Laura Borràs tindrà 10 dies de marge més com a diputada al Parlament de Catalunya. Després d'una reunió de més de tres hores, la Junta Electoral Central (JEC) ha decidit deixar un termini de 10 dies hàbils a la vicepresidenta primera de la cambra catalana, Alba Vergés, perquè digui si retira l'escó a la líder de Junts. En aquest temps, la cambra catalana ha de comunicar a la JEC les decisions que ha pres respecte a Borràs després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la condemnés per prevaricació i falsedat documental a penes de presó i inhabilitació per càrrec públic. En la conclusió, la JEC requereix "decisions, resolucions o altres mesures que la institució hagi pogut adoptar amb relació a l'assumpte" a la vegada que deixa espai perquè el Parlament i la mateixa Laura Borràs formulin al·legacions.

Amb aquest moviment, l'òrgan administratiu respon a les sol·licituds del PP, Vox i Ciutadans, descarta remetre el procediment a la Junta Electoral Provincial de Barcelona i ordenar al Parlament que retiri l'escó directament. Opta per una via intermèdia, passa la responsabilitat a Vergés perquè aclareixi quines accions ha dut i durà a terme amb relació a la credencial de Laura Borràs i estableix una vinculació entre la situació de Borràs i la de l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, a qui van retirar la credencial per ordre de la JEC després de requerir informació al Parlament. També hi veu casos "anàlegs" amb l'expresident Quim Torra, a qui també van arrabassar l'acta encara que, a diferències de Torra i Juvillà, Vergés ara haurà d'explicar que la Mesa del Parlament va suspendre la presidenta i diputada de les seves funcions arran de l'obertura de judici oral "per delictes relacionats amb la corrupció", en virtut del reglament.

 

Els arguments

En l'argumentari, la Junta Electoral Central explica per què s'ha d'actuar contra Borràs i recorda que el TSJC la va condemnar com a autora d'un delicte de prevaricació i que, segons l'article 6.2 b) de la Llei Orgànica de Règim Electoral (LOREG), els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, són "inelegibles" per exercir un càrrec públic electiu. En el cas de Borràs, la JEC subratlla que la prevaricació s'emmarca com un delicte contra l'Administració Pública. En l'escrit, la JEC també cita altres resolucions judicials que constaten que les causes d'inelegibilitat establertes a l'articulat constitueixen una "conseqüència automàtica" de la pena imposada per la sentència. En aquest sentit, subratlla que "les causes d'inelegibilitat ho són també d'incompatibilitat", la qual cosa significa que no es pot presentar a les eleccions i que ha de perdre l'escó automàticament.

A més recalca que el Parlament català no té "competència exclusiva" per aplicar la mencionada "inelegibilitat sobrevinguda" i, afegeix l'òrgan, l'administració electoral pot aplicar directament la LOREG per retirar l'escó i "restablir la composició del Parlament mitjançant l'expedició de la credencial al candidat corresponent", que en aquest supòsit recauria sobre el portaveu de Demòcrates, Toni Castellà. En aquest punt, la Junta Electoral es refereix al cas de l'exdiputat Juvillà, que va acabar perdent l'escó tot i el recurs que presentat al Tribunal Suprem. L'òrgan posa en antecedents i subratlla que el 22 de desembre de 2021 ja va demanar a Borràs, quan encara no tenia les funcions suspeses com a presidenta del Parlament, que digués què havia fet amb la situació de Juvillà, que va acabar perdent l'escó sense sentència ferma després de diverses advertències de la JEC.

El recurs de Borràs

La via administrativa que s'engega funciona en paral·lel a la del recurs a la sentència del TSJC. La defensa de Borràs va presentar aquest dimecres els arguments que motiven el recurs de cassació que presentarà al TSJC contra la condemna de 4 anys i mig de presó, 13 d’inhabilitació a càrrec públic i a pagar una multa de 36.000 euros per haver fraccionat contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal argumenten que en aquest procediment penal se li han vulnerat almenys 12 drets: el dret a un jutge predeterminat per llei; el dret un jutge imparcial; el dret a la presumpció d’innocència, el dret a tutela judicial efectiva, el dret de defensa, el dret al secret de les comunicacions, el dret a la intimitat i a la protecció de l’entorn virtual, el dret a un procés amb les degudes garanties, al principi de legalitat, el dret a la llibertat personal, del principi de proporcionalitat i del dret de representació i participació política.

La primera reacció de Laura Borràs

La primera reacció de Laura Borràs després del comunicat de la JEC d'aquest dijous ha estat a través d'una piulada a Twitter. La presidenta suspesa, que ha participat en un acte sobre el dèficit fiscal, ha declarat: "Avui podríem parlar de la vulneració de drets a la qual l’estat ens té acostumats, amb la gentil col·laboració d’alguns; però no, som a la interessant jornada sobre la Catalunya sense dèficit fiscal que ha organitzat Joan Canadell per parlar de futur i de progrés per a tot el país".