El rei Felip VI ha estat en contacte amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sobre la crisi a Ceuta amb l'arribada massiva d'immigrants procedents del Marroc. Precisament, el seu pare, el rei Joan Carles I va admetre la possibilitat de cedir la ciutat de Melilla al Marroc l'any 1979 i posar Ceuta sota el control d'un protectorat internacional similar al que va tenir Tànger entre el 1923 i fins a la independència del regne alauita el 1956.
El rei Joan Carles va plantejar aquesta possibilitat durant una trobada que va mantenir al palau de la Zarzuela amb el senador d'Estats Units Ed Muskie, enviat personalment pel president nord-americà, Jimmy Carter, a una gira per Europa per discutir de manera confidencial amb els líders de la regió els principals desafiaments comuns que afrontaven en aquella època Europa i els EUA.
Document desclassificat
Un resum de la conversa de més d'hora i mitja amb el Rei que van mantenir el senador i amb l'ambaixador dels EUA a Espanya, Terence Todman, que va quedar reflectit en un telegrama secret enviat per la missió diplomàtica americana a Madrid al Departament d'Estat, desclassificat el 2014 i al qual fa referència l'historiador Charles Powell al llibre Rey de la democracia, que analitza la contribució del regnat de Joan Carles I a la consolidació de la democràcia a Espanya.
En aquest cable diplomàtic, l'emèrit explica a Muskie i Todman que "el gran assumpte entre Espanya i el Marroc són els dos enclavaments espanyols". "Ell (Joan Carles I) considerava que Melilla es podria cedir al Marroc en un termini relativament curt de temps perquè allí només vivien 10.000 espanyols", assegura el telegrama escrit per l'Ambaixada americana, que es va enviar a Muskie abans de remetre-ho a Washington, sense que el senador fes cap objecció o correcció.
Disgust per l'Exèrcit
El monarca va reconèixer als seus interlocutors que la cessió de Melilla disgustaria l'Exèrcit espanyol, que "protestaria", però que aquest malestar "duraria només dos mesos". A més, el Rei es mostrava convençut que podria "controlar la situació".
Per contra, Joan Carles veia més complicat cedir la ciutat de Ceuta, on aleshores vivien 60.000 espanyols, un nombre massa alt com per decidir sense més que passessin sota sobirania marroquina. Per al cas de Ceuta va apuntar que "potser la millor solució" seria un estatut similar al que va tenir Tànger entre 1923 i 1956, l'administració del qual la va exercir una comissió de diversos països europeus, Espanya entre ells.
Por una nova Marxa Verda
"En absència d'una solució, (el Rei) temia la possibilitat d'una altra Marxa Verda que podria crear problemes seriosos", afegeix el cable diplomàtic, que comença descrivint el clima en què es va desenvolupar la conversa -registrada per la premsa gràfica a l'inici i final de la trobada- amb un monarca "molt relaxat i comunicatiu" que va repetir diverses vegades que anava a parlar de manera "franca i oberta" entre altres coses perquè la conversa era "secreta".
Aquesta trobada va tenir lloc el 30 d'abril del 1979, tres anys i mig després de la Marxa Verda per la qual el Marroc va envair el Sàhara Occidental, una crisi amb la qual també va sorgir el vincle entre Joan Carles i Hassan II del Marroc, segons l'historiador Charles Powell.
Imatge principal, el rei Joan Carles I / Europa Press