El corredor mediterrani no avança. Així ho van constatar els més de 1.500 empresaris i representants de la societat civil que van aplegar-se el novembre passat a Barcelona per evidenciar el seu malestar davant un retard que porta dècades perllongant-se. En l'acte, els presidents de Catalunya, el País Valencià i Múrcia (territoris afectats per aquesta xacra) van veure's acompanyats per la ministra de Transports i Mobilitat, Raquel Sánchez, en representació del govern central. Però malgrat la seva presència simbòlica, val a dir que l'Estat espanyol és el principal responsable de les mancances que envolten aquesta macroinfraestructura. I així ho ha evidenciat aquest dimarts el president de Ferrmed, Joan Amorós, que treballa des de fa anys per unir Europa de nord a sud mitjançant la connexió ferroviària.
"El corredor mediterrani va malament", ha explicat amb pessimisme durant la darrera sessió de la comissió del Deute Històric de l'Estat amb Catalunya al Parlament. "No estem arribant on hauríem d'arribar". Amorós ha recordat que l'any 2011 l'aleshores ministre de Foment, José Blanco, va presentar el pla del govern espanyol, que contemplava una inversió de 51.300 milions per al projecte, una xifra molt propera als 56.000 milions que demanava Ferrmed i que complia amb gairebé totes les exigències del lobby. Però lluny de posar-ho en marxa, l'executiu del PP i del PSOE han aparcat el programa d'inversions. "El que es fa ara és tapar forats", ha sentenciat. Malgrat tot, Amorós ha explicat que hi ha una reunió pendent entre les dues parts per tal de mantenir la pressió.
Una pressió necessària si es vol impulsar el tren. El compromís de la Comissió Europea d'utilitzar aquest mitjà de transport per al 30% de tràfic terrestre de mercaderies en llarga distància l'any 2030 està lluny de complir-se. Quan es va crear Ferrmed fa gairebé vint anys, el tren representava un 18% dels moviments totals a Europa; avui, aquesta xifra ha caigut fins al 17,6%. A Espanya, s'està al voltant del 4%. "Estem absolutament estancats, la situació és crítica", ha reconegut. La urgència per complir l'objectiu de la UE és màxima: passar del tràfic de mercaderies per carretera al tràfic ferroviari garantiria una millora des del punt de vista mediambiental si es vol frenar el canvi climàtic, ja que actualment els camions són responsables de 275 milions de tones de diòxid de carboni. A més, seria econòmicament positiu perquè els costos de transport per a les empreses es reduiria al voltant d'un 10%.
Per resoldre-ho, Ferrmed ha engegat un estudi que acabarà aquest maig i que ha analitzat 70.000 quilòmetres de corredors europeus per saber on hi ha la mobilitat més important. S'han dibuixat els 18.000 quilòmetres per on passa el 65% de tràfic terrestre, i un dels eixos principals que s'inclou és la via entre Múrcia i Catalunya. És per això que Amorós també ha exigit a la UE actuar en aquestes àrees prioritàries. "Invertint en aquests 18.000 quilòmetres, salvem Europa", ha pronosticat, afegint que d'aquesta manera s'obtindria una rendibilitat de 243.000 milions de valor net acumulat. Les inversions als corredors secundaris serien de poca utilitat, i no aportarien "cap impacte favorable" des del punt de vista mediambiental.
Projectes concrets a Catalunya
Durant la seva intervenció, Amorós també ha explicat quines són les inversions necessàries a Catalunya per tal de treure camions de les carreteres. I és que, en l'àmbit comercial, l'eix Barcelona-Tarragona representa el tercer hub logístic d'Europa, només per darrere del Ruhr i de Milà. A més, el tràfic de mercaderies d'entrada i sortida a la província de Barcelona és la suma de Madrid i València, "per tenir una idea de la importància de la indústria a Catalunya".
Posant el focus en les millores que necessita la regió a la xarxa ferroviària, Amorós ha detallat que cal reforçar les connexions entre el triangle Barcelona-Tarragona-Lleida. També nous accessos als ports de Barcelona i Tarragona; nous accessos i passants interconnectats als aeroports de Barcelona, Girona i Reus, i noves línies de Rodalies a l'àrea metropolitana. L'expert ha recordat que en el darrer segle només s'ha construït el bypass del Tibidabo i la connexió amb El Prat, que, a més, és un cul-de-sac. En total, Amorós ha explicat que fan falta 18 punts d'interconnexió, així com 13 terminals intermodals noves i quatre de reformades; del total, només hi ha tres en procés de construcció. "Així no podem anar. Si continua així, hi haurà un espetec i tot seguirà anant per carretera". I la UE ha de posar-se mans a la feina: a Catalunya, la Comissió Europea té previst invertir 6.000 milions, però Ferrmed exigeix afegir 14.000 milions més si es vol complir l'objectiu del 30%. En total, la inversió europea ha de superar els 20.000 milions.