El diputat i membre de l'executiva de Junts Joan Canadell (Barcelona, 1967) considera que la polèmica provocada pel tracte "incorrecte" que el vicepresident del seu partit Francesc de Dalmases va dispensar a una periodista de TV3 ha quedat tancat amb la decisió que abandoni la vicepresidència de la formació i la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals del Parlament. En una entrevista amb ElNacional.cat, el diputat treu ferro a les divisions internes que han sortit de nou a la llum arran d'aquest afer i que han tingut com a protagonistes el sector afí a la presidenta del partit, Laura Borràs, del qual Dalmases és una peça clau. Amb tot, admet que si algú defensa la necessitat d'un congrés extraordinari, es farà. Canadell, una de les veus més contundents a l'hora de defensar la culminació del procés independentista, considera que davant la possibilitat d'una moció de censura del PSC contra Pere Aragonès, Junts hauria de fer-hi costat sempre i quan serveixi per convocar eleccions.
Què en pensa de la polèmica al voltant del comportament del diputat Francesc de Dalmases i l'informe de Magda Oranich censurant la seva actitud?
Ja ha presentat la seva dimissió tant de la vicepresidència del partit com de la comissió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals del Parlament. Tothom, per unanimitat, va acceptar aquesta dimissió.
Amb marxar de la vicepresidència del partit i de la comissió ja n’hi ha prou?
Això és el que hem decidit entre tots. El que tothom va acceptar per unanimitat i, per tant, sí, n’hi ha prou.
L'afer Dalmases és una crisi que s'ha superat i ara hem de continuar endavant
Hi ha veus que reclamen que renunciï a l'escó. Hauria d’abandonar Dalmases el Parlament?
No. No entenc que això es pugui plantejar. Aquest tema és una crisi que s’ha superat i ara hem de continuar endavant.
Arran d'aquest incident a TV3, han sortit dues diputades de Junts que han denunciat que també han rebut pressions. Sabia que existia aquesta situació al seu grup parlamentari?
No. La veritat és que no. En tot cas, insisteixo que la situació la donem per superada. No podem encallar-nos en aquest tema.
Però els fets de TV3, les dues diputades afectades... no hauria de provocar una reflexió més en profunditat i veure què cal fer?
Déu n’hi do la profunditat de la reflexió, dimitint de la vicepresidència del partit i, per tant, sortint de l’executiva i, a més, sortint de la comissió del Parlament. És un cost prou alt i ja està. No veig perquè hem de seguir gratant en aquest punt que no ens aporta res, sincerament.
De diferències internes sempre en trobarem. No som una secta
Aquest afer, de retruc, ha posat en evidència de nou que al partit hi ha dos sectors clarament enfrontats. Podran recomposar els consensos?
Sí. Quan dic que es prenen les decisions per unanimitat, i fa mesos que passa això, és que en el fons hi ha un consens per tirar endavant aquest país. Als partits sempre hi ha hagut divisions, però al final sempre hi ha una cosa que uneix i fa avançar; i en el cas de Junts és l’1-O i la voluntat de culminar el procés. De diferències sempre en trobarem. No som una secta, ho ha dit el nostre secretari general vàries vegades. Crec que ho defineix molt bé.
Però fins al punt que un membre de l’executiva, com Jaume Alonso Cuevillas, digui que amb l’afer Dalmases hi ha dirigents de Junts que han convertit Laura Borràs en una peça de caça major?
Les opinions dels companys les valoro com qualsevol altre. Però insisteixo que no hi ha uns i altres, hi ha un projecte. Si em dius qui són uns i qui són altres, jo no els sé identificar. És el que es vol posar des dels mitjans. Sembla que algú vol veure un partit dividit. A altres partits també tenen divisions i no passa res. Hi ha molt més en comú, que és el projecte de país, que no pas divisions.
Però ara mateix a altres partits no hi ha un dirigent que denunciï una caça major contra la presidenta per part d’altres membres de l’executiva...
No sé ben bé en quin context s’ha dit, o si s’ha amplificat. En tot cas, jo no veig que sigui així. Jo he vingut a la política per culminar el procés i això és molt més important que el que estem parlant, que no ens porta enlloc.
El que ha sortit als mitjans és del perfil de Twitter d'una suposada periodista des d’on es feien acusacions contra el president del grup parlamentari, Albert Batet, i l’exsecretari general, Jordi Sànchez, i al darrere del qual apareix una persona de l’entorn de Borràs, com Rai López...
Que avui se’n parli és lògic, però d’aquí 15 dies no se’n parlarà. La societat vol que avancem i que tirem endavant i que ens centrem en temes importants. I d’aquí no em trauràs.
Però potser a Junts li tocaria una autocrítica...
L’autocrítica és la dimissió, que no està gens malament, d’un vicepresident. Altres partits han tingut situacions similars -aquests dies corren vídeos- que no s’han assumit responsabilitats. Dalmases ha assumit la responsabilitat.
La tensió d'aquests dies, a més, empalma amb el debat previ sobre si s’havia de sortir o no del Govern. Quan es parla d’estratègia també apareix una divisió molt profunda. S’ha superat?
Per què mirem només la part negativa? La part positiva és que davant d’una decisió que era molt important hem consultat les bases, hi ha hagut més democràcia que mai, més participació que mai, 500 altes d’afiliats... Que al que perd li costa més de pair, però ho acaba paint. I el consell nacional de dissabte vam fer net. La millor solució per aquestes suposades crisis és posar un full de ruta que ens faci remar tots junts.
Veient aquestes discrepàncies en temes clau, creu que va ser un error anar al congrés d'Argelers amb una candidatura única per a la direcció, amb Laura Borràs i Jordi Turull, per evitar una confrontació entre els respectius sectors?
No, perquè allà hi havia un consens, unes ganes d’anar conjuntament, i jo vaig ser dels que vaig valorar positivament aquest fet. Probablement, si no, jo no hi hauria anat. I potser altres tampoc ho haurien fet. Va ser un encert anar tots junts. La decisió de sortir del Govern ve d’Argelers i, per a mi, és una decisió encertada. Si alguna autocrítica hem de fer és que hem trigat molt a prendre aquesta decisió.
Si algú creu que cal fer un congrés extraordinari, es farà
Veient les tensions internes creu que serà necessari un congrés extraordinari a Junts?
Crec que no, però els mecanismes democràtics són els que són. I, per tant, si algú creu que s’ha de fer, es farà, i continuarem endavant. El que tinc ganes és que tornem a reemprendre el camí pel qual se’ns va votar, que és per culminar el procés d’independència.
El congrés d'Argelers va marcar la marxa de Carles Puigdemont de la presidència del partit i ja aleshores es van plantejar dubtes sobre com afectaria la cohesió interna, creu que, davant aquestes tensions internes, hauria de tornar a assumir el lideratge?
No. Puigdemont va decidir que ell havia d’estar a un altre nivell. Segueix sent una referència per a tots nosaltres. Aquest és el partit de l’1-O, de Carles Puigdemont, de l’exili,... Que ell estigui ara en un altre pla, que és el Consell per la República, és bo per al procés. És molt necessari per a l’etapa que ens ve.
Estàvem enfonsats, i no anàvem enlloc. Ara ens diuen que sort que hem marxat del Govern
Dues setmanes després de trencar amb ERC, Junts no està al Govern i Aragonès no se sotmetrà a una qüestió de confiança, però, a més, al partit viu en una tensió interna molt important. Vist en perspectiva, va ser un encert abandonar el Govern?
Sí. Jo vaig defensar-ho. I segueixo pensant que sí. Jo, que em moc pel territori, notava des de feia temps que em deien que no anàvem bé. Ara ens diuen que sort que hem fet el que hem fet. Hi ha hagut un canvi radical. Jo he tornat a veure els ulls brillar a la gent. Estàvem enfonsats, i no anàvem enlloc. Tant és així que l’ANC posa sobre la taula la possibilitat de fer una llista cívica, perquè veu que els partits no fem el que ens vam comprometre a fer.
Però els conflictes interns de Junts fins i tot estan eclipsant la feblesa en què ha quedat el Govern de Pere Aragonès i que es va fer evident dimecres de la setmana passada al Parlament...
No és justa aquesta afirmació. Han passat quinze dies hi ha hagut un cas concret, que ve de fa dos mesos. No és veritat això. En tot cas, el que s’ha vist al Parlament és que han perdut algunes de les seves propostes, en canvi, nosaltres n’hem guanyat; i que el joc de majories no serà la que el president Aragonès es pensava. Altres països, com Dinamarca, Anglaterra o Portugal, clarament democràtics, han demostrat els darrers quinze dies què és la democràcia, pots governar si tens la força suficient per governar. Amb 33 diputats, s’ha demostrat amb un sol ple que ja no hi és aquesta majoria.
El Govern ha enganyat una part dels votants: es va presentar amb la idea de culminar la independència i no ho està fent
Però Aragonès ja ha dit que no pensa convocar eleccions. I, a cap d'uns dies, perdre votacions deixarà de ser notícia...
Bé, veurem si la societat treu aquesta ànima democràtica i pressiona perquè hi hagi eleccions o no. Un govern tan inestable, el que ha de fer és buscar l’estabilitat quan abans millor. Ara estem en un govern que ha enganyat una part dels votants, es va presentar amb la idea de culminar la independència i no ho està fent. Hem de tornar a anar a eleccions i que tothom digui què pensa fer. Si torna a dir ERC que vol culminar la independència en les properes eleccions, la gent ja no se la creuarà. Suposo que dirà que vol la independència per la via del diàleg amb Espanya.
I Junts?
Nosaltres direm que l’única manera d’aconseguir la independència és la confrontació i que, a vegades amb la confrontació acabes al diàleg, però sense confrontació no hi ha diàleg real. Si anem a les eleccions amb aquests dos fulls de ruta espero que la gent decideixi que l’única via és la confrontació, sinó, si torna a donar la majoria a ERC, haurem d’acceptar que aquesta és la majoria.
Quan diu acceptar, vol dir que acceptarien tornar a un govern d'ERC?
Si la gent decideix a favor nostre, farem un govern per la confrontació; si ERC vol venir, que vingui. Si la gent decideix majoritàriament diàleg amb l’Estat, haurem de dir que la confrontació, amb aquest govern, no es pot fer; i ja decidirem si hem d’estar al govern mentre no hi ha una majoria per a la confrontació. Insisteixo que aquí està l’ANC que juga un joc que ja veurem on porta. L'ANC diu o independència o eleccions. Jo hi estic d’acord.
Entre un govern socialista i un govern d’ERC que no vol avançar cap a la independència tampoc hi haurà tantes diferències
Si el PSC presentés una moció de censura, com ha apuntat algun responsable socialista, què hauria de fer Junts?
Donar-hi suport. Sempre i quan sigui per convocar eleccions. No descarto que la manera de convocar eleccions sigui aquesta, que algú faci una moció de censura per convocar eleccions. Si és una moció de censura per governar amb un govern unionista, no podem donar suport a això. No té sentit. No obstant, entre un govern socialista i un govern d’ERC que no vol avançar cap a la independència tampoc hi haurà tantes diferències. En tot cas ens ho haurem de pensar molt bé. Ara, el que sí pot passar és que algú convoqui una moció de censura per esdevenir president i convocar eleccions. Això, crec que és la millor via per convocar eleccions, si el president no ho vol fer.
I, per tant, Junts hi hauria de fer costat?
És la meva opinió. No se n’ha parlat, però crec que és una via possible.
Aleshores, la legislatura del 52% acabaria amb l'independentisme més dividit que mai, trencament total entre els tres partits, Junts amb problemes interns... Què hauria de motivar els votants a anar a votar llistes independentistes?
Percebo les properes eleccions com un doble plebiscit. Un plebiscit perquè cada elecció han de ser un plebiscit per la independència. Per tant, haurem de dir a tot l’independentisme que ha d’anar a votar a un partit independentista, i aquí hi poso ERC, per créixer i superar el 52%. El segon plebiscit és per decidir si volem assolir la independència per la via de la confrontació o la via del diàleg. Aquest segon plebiscit és molt important. Hem de treballar perquè les opcions de confrontació creixin i perquè la suma de totes també creixi. Jo sóc optimista. Això pot fer un tomb. Hem de fer un tomb. Aquesta línia és possible i hem de fer que passi.
Veu un risc d’escissió a Junts?
Jo soc d’unitat, no té cap sentit una escissió. No li veig el sentit.
Però veu el risc?
No. Una escissió en aquest moment no ajuda ningú. No té al·licient per a ningú. Suposo que tothom ho madurarà molt bé i veurà que no hi ha cap alternativa. Això no vol dir que a les properes eleccions algú decideixi que aquest no és el seu projecte. Si hi ha algú que ho decideix que faci el que cregui convenient. Aquest és el projecte de l’1-O, el del president Puigdemont.
I vostè és laurista o turullista?
Jo, canadellista (riu). Bromes a banda, insisteixo que d’ànimes els partits no en tenen dues, en tenen moltes. Tothom té la seva opinió. Els dos, per mi, representen el que és el partit. Ple suport a la presidenta i ple suport al secretari general.
Quan va entrar a la llista de Junts s’ho pensava que seria així?
No! Sense dubte. Si m’ho arriben a dir, què faig? No sé què faria. Però, crec que ho sabrem superar i que això acabarà bé. Els processos d’independència no són mai fàcils.