59 eurodiputats han jurat o promès aquest dilluns la Constitució al Congrés dels Diputats després d’haver estat escollits el passat 9 de juny a les urnes. Tanmateix, la Junta Electoral Central ha deixat per ara sense acta d’eurodiputat Toni Comín, de Junts per Catalunya, perquè “no ha complert el requisit de jurament o promesa d’acatament a la Constitució”, segons consta a l’acord adoptat per la JEC. “En virtut d’això, és procedent declarar temporalment vacant l’escó” de Comín, “així com la suspensió de les seves prerrogatives”, esgrimeix la JEC, “fins que es produeixi l’acte d’acatament a la Constitució”. L’exconseller està exiliat i no ha pogut anar a Madrid a jurar la Constitució el mateix dia, precisament, que el Tribunal Suprem ha decidit no amnistiar el delicte de malversació i mantenir l’ordre de detenció contra ell, Carles Puigdemont i Lluís Puig.
Ara bé, la decisió de la JEC contravé la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que el desembre del 2019 va resoldre que Oriol Junqueras tenia la immunitat pròpia dels eurodiputats des del moment que la JEC va proclamar oficials els resultats electorals. Per tant, establia que hauria hagut de sortir de la presó per anar a Brussel·les a prendre possessió del càrrec. La decisió seguia el patró de les conclusions que havia presentat l’advocat general del TJUE. “Els membres de Parlament Europeu gaudeixen de la immunitat abans que comenci el seu mandat”, esgrimia la sentència. L’endemà, Carles Puigdemont i Toni Comín van poder recollir finalment la seva acreditació temporal com a eurodiputats.
Avui, en un breu acte al Congrés dels Diputats, la JEC ha demanat fer complir l’article 224 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que estableix que, “en el termini de cinc dies des de la seva proclamació”, els candidats electes “han de jurar o prometre acatament a la Constitució davant de la Junta Electoral Central” i estipula que la JEC “declararà vacants els escons corresponents als diputats del Parlament Europeu que no hagin acatat la Constitució i suspeses totes les prerrogatives que els puguin correspondre per raó del càrrec”. Just abans de començar, l’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, ha preguntat si prometre la Constitució era “obligatori o opcional”, a la vista de la sentència del TJUE. I l’acord de la JEC deixa clar que dues sentències del Suprem avalen la necessitat d’acatar la Carta Magna i, per això, l’òrgan electoral “considera que, mentre es mantingui en vigor l’article de la LOREG i cap tribunal nacional o de la Unió Europea posi en qüestió la seva vigència, l’Administració electoral espanyola té el deure de continuar aplicant-ho”.
La JEC contra el TJUE
Malgrat la sentència del TJUE, la JEC no va donar el braç a tòrcer i el novembre del 2022 es va revoltar contra el TJUE. La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va demanar-li informació sobre les credencials de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Jordi Solé i li va preguntar si els quatre eurodiputats catalans (tres de Junts i un d’ERC) eren en la llista de 59 càrrecs proclamats.
La JEC va respondre al Parlament Europeu que no havien “adquirit” la seva “condició plena de diputats al Parlament Europeu” perquè “no van complir el requisit d’acatament constitucional”. Per aquest motiu, la JEC demanava que quedés “vacant temporalment el seu escó fins que no es produeixi aquest acatament, amb la consegüent suspensió dels seus drets”. Tanmateix, tots quatre han exercit les plenes facultats a l’Eurocambra durant tota la legislatura.
🔎 Com l’Eurocambra, el TJUE i la JEC s’han enredat a la teranyina judicial contra Carles Puigdemont
ERC denuncia una “adulteració dels resultats electorals”
Just aquest mateix matí, després de l’acte que ha tingut lloc al Congrés, ERC ha presentat un escrit davant la JEC perquè “s’acabi amb aquesta promesa que està fora de tota norma europea”, tal com ha defensat Diana Riaba. El document denuncia que “vincular l’expedició de la credencial a un acte formal, i no a la voluntat dels electors expressada a les urnes, suposa una adulteració dels resultats electorals i una vulneració tant del sufragi passiu de la persona ja escollida, com del sufragi actiu perquè s’impedeix als electors que el seu representant pugui exercir com a electa”.
L’escrit dels republicans argüeix que un estat membre “no pot menystenir l’eficàcia de l’adquisició de la condició de membre del Parlament Europeu que deriva del simple fet de la proclamació dels resultats electorals” i lamenta que la decisió adoptada per la JEC “trenca el principi de la primacia del dret de la Unió”, donat que “crea situacions noves sense que aquestes hagin estat incorporades al dret de la Unió”. A més, al·ludeix directament a l’Acta relativa a l’elecció dels diputats al Parlament Europeu, que a l’article 8 estipula que les disposicions nacionals “no han de desvirtuar globalment el caràcter proporcional del mode d’elecció”. ERC considera que “la presumpta suspensió de la condició de diputat fins a l’acatament no es pot considerar només una particularitat existent a l’estat membre, sinó que desvirtua absolutament el mode d’elecció, ja que crea un requisit fora del procés electoral”.
Després de prometre la Carta Magna, en una breu atenció als mitjans, Diana Riba ha recordat que, amb la Doctrina Junqueras, “es va dir que no hauríem d’acatar més la Constitució” i ha subratllat que la passada legislatura “hi havia cinc eurodiputats que no ho van haver de fer i van tenir tots els seus drets polítics intactes”. “Hem preguntat per què havíem de prometre una Constitució quan hi ha hagut un tribunal europeu que ha dit que cap estat pot negar l’acreditació d’eurodiputat posant més tràmits a aquesta acreditació”, ha reblat.
La reacció de Toni Comín
A la tarda, Comín ha atès els mitjans de comunicació al Parlament Europeu de Brussel·les i ha titllat d'"irrellevant" que la JEC no l'inclogui en la llista d'eurodiputats. "La presidenta Roberta Metsola sap molt bé què ha de fer, que és respectar el dret europeu i la jurisprudència europea", ha declarat. Així, ha recordat que la sentència del TJUE sobre l'escó d'Oriol Junqueras és "inequívoca" i que explica "molt bé" que no cal jurar la Constitució per adquirir la condició d'eurodiputat, motiu pel qual ha donat per fet que obtindrà la credencial per assistir al ple de constitució de l'Eurocambra que tindrà lloc entre els dies 16 i 19 de juliol a Estrasburg. "És el que li ha indicat (a Metsola) el TJUE, i no poc actuar al marge", ha insistit Comín, que s'ha mostrat confiat que s'actuarà "d'acord amb el dret europeu". Si la presidenta no li entrega la credencial, el que farà és "arriscar-se a rebre una demanda contra la seva decisió".