Joan Carles I té diferents fronts oberts amb la justícia escampats Europa. En paral·lel a la investigació Suïssa i el que teòricament investiga la fiscalia espanyola de retruc, també hi ha el cas britànic per una demanda de la seva examant Corinna Larsen.
Avui mateix es dona el tret de sortida: aquest dilluns a les 10:30h (una hora més a casa nostra), i demà dimarts 7 de desembre, se celebra l'audiència al Tribunal Superior de Justícia anglès. La demanda de Corinna ataca diferents fronts. D'una banda, aspectes de reputació perquè Corinna assegura haver-se sentit atacada per Joan Carles I. En l'escrit de 32 pàgines cita adjectius com "lladre" i assegura que l'emèrit l'havia definit amb aquesta paraula a les seves amistats i cercles més íntims lligats a homes de negocis. Aquesta primera consideració, assegura que va trencar la seva imatge i reputació com a "consultora empresarial".
L'altre aspecte que amenaça en ser el punt més dur de combatre per Joan Carles serà la demanda per assetjament. Corinna assegura que va estar sotmesa a una "vigilància i seguiment il·legal" i també involucra el CNI, el Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol, com a part implicada en la intervenció de trucades, registre de comptes bancaris o seguiment de missatges per mòbil. El punt àlgid va ser, segons assegura la demandant, la irrupció d'un cos a la seva casa de Chicknell Hall, situada a la població anglesa de Shropshire, justament dos anys després de la "donació" de l'emèrit a la seva amant de 65 milions d'euros.
El tercer capítol és "l'assetjament per publicacions", lligat també a la imatge de Corinna. Més enllà del que deia en els seus cercles íntims, Joan Carles també l'hauria intentat desprestigiar filtrant informació d'ella "totalment falsa" de la mà d'un equip d'assessors que "es dedicaven a enfonsar-la". L'examant assegura que la pressió rebuda va començar l'any 2012 i "ha amenaçat la seguretat" seva però també la dels seus propis fills.
Què diu la llei anglesa?
Per tot plegat, el jutge gal·lès Justice Matthew Nicklin serà l'encarregat d'executar aquesta demanda civil a la cort tretzena de la Queen's Bench Division, que s'ocupa de casos d'alta rellevància judicial. La compareixença està programada com una "Case management conference" (CMC), un tipus de vista en què el jutge analitza els arguments de les parts, identifica els punts en disputa i intenta delimitar-los abans de l'obertura del judici. Nicklin és un expert en mitjans de comunicació i difamació i escoltarà els arguments de les dues defenses.
El jutge Justice Matthew Nicklin / Font: Shu Law
La de Joan Carles, és de les més prestigioses. L'emèrit vol anar segur i ha contractat el bufet Clifford Chance i la seva gran carta és la immunitat sobirana amb què compta com a rei per haver estat cap d'Estat, fet que "el protegeix davant de qualsevol demanda civil o penal, també anglesa". Aquest serà l'aspecte clau que s'haurà de veure com s'interpreta.
Al Regne Unit, l'assetjament (harassment) és tant un delicte penal com d'acció civil. Els advocats de l'examant han construït sobre aquesta infracció la part central de la seva demanda, que busca una compensació econòmica per danys i perjudicis, sense quantificar però podrien ser desenes de milions d'euros. Corinna també va forta. El seu advocat principal és James Lewis, que ostenta la distinció de conseller de la Reina, de la qual gaudeix un grup reduït de lletrats del Regne Unit. Lewis ha defensat en nom del govern dels Estats Units, l'extradició del periodista Julian Assange.
Els precedents ja indiquen per on anirà l'argumentació. El passat mes de gener, Corinna va declarar com a testimoni en un judici celebrat a Madrid contra l'excomissari espanyol José Manuel Villarejo. En la seva intervenció, ja va assegurar que va rebre amenaces reiterades de l'excap del Centre Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán: "Per descomptat em va terroritzar. El fet que el cap de seguretat vingués a visitar-me a Londres ja era força esgarrifós", va afirmar. En paral·lel, Corinna segueix imputada en la investigació que manté oberta a Suïssa des del 6 d'agost del 2018 el fiscal de Ginebra, Yves Bertossa, per un presumpte blanqueig de capitals agreujat.
Fotografia de portada: imatge de recurs de Joan Carles I i Corinna