Joan Busquets i Verges, nascut a Barcelona el 1928 i últim maqui viu, ha emprès una última batalla als 96 anys, amb la presentació d’una reclamació administrativa registrada el passat juliol al ministeri de Justícia espanyola, pel qual demana un milió d’euros com a reparació del patiment viscut al llarg de la seva vida, especialment entre els anys 1949 i 1969, quan va haver de complir una pena de presó de vint anys i sis dies per les seves activitats com a maqui, és a dir, integrant dels grups guerrillers que lluitaven contra el règim franquista, així com per les seqüeles que li han quedat. Busquets, exiliat a França des del 1974, ha considerat que aquesta reclamació ha de servir com a “reconeixement jurídic i moral” de l’activitat dels maquis a favor del restabliment de la democràcia, que va ser anorreada amb el cop d'estat que va originar la Guerra Civil.
En roda de premsa aquest dimarts al matí, Busquets ha comparegut juntament amb l’advocat Raúl Maíllo i el secretari general de la CGT al Berguedà, Pep Cana. Maíllo ha indicat que la presentació de la reclamació administrativa és un primer pas, fonamentat en el fet que la llei de memòria democràtica del 2022 va establir la nul·litat de les sentències franquistes, i afegint que si en sis mesos no s’obté resposta, obriran la via judicial. De fet, el mateix Busquets ha apuntat que ja té previst per a l’any vinent “anar a protestar a Bèlgica i a Estrasburg”. “No sé fins a on arribaré a causa de la meva edat, però tot el que pugui fer, ho faré”, ha afegit.
De fet, el recorregut d’aquesta demanda pot ser llarg, especialment si es té en compte que fins ara, l’anul·lació de les sentències franquistes només ha tingut un reconeixement de tipus “simbòlic”, com ha apuntat Maíllo, que de tota manera defensa que la demanda de Busquets es fonamenta, precisament, en els canvis legislatius del 2022, que han superat “el mur de passar de la llei a la llei”, en el sentit que ara ja no es reconeix la legitimitat del règim franquista sorgit del 18 de juliol del 1936. Per això ha considerat oportú plantejar la demanda de reparació econòmica per poder vèncer el “sistema d’impunitat espanyol”, que fins ara es fonamenta en el “no reconeixement de la veritat, la justícia i la reparació”, assenyalant, a més que una reparació de tipus econòmic equivaldria també a la “garantia de no repetició” per part de l’Estat espanyol.
Per això, Busquets, que va formar part dels grups de maquis de Marcel·lí Massana i es va dedicar a accions de sabotatge, com la que el 1949 va dinamitar torres d’alta tensió i vies fèrries a Terrassa, considera que cal arribar a un reconeixement de la lluita d’aquests guerrillers en contra del franquisme. “No me'n penedeixo de res”, ha afirmat, per afegir que ara fa una reclamació de tipus econòmic, però que “si ara tingués vint anys no em vendria per un milió d'euros, no hi ha diners per pagar tot el que he viscut”.