Exhibir les obres de Sixena als aragonesos com a trofeus durant el discurs de Cap d’Any. Ha estat un dels gestos més ombrius que ha realitzat mai el president de l’Aragó, Javier Lambán, contra Catalunya. Acèrrim catalanòfob, aquest baró socialista que ha reptat els catalans en més d’una ocasió es torna a presentar en les eleccions autonòmiques del 28-M. La seva trajectòria estarà marcada, entre altres coses, per haver estigmatitzat l’independentisme, per haver posat bastons a les rodes en la celebració dels Jocs d’Hivern als Pirineus, per haver pres i exhibit com a trofeu de guerra les obres de Sixena, i per haver desafiat Pedro Sánchez per reformar els delictes de sedició i malversació.

🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats

Jocs Olímpics d’Hivern

Javier Lambán és el motiu principal pel qual el 2030 no hi haurà a Catalunya uns Jocs Olímpics d'Hivern. El president de l’Aragó considerava que la candidatura catalana i els bons ulls amb els quals el Comitè Olímpic Espanyol (COE) es mirava les propostes del Govern es devia, tot plegat, a interessos polítics de Madrid per quedar bé amb l’independentisme. Davant dels bastons a les rodes que el baró socialista va posar a la candidatura conjunta feta entre Catalunya i Aragó, el COE va acabar finalment enterrant les aspiracions d’intentar celebrar els Jocs d'Hivern als Pirineus; i, afortunadament, va obrir la porta a estudiar una candidatura únicament catalana pel 2034.

A causa de les constants queixes de Lambán, el Govern va intentar a últim moment deixar de banda l’Aragó i presentar una candidatura conjunta, però el COE va acabar tirant la tovallola el passat mes de juny i va desestimar qualsevol opció. La consellera Vilagrà va deixar llavors ben clar que el fracàs d’aquella candidatura es devia a “l’anticatalanisme” del baró socialista.

Fins i tot fonts del govern espanyol van arribar a assenyalar Lambán com a culpable de la negociació, atribuint les dificultats d'arribar a un acord amb el president aragonès a la competició electoral que manté amb el PP al seu territori. Amb els micròfons apagats, el COE també va assenyalar l’Aragó per haver torpedinat deliberadament els acords assolits.

Les obres de Sixena, els trofeus anticatalanistes

Aquesta polèmica dels Jocs d'Hivern, però, no van sorprendre gens tenint en compte el llegat que ja havia deixat anteriorment Lambán. L’any 2017 el president de l’Aragó va prendre la decisió de burxar els catalans i va triar el monestir de Sixena per pronunciar el discurs tradicional. Lambán va treure pit pel trasllat de les obres del Museu de Lleida i, davant dels sarcòfags policromats —algunes de les 43 peces traslladades aquell any des de Catalunya— va assegurar que "Sixena ha reforçat la nostra autoestima com a comunitat". Una clara exhibició de trofeu de guerra. 

Lambán va arribar a animar més la troca i, dies més tard, va fer un enviament massiu de llibres cap a alcaldes lleidatans, assegurant que era un gest per reteixir els vincles històrics entre les dues comunitats. Tejidos de vecindad, es deia l’obra, i hi tenia un pròleg signat pel mateix president de l’Aragó i el president de la Diputació de Saragossa, Juan Antonio Sánchez. En aquest pròleg carregaven contra la “negativa de la Generalitat a complir les sentències” sobre les obres de Sixena; i, de retruc, feien menció a la seva repulsa al “plantejament secessionista”, el que consideren una “desraó absoluta”.

Lambán i la reforma de la sedició i la malversació

Del bracet d’Emiliano García-Page, l’actual president de l’Aragó es va posicionar fermament en contra a finals de l’any passat de reformar els delictes de sedició i malversació, en l’estratègia del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de seduir Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats. Va demanar, en aquest sentit, “armar” més l’Estat davant de qualsevol intent de l’independentisme de reptar Espanya. És més, Lambán va arribar a fer una defensa de la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els líders independentistes a penes de fins a 13 anys de presó per sedició i malversació per haver organitzat el referèndum d’autodeterminació de l’1-O.

En la seva defensa d’aquella sentència, el president aragonès va assenyalar que la sentència contra els líders independentistes "va calibrar perfectament" el que havia passat a Catalunya. En aquesta línia, ha remarcat que cal que l'Estat estigui "molt ben armat" davant qualsevol intent d'alterar l'ordre constitucional, tant en l'àmbit polític com jurídic. A banda, el president l'Aragó ha afirmat que a més del Codi Penal, l'estat de dret hauria d'habilitar d'altres eines per "armar-se" enfront d'intents d'alteració violenta de la Constitució.

Lambán no ha tingut cap problema durant el seu mandat per exhibir les seves diferències amb Pedro Sánchez. Això no vol dir, però, que el president del govern espanyol no estigui present als actes de campanya del president aragonès. Fonts de Ferraz asseguren que el líder del PSOE té idea d’acompanyar durant tota la campanya als barons socialistes, per molt que alguns d’aquests hagin fet ostentació de les seves diferències.

🗓️ Quan seran les eleccions municipals 2023 a Espanya?: data i tots els detalls

Relació plàcida amb Podemos

Tot i que a ningú li agrada governar en coalició, Lambán ha demostrat portar bé haver de compartir executiu amb Podemos. Es tracta d’un baró de la branca més espanyolista que ha aconseguit tenir un govern estable amb els morats. És més, el president socialista de l’Aragó comparteix govern amb tres formacions més: Podemos, Chunta Aragonesista i Partit Aragonès. Ara bé, tot indica, segons les enquestes que s’han anat publicant durant els darrers mesos, que aquesta coalició no tornarà a repetir-se.

I el motiu no és que Javier Lambán hagi acabat tip d’aquesta aliança, o que la coalició hagi generat inestabilitat a l’executiu; ans al contrari. Es deu, senzillament, a l’aritmètica i a les previsions que el parlament aragonès mantindrà la seva enorme fragmentació a partir de l’endemà de les eleccions autonòmiques i municipals del 28-M. De totes maneres, el PP trepitja fort a l'Aragó, i opta a superar Lambán a les eleccions del 28-M, amb opcions de pactar amb Vox i altres formacions minoritàries. 

A més, segons el CIS publicat la setmana passada, la situació es manté igualada a l'Aragó, on la governabilitat quedaria en mans dels pactes posteriors al 28 de maig i on es podria donar un canvi de govern. Allà, amb l'empenta de l'alcalde saragossà Jorge Azcón, el PP (24-28) faria un salt important bevent de la desaparició de Ciutadans i atraparia, o fins i tot superaria, el PSOE de Javier Lambán (24-26). L'enquesta atorga a Vox entre tres i cinc diputats, seguit d'Aragón Existe, que irrompria al parlament amb 4. La Chunta Aragonesista (CHA) oscil·laria entre els 2 i els 4, Podemos (3), Izquierda Unida (1) i el Partido Aragonés (PAR) n'obtindria 1 o cap.