La justícia britànica va donar aquest divendres la raó a Joan Carles I i ha decidit arxivar la denúncia per assetjament interposada per Corinna Larssen, on li reclama 146 milions d'euros en concepte de danys i perjudicis. La jutgessa del cas, Rowena Collins Rice, ha acceptat els arguments de la defensa de Joan Carles, que al·legava que els tribunals britànics no tenien competència per jutjar el cas. Davant de la decisió del Regne Unit, el rei emèrit s'ha mostrat molt satisfet i considera que "s'ha fet justícia". El bufet d'advocats de Joan Carles I ha informat a través d'un comunicat que l'exmonarca ha celebrat que els tribunals anglesos hagin "rebutjat totalment i concloentment la demanda interposada" en contra seva, "concloent que la demanda no té perspectives reals d'èxit i, per tant, no pot ni procedirà a judici". El text apunta que Joan Carles I "sempre ha considerat que la demanda interposada per la demandant mancada de substància i mèrit".
La victòria judicial de Joan Carles I davant de la seva examant obre la porta al seu retorn a Espanya, segons apunten en el mateix comunicat, "la decisió d'avui, favorable a Sa Majestat, restableix les condicions necessàries per a futures aparicions públiques". D'aquesta manera, l'emèrit podria tornar a la vida pública 4 anys després. L'any 2020 va fugir a Abu Dhabi per posar distància enmig de les investigacions judicials que el perseguien. Des d'aleshores ha tornat en 4 ocasions a Espanya. L'última fa només 1 setmana, quan ja va expressar davant dels mitjans la seva intenció de tornar a viure a Espanya.
La indignació de Corinna Larssen
Mentre que Joan Carles I i la seva defensa celebren la decisió del Regne Unit, Corinna s'ha mostrat "profundament decebuda". Corinna, també a través d'un comunicat, considera que "és descoratjador veure que les víctimes d'assetjament sovint lluiten per trobar justícia". Segons ella, "l'assetjament té un impacte profund i durador en les persones i és crucial que els nostres processos legals proporcionin recursos adequats als qui l'hagin patit". Malgrat la decisió de la Cort britànica, Corinna insisteix en el fet que "la intimidació cap a mi i els meus fills continua i té com a objectiu destruir-me per complet. Juan Carles ha descarregat tot el seu arsenal per a desgastar-me i l'abast del seu poder és immens".
Guerra judicial entre Corinna i Joan Carles I
La denuncia per assetjament de Corinna era l'únic front judicial obert que li quedava a l'emèrit. La que va ser amant de l'exmonarca li reclamava un total de 146 milions en concepte de danys i perjudicis per unes presumptes amenaces perquè no tragués a la llum documentació que el pogués incriminar. Segons va relatar Corinna, Joan Carles va començar "un patró de conducta equivalent a l'assetjament" a partir del 2012— després de la seva ruptura— i fins a la data de presentació de la denúncia, el desembre de 2020. L'empresària reclamava al rei emèrit una indemnització pels costos del seu tractament mèdic de salut mental, per la "instal·lació de mesures de seguretat personal i serveis diaris de protecció" així com per la contractació a "exdiplomàtics i exfuncionaris del govern espanyol" perquè intervinguessin amb l'objectiu de "posar fi a l'assetjament" que denuncia.
Sembla que el recorregut judicial de Corinna contra Joan Carles podria haver arribat a la seva fi. El passat mes de desembre, la justícia britànica li va reconèixer la immunitat mentre era rei d'Espanya. D'aquesta manera, el tribunal britànic va considerar que l'assetjament que denuncia Corinna per part del rei emèrit entre 2012 i 2014 eren "actes d'Estats subjectes a la immunitat".