Una defensa clara de l’encaix i la inclusió de la llei d’amnistia en la Constitució. És el que ha fet el catedràtic emèrit de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, a la Comissió Conjunta Constitucional i de Justícia del Senat. Aquest dimarts han conclòs les compareixences que s’han celebrat en les últimes setmanes durant la tramitació de la llei d’amnistia a la Cambra Alta. Hi han passat quinze juriste, que han opinat sobre la proposició de llei i han impartit diferents lliçons magistrals de dret de sentits contraposats. Això sí, tot això amb el tràmit d’esmenes tancat i, per tant, sense possibilitat d’introduir nous canvis al text. En aquesta darrera sessió, Pérez Royo ha argumentat que el text constitucional sí que conté l’amnistia. I ha fet un raonament clar: l’article 87 exclou la “prerrogativa de gràcia” de les iniciatives legislatives populars i, d’això, “es dedueix que sí que és possible articular-la” com a proposició de llei de les Corts o dels parlaments autonòmics o com a projecte de llei del govern espanyol. “La Constitució conté una interdicció d’amnistia mitjançant la iniciativa legislativa popular, però només mitjançant la iniciativa legislativa popular. Per tant, els altres titulars no tenen cap límit material en l’exercici de la iniciativa legislativa”, ha conclòs. I així és com “l’amnistia és a la Constitució”.
Javier Pérez Royo ha esgrimit que les Corts Generals són “l’únic òrgan en una democràcia constitucional que té llibertat” i que és capaç de “crear el dret”. La seva única limitació és el “contingut essencial dels drets fonamentals”. A més, en el cas de l’amnistia, cal prendre de referència el “dret internacional sobre Drets Humans”, que estableix que “hi ha determinats delictes no susceptibles d’amnistia”. Justament, “amb base a aquest criteri és amb el que s’ha fet aquesta proposició de llei d’amnistia”, ha rubricat. En clau més política, Pérez Royo ha proclamat que el “problema real de fons” de l’amnistia és la “integració de Catalunya en l’Estat”, que suposa el “problema constitucional més important de la democràcia espanyola” en els dos processos constituents democràtics que hi ha hagut al llarg de la seva història, el 1931 i el 1978. És un problema que “no hi havia a l’Espanya predemocràtica” i que es va convertir en el “problema central” a “l’Espanya constitucional democràtica”.
La defensa que Pérez Royo ha fet de l’amnistia en el Senat se suma a altres veus que han passat per la Cambra Alta i que s’han expressat en la mateixa línia. Manuel Cancio, catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid, va esgrimir que la causa del Tsunami Democràtic “presenta peculiaritats i anomalies en la seva tramitació que són molt cridaneres”, com el fet que “estigués adormida i que despertés just en el moment que va despertar”. En aquesta direcció, Nicolás García Rivas, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Castella-La Mancha, va considerar que “el poder legislatiu de l’Estat ha de corregir el que va ser una deriva punitiva incorrecta” després que “el que podia haver estat una resposta política es convertís en una resposta penal”. A més, Luis López Guerra, exvicepresident del Tribunal Constitucional i catedràtic de Dret Constitucional, va afirmar que l’amnistia compleix “els requisits formals i materials derivats de la seva acomodació en l’ordenament jurídic” i va defensar que el seu contingut està “raonablement justificat”.
L’amnistia ha obert el “debat més important de la història constitucional espanyola”
Tornant a Pérez Royo, el catedràtic també ha considerat que la discussió sobre l’amnistia que hi ha hagut els darrers mesos és el “debat més important de la història constitucional espanyola”. Encara que ha reconegut que l’amnistia de 1977 va ser més rellevant que l’actual, ha argumentat que “no hi ha hagut cap amnistia que hagi estat precedida d’un debat” com el que hi ha ara: “Això indica que Espanya és un estat constitucional més assentat, que té una Constitució que es reconeix com a norma jurídica no només per la comunitat científica, sinó també pels actors polítics”. Pérez Royo ha subratllat que estem “assistint a una lliçó impartida per professors, columnistes, diputats i senadors”.
I, en termes generals, quin ha de ser el paper de la Constitució? El catedràtic apunta que la Carta Magna està perquè “qualsevol problema que es plantegi en la vida en societat” pugui tenir una “resposta política” d’una “manera jurídicament ordenada”. Pérez Royo ha asseverat que la Constitució és la “norma supèrflua per excel·lència”, ja que “no està per resoldre un problema”, sinó per “possibilitar que es resolgui qualsevol problema de la vida en societat”. En altres paraules: “La Constitució no resol cap problema, però sense ella no se’n resol cap”.
📝 El jurista citat per ERC al Senat reprova que la causa del Tsunami “despertés” arran de l’amnistia
📝 Un catedràtic citat per ERC defensa que l’amnistia “corregeix” la “deriva punitiva incorrecta”
📝 Un exvicepresident del TC, citat pel PSOE, defensa que l’amnistia està “raonablement justificada”
La presidenta de l’Asociación de Fiscales considera que l’amnistia és discriminatòria per motius “ideològics”
Poc després de la intervenció de Pérez Royo, ha comparegut Cristina Dexeus, presidenta de l’Asociación de Fiscales i representant del Pacte de Professionals en defensa de l’Estat de Dret. És l’associació conservadora i majoritària i va ser la que, desatenent el fiscal general de l’Estat, va elaborar un informe contrari a l’amnistia. Dexeus ha considerat que l’amnistia no està recollida a la Constitució, envaeix competències del Poder Judicial i és discriminatòria per motius “ideològics”, ja que “les conductes amnistiades continuaran sent delictives i els seus autors penalment sancionats” si “no comparteixen una determinada opinió o ideologia”.
“La norma no respon a principis de justícia i equitat, sinó que simplement es basa en un pacte entre formacions polítiques per a una investidura amb un benefici recíproc i per a persones concretes”, ha afirmat. Així mateix, ha considerat que l’amnistia suposa la “fallida del principi de separació de poders” i és “contrària al dret de la Unió Europea i als compromisos internacionals subscrits per Espanya” en la lluita contra la corrupció i el terrorisme.
Pròxima parada: la reunió de la ponència del 6 de maig
Amb les compareixences acabades, el següent pas al Senat serà la reunió de la ponència, que està convocada pel dilluns 6 de maig a les 16.30 hores. Haurà d’estudiar el vet que va presentar el Partit Popular. Abans que la iniciativa torni al Congrés, l’últim pas de la llei serà el ple que haurà de votar aquest vet, que se celebrarà presumiblement el dimarts 14 de maig.