosa.

"Si Zeta fos una ferreteria o qualsevol altra empresa, ja seria en mans de Roures", ha dit a El Nacional un executiu d'una de les empreses rivals de Roures en la compravenda que prefereix no identificar-se, com la resta de la mitja dotzena de directius de totes les parts implicades en la negociació que han parlat amb aquest diari.

La proposta de Roures i Benet és la millor sortida per a Zeta i per als bancs creditors, com totes les parts implicades reconeixen, però l'operació no acaba de tancar-se. Cada cop que es dóna per feta, apareix un nou postor, malgrat la fragilitat de les empreses de mitjans espanyoles. Cada nou postor, a més, presenta una xifra de negocis i beneficis menor que l'anterior.

Els tres rivals

Primer va ser Vocento, grup multimèdia basc de fins a un centenar de marques, entre elles dotze diaris locals i regionals líders i ABC. Vocento (423 milions de facturació i 18 milions de beneficis el 2017) es va desinteressar per l'operació abans de l'estiu de 2018. Ni tan sols va presentar cap oferta.

A continuació va aparèixer Prensa Ibérica, un altre multimèdia amb seu a Barcelona, amo de quinze diaris locals i regionals, entre altres propietats, que ofereix 35 milions, segons eldiario.es, cosa que obligaria als bancs creditors a una quitança del 70% del deute. L'interès de Prensa Ibérica (175 milions de facturació i 2,3 milions de beneficis el 2017) va decaure al novembre de 2018 i només l'oportuna intervenció de La Moncloa ha fet que l'oferta sigui viva.

A començaments d'aquest mes es va interessar per Zeta el Grup Henneo (Heraldo de Aragón, 20 Minutos, La Información... 128,6 milions de facturació i pèrdues d'explotació de 692.172 euros el 2017), estimulat "per la invitació de sectors tant polítics com empresarials", segons un executiu d'aquest grup. Henneo és l'única empresa informativa espanyola amb una estratègia expansiva, però li ha mancat temps de fer-se una idea de com encaixa una operació com la de Zeta en els seus comptes i plans. Per exemple, com digerir El Periódico de Aragón, rival del Heraldo, el seu carro gros.

La llegenda negra

Roures s'ha interessat pel grup des de fa deu anys, quan Zeta va començar a fer sorolls de venda. A l'estiu del 2017, després de la reestructuració del seu deute, Zeta va tornar a posar-se a l'aparador. Roures va presentar-se altre cop al davant.

Aquesta vegada, tanmateix, tot és diferent. Primer, ningú no pot fer ombra a la parella d'empresaris audiovisuals. Mediapro va tancar el 2017 amb ingressos de 1.649 milions d'euros (+7,4% respecte a 2016), un resultat d'explotació de 206 milions (+27,2%) i benefici net de 145 milions (+2,75%). Ni Mediaset ni Atresmedia no superen aquestes xifres. Cap altre grup mediàtic no té el futur tan clar com Mediapro, que acaba d'obtenir els drets d'emissió del Mundial de futbol de Qatar 2022, del Mundial femení de França 2019 i dels Jocs Panamericans de Lima 2019, entre altres contractes.

Segon, Roures s'enfronta a la llegenda negra teixida a Madrid al voltant de la seva persona. El mateix Roures que es declara trotskista ha estat capaç d'arribar a acords amb el president de la Lliga de Futbol Professional, Javier Tebas, declarat simpatitzant de Vox. També amb les juntes directives del Barça i Reial Madrid.

Però té enemics poderosos, com el Grup Prisa, al qual va arrabassar als tribunals els drets audiovisuals del futbol espanyol després duna batalla llarga i agra. A més, és propietari del digital progressista Público i s'ha significat en favor de Podemos. Pitjor encara, se'l veu com el gran suport mediàtic de l'independentisme, sigui per organitzar el centre de premsa des del que es va informar del referèndum de l'1-O, sigui pels documentals dirigits i/o produïts per ell mateix, que posen al descobert la repressió del procés o les clavegueres de l'Estat. L'any passat, van assaltar casa seva misteriosament tres vegades.

Deliris

"El magnat audiovisual és el nexe que connecta els diners àrabs del PSG o Bein Sports i a la Lliga de Futbol Professional amb Junts pel Sí, TV3, Junqueras, Puigdemont, Podemos i altres impulsors de l'1-O", deia d'ell un digital madrileny al setembre del 2017. Aquest reportatge conté altres fantasies, com "el subtil vincle [entre] el traspàs del crac brasiler [Neymar] amb l'ànsia secessionista d'una part de la societat catalana", etcètera, i conclou que, per a Roures, "el futbol no és més que carburant per finançar projectes de transformació política".

Avui, els mitjans madrilenys no el tracten millor. No hi ha peça sobre Roures on no li passin factura. És "el Godó de l'independentisme". O aquesta crònica de diumenge passat, en la qual el seu autor especula: "si Roures s'emporta el gat a l'aigua, en el millor dels escenaris, El Periódico de Catalunya serviria de plataforma en defensa de qualsevol aliança que puguin entaular PSOE i ERC per allunyar el procés dels deliris de JxCat".

El cronista, que tampoc no acredita els seus pronòstics, atribueix a Pedro Sánchez un pretès suport a Roures i adverteix que si aquest aconsegueix Zeta "s'exposa a perdre un dels pocs aliats mediàtics amb els que compta el constitucionalisme a Catalunya". Conclusió: "El constitucionalisme hauria de sentir-se inquiet davant la possibilitat que [Roures] compri El Periódico".