El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos Pacho (Lleó, 1958), finalment serà rellevat després de 8 anys al capdavant de l’alt tribunal català, els darrers tres anys amb el mandat caducat. Aquesta excepcionalitat l'ha provocada el bloqueig en la renovació dels 20 membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que finalment aquesta setmana s’ha completat quan els vocals han escollit la magistrada Isabel Perelló, presidenta de l’òrgan de govern dels jutges. Hi ha 102 càrrecs judicials pendents de renovar, dels quals vuit presidències deTSJ, com la de Catalunya. Barrientos no es presentarà a una nova reelecció, segons fonts judicials, i per tant quedarà com a magistrat de la sala civil i penal del TSJC, on el seu càrrec li ha permès presidir els tribunals que han jutjat l’independentisme català. Va ingressar a la carrera judicial el 1985, i després de passar per jutjats de Lleó, Barcelona i Cantàbria, va ser magistrat a l’Audiència de Barcelona, fins a ser nomenat president del TSJC. L'obertura de l'any judicial que se celebrarà ara a Catalunya, després de l'acte central a Madrid, pot ser el darrer de Barrientos com a president del TSJC.
Malgrat ser molt educat i correcte de tracte, Jesús María Barrientos és recordat per l’advocacia progressista com un magistrat inclement quan presidia la secció penal 8 de l’Audiència de Barcelona. Com a president del TSJC, ha estat implacable amb els polítics de Junts, ERC i la CUP, que alhora l’han recusat per haver-los perseguit per la seva ideologia. Acusació amb la qual el Tribunal Suprem, al final, va ordenar d’apartar-lo en la repetició del judici contra la segona Mesa del Parlament, presidia per Roger Torrent. Res més. Barrientos ha pogut presidir el judici i condemnar el president Artur Mas i el seu govern pel 9-N del 2014, així com els membres de la Mesa del Parlament, presidida per Carme Forcadell, per l’1-O. I es va sentir alleujat quan el Tribunal Suprem va apropiar-se de la causa contra el govern de Carles Puigdemont amb l’excusa d’una despesa a l’exterior, malgrat que tots eren aforats davant l’alt tribunal català.
Sisè president del TSJC
El magistrat Barrientos és de l’associació judicial Francisco de Vitòria, i per ara es desconeixen els candidats que es presentaran i si hi haurà rivalitat o pacte entre les associacions majoritàries que han anat alternant-se la presidència del Tribunal Superior de Catalunya (TSJC). Barrientos va substituir el magistrat i membre de Jutgesses i jutges per la Democràcia (JJxD) Miguel Ángel Gimeno, com a president del TSJC, càrrec que va ocupar del 2010 al 2016, any en què va ser nomenat director de l’Oficina d’Antifrau de Catalunya.
Al seu torn, Gimeno va substituir Maria Eugènia Alegret, que va ser la primera dona a presidir un tribunal superior de justícia, del 2004 al 2010, i l’Associació Professional de la Magistratura (APM) no va defensar-la perquè hi estigués un segon mandat. Alegret, que ara exerceix de magistrada a la sala civil i penal del TSJC, braç a braç amb Barrientos, va substituir el progressista i estimat Guillem Vidal, president del TSJC del 1994 al 2004 i que va morir a Palma el 2007. Vidal va substituir al primer president del TSJC, Antonio Somalo Giménez, que va ocupar el càrrec del 1989 al 1994.
Requisits: magistrat durant 10 anys
Ara, el CGPJ haurà d’escollir el sisè president o presidenta del TSJC. No és un procediment ràpid: primer s'ha de publicar la renovació de la plaça en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), a partir del qual es pot obrir un termini de presentació de candidatures, la seva presentació i entrevista davant el CGPJ, que decideix aquest nomenament discrecional.
Per poder optar a la presidència d’un Tribunal Superior de Justícia espanyol , el candidat o candidata ha de ser un magistrat en actiu, que porti en aquesta categoria 10 anys i almenys 15 a la carrera judicial. A més, els sol·licitants han de presentar els mèrits acreditatius, com ara el coneixement de la llengua catalana, i presentar un programa d’actuació descriptiu de les principals iniciatives per millorar aquest òrgan en l’àmbit governatiu i de gestió. El càrrec de president d’un TSJ també té una acció jurisdiccional; i presideix els principals judicis de la sala civil i penal.
No es va creure Trapero quan el 2017 va dir-li que detindria Puigdemont
A l’escarida sala civil i penal del TSJC, Jesús María Barrientos ha enfortit llaços amb Maria Eugènia Alegret, molt crítica amb CiU i després amb els independentistes, així com amb Carlos Ramos, estricte i rigorós en les seves resolucions, com per exemple els seus arguments contraris a penjar cartells en edificis públics, en el cas dels presos polítics. Ramos també va obrir la porta a investigar la certesa de les afirmacions del magistrat Santiago Vidal, fitxat per ERC, que van desembocar en la caça de bruixes de l’independentisme des del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, encara obert, malgrat la llei d’amnistia.
En aquests anys complexos, Barrientos ha completat el TSJC amb la seva amiga la magistrada Mercedes Armas, que ha fet de reforç a l’alt tribunal català, i que va dictar la famosa resolució en què ordenava als cossos policials aturar el Referèndum de l’1-O de 2017 i “garantint en tot moment la pau pública”, ordre mig complerta pels Mossos d’Esquadra, però no per la policia espanyola ni la Guàrdia Civil, que van picar i vexar ciutadans. Davant les escenes de violència, el llavors cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i el coordinador espanyol de l’operatiu, el coronel Diego Pérez de los Cobos, van ser citats d’urgència al TSJC per la magistrada. Va haver-hi crits, però encara no s'ha aclarit tot.
Precisament, Barrientos mai es va creure Trapero, recentment nomenat director de la Policia, quan va trucar-li per telèfon l’octubre de 2017 i va dir-li que tenia un pla per detenir el president Puigdemont si se li ordenava. Trapero va explicar aquest pla, per primer cop, en el judici del Tribunal Suprem contra els polítics catalans, alguns dels quals consideren que els va condemnar amb què va dir; i també a l’Audiència Nacional, on finalment va ser absolt d’haver afavorit l’1-O. En aquelles dates de nervis, una decisió de Barrientos criticada per magistrats companys seus és que ordenés la retirada del cos de la policia catalana com a vigilant del Palau de Justícia, extrem després rectificat.
L’independentisme també ha criticat Barrientos quan el llavors president del Parlament, Roger Torrent, va parlar obertament de “presos polítics” en un acte al Col·legi d’Advocats de Barcelona i el president del TSJC, molest, va marxar de l’acte, on al final va tornar. Les relacions institucionals es van trencar entre el TSJC i el Govern. En els darrers actes oficials, el president del TSJC no s’ha amagat de criticar obertament la llei d’amnistia del procés, però també el Ministeri de Justícia per no resoldre l’elevat nombre de vacants en les places de jutges i lletrats de l’administració de Justícia, així com de no aprovar un complement salarial per als professionals jurídics.
Sense empremta catalana
En la gestió governativa, de relacions amb altres institucions, Jesús Maria Barrientos ha estat un president del TSJC obedient amb el Poder Judicial, al qual ha consultat qualsevol iniciativa o protocol -com ara el de millorar l’atenció a persones desnonades-, fet que ha evitat posar-li l'empremta o primícia catalana. I, tot i que ha sigut simbòlica la llengua catalana en les seves intervencions, Barrientos ha actuat amb rapidesa quan des de l'Advocacia Catalana se l'ha alertat que algun jutge o jutgessa no respectava l'opció lingüística d'algun ciutadà. Que el català continuï sent testimonial als jutjats és mèrit de tots els operadors jurídics.