Una caça de bruixes a l'estil de la persecució de comunistes en la dècada dels anys 1950 als Estats Units. Així és com veu el president de Mediapro, Jaume Roures, el requeriment del Ministeri d'Hisenda a l'empresa audiovisual i a una altra seixantena de persones, entitats, mitjans de comunicació i empreses de Catalunya. "És com el maccarthisme en els EE.UU", ha exposat en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. L'empresari considera que la decisió del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, respon a una mala gestió del cas català en els últims temps.
El requeriment d'Hisenda, segons Roures, s'explica perquè "han de justificar el ridícul que van fer tots els aparells de l'Estat" en la jornada del referèndum de l'1-O. Per a l'empresari, la voluntat ara és "esquitxar i buscar bòcs expiatoris" al sector independentistes, mentre des del mateix ministeri —segons Roures— rebutja investigar el president de govern espanyol, Mariano Rajoy, i el PP.
Roures ha catalogat la investigació d'empreses i personatges afins a la causa independentista com una "campanya política judicial" perpetrada pel govern espanyol. Davant d'aquests moviments, que busquen la imputació d'un delicte de malversació, l'empresari ja té preparada una resposta judicial. "Hem de menjar moltes sopes per acollonir-nos", ha sentenciat.
En paral·lel, el secretari d'Hisenda de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat que el requeriment no té sentit en la mesura que els comptes de la Generalitat ja són públiques i accessibles. De fet, Aragonès coincideix plenament amb el diagnòstic de Roures: considera que, després d'haver constatat que la Generalitat no va gastar un euro en l'1-O, es necessiten explorar altres vies per encausar la Generalitat.
A la recerca de malversació
El secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, va requerir ahir les entitats del sector públic de la Generalitat que informin sobre pagaments o ajuts atorgats des del 2015 a una seixantena de persones, entitats, mitjans de comunicació i empreses, entre les quals es troba el mateix Roure.
En la llista també es troba l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, o l'expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras, ja implicats en la causa general de l'1-O. L'objectiu de la investigació és demostrar que el Govern va invertir fons per pagar el procés, és a dir, que va malversar diners públics.