L'examant del rei Joan Carles I, Corinna Larssen, volia deixar part de la seva fortuna a l'emèrit en cas de la seva mort. Així ho ha avançat El País en la nova investigació sobre companyies offshore anomenada Pandora Papers. Segons els documents filtrats, el 2007 l'empresària i aristòcrata alemanya beneficiària d'un fons fiduciari anomenat Peregrine Trust, va demanar per escrit als seus gestors que en el cas de morir abans que ell, l'emèrit rebés el 30 % de tots els beneficis procedents del Fons d'Inversió Hispà Saudita. És a dir, Corinna volia que Joan Carles I fos beneficiari d'un fons creat pels seus negocis als emirats, i pel qual Corinna va treballar. Segons El País, els documents no estan signats per Corinna, però haurien estat enviats just abans que el fons opac Hispà Saudita fos registrat a Guernsey, un paradís fiscal.
Els hereus de Corinna
Malgrat que l'estructura dels fideïcomisos (en anglès, trust funds) sigui complexa, a la pràctica significa que Larssen volia deixar part del seu patrimoni a Joan Carles I. En la carta filtrada per la investigació, Corinna va expressar als gestors la seva voluntat de ser la beneficiària en vida del Peregrine Trust. Degut al funcionament d'aquests instruments, l'aristòcrata alemanya no podia controlar directament els fons dels quals gaudeix, però sí que va fer "suggeriments" als gestors o fideïcomissaris del fons, en aquest cas una companyia de Nova Zelanda, per escrit.
Concretament, Larssen va expressar en la carta el seu "desig" que, en cas de la seva mort, es beneficiessin del fons els seus dos fills per parts iguals. De seguit, Larssen també va incloure el nom de "Sa Majestat el rei Joan Carles I Borbó de Borbó [sic], nascut el 5 de gener de 1938, resident al Palau de la Sarsuela, Madrid". Immediatament després va afegir: "Desitjo que els fiduciaris considerin lliurar a la seva Majestat el rei Joan Carles I Borbó de Borbó [sic] el 30% de tots els beneficis procedents del Fons d'Inversió Hispà Saudita". Una vegada liquidats els fons, apunta, "no serà considerat un beneficiari del Trust".
Diners opacs
Tal com figura als Pandora Papers fets públics aquesta mateixa tarda, la carta de Corinna hauria estat redactada pels advocats panamenys Alcogal, un dels gabinets jurídics dels quals s'haurien filtrat gran part dels documents fets servir en la investigació. Amb aquest descobriment, Joan Carles I i Corinna s'emboliquen encara més en una trama de diners opacs i empreses offshore, tot això vinculat, al seu torn, als negocis de l'emèrit a l'Aràbia Saudita, concretament amb les obres de l'AVE a la Meca, i per les quals tots dos haurien cobrat milions d'euros en comissions.
Foto principal: el rei Joan Carles I i Corinna Larssen / GTres